Alfabetització financera, objectiu urgent
Vaig escoltar per primer cop aquest terme, “alfabetització financera”, fa uns quinze anys, a Muriel Siebert, la broker novaiorquesa coneguda com la “primera dona de les finances”. La senyora Siebert, a qui ja vaig conèixer mig retirada dels seus negocis, estava, però, intensament dedicada a la filantropia, especialment a ajudar les dones a estar més presents en el sector financer i a proporcionar-los educació financera. Em va explicar per primer cop els grans avantatges comprovats que s'obtenen de proporcionar cultura –coneixements i aptituds- financera als ciutadans. Eren, són de fet, avantatges vinculats al foment de l'estalvi, a evitar o reduir els casos de sobreendeutament i morositat, a facilitar una inversió adequada dels romanents financers, però sobretot avantatges derivats de capacitar-nos perquè ens fem responsables de les nostres finances personals i del nostre “futur financer”. Capacitats per saber el que cal fer i a qui demanar consell professional.
Aquesta alfabetització financera (financial literacy) o competència financera (financial capability) o, més genèricament, educació financera (financial education) va portar-se a terme, fins a l'últim canvi de segle, sobretot a través d'un conjunt d'iniciatives, sobretot privades, i concentrades en països anglosaxons.
Des de llavors, i impulsada especialment per l'OCDE i per la UE, però ara també pel G-20 i altres organismes internacionals de caire més regional (APEC, per exemple), està sent entesa, acceptada i promoguda per molts països que li estan donant prioritat creixent. No tots amb un grau de desenvolupament elevat, ja que la “inclusió financera” és una derivada de l'alfabetització, i essencial com a requeriment de polítiques econòmiques a moltes zones en vies de desenvolupament.
MOLTES RECOMANACIONS.
El punt de sortida, el “grau d'analfabetisme” existent, és molt alt a tot arreu i de forma especialment sagnant a Espanya i Catalunya. En part per la quasi inexistència de formació economicofinancera en l'ensenyament primari i secundari, però també en part per una consideració equivocada que no hem de ser nosaltres mateixos els que ens ocupem –i preocupem– de les nostres finances. També ho pensàvem abans sobre la salut, que havia de quedar “en mans del metge”, sense fer esforços de prevenció nosaltres mateixos. Això també està canviant pel que fa a la nostra salut financera.
Un dels pocs estudis de camp realitzats al nostre país sobre aquest tema i elaborat amb una mostra important d'universitaris catalans per la Fundació Ferrer i Guàrdia per a l'Institut d'Estudis Financers, va concloure en resum que els coneixements financers dels universitaris eren quasi inexistents però que n'entenien la importància i mostraven una gran predisposició a adquirir-los. Analfabets però disposats a aprendre. Altres enquestes derivades d'avaluacions de projectes d'educació financera en escoles -l'hàbitat natural i sempre a privilegiar- confirma l'excel·lent receptivitat que genera l'alfabetització financera perquè tots hi veiem una aplicació immediata en moltes rutines i accions en la vida quotidiana.
EDUCACIÓ FINANCERA.
PROJECTES PROPIS.
