Col·locadors privats al servei del soc
La Generalitat ultima el seu propi model de col·laboració amb el sector privat en la intermediació laboral, que tindrà a punt abans de finals d'any
A partir de l'any que ve una part dels desocupats registrats a les oficines del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya) serà derivat cap a agències de col·locació privades, i seran aquestes les encarregades de trobar-los feina. La Generalitat vol tenir a punt la primera licitació -a la qual hi destinarà 1,5 milions d'euros- abans de finalitzar l'any, i per això ultima els detalls d'un model que obrirà la via de la concertació a un nou servei públic i que es diferenciarà en part del marc que l'Estat va aprovar a l'estiu i al qual ni Catalunya, ni Andalusia, ni el País Basc s'han adherit.
El director del SOC, Joan Aregio, explica que “no es tracta de substituir sinó de complementar la funció que es fa des del servei públic amb entitats privades” i rebutja la lectura que aquest pot ser un primer pas per a la privatització del SOC. “Aquest govern creu, i hi creu molt, en el servei d'ocupació públic, el que plantegem és un complement com es fa amb la formació, on també es col·labora amb el sector privat des de fa molts anys i a ningú no se li ha acudit parlar de privatització per això”, destaca Aregio.
No ho veuen així els sindicats, que ja quan el govern socialista de Rodríguez Zapatero va introduir les primeres modificacions per donar entrada al sector privat en la intermediació dels serveis públics van alertar dels perills que podia implicar. “Veiem molt complicat compaginar l'interès de l'usuari amb l'afany de lucre d'aquestes empreses”, destaca la secretària de socioeconomia de CC OO a Catalunya, Cristina Faciabén.
La col·laboració pública-privada en la intermediació laboral no és ni de bon tros un model purament anglosaxó. Bona part dels països europeus com Alemanya, França i sobretot Holanda, acumulen anys d'experiència en aquests models i de fet va ser la mateixa Unió Europea que, en base a l'anomenada Estratègia Europa 2020, va pressionar l'Estat espanyol per introduir millores en la gestió de l'atur, i entre elles, la col·laboració amb el sector privat.
GUANYAR EFICIÈNCIA.
Al SOC arriben menys ofertes de les que gestiona el sector privat a través de les agències de col·locació i això per al president d'ACACER (Associació Catalana d'Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació), Àngel Buxó, s'explica en part per la seva llunyania de les empreses. “Nosaltres tenim visitadors que van a les empreses per detectar les noves ofertes, mentre que els serveis públics tenen una actitud molt més passiva, simplement esperen que els arribi l'oferta.” Un altre element que Buxó creu clau és la “poca confiança” que tenen les empreses en els serveis públics perquè els enviïn perfils que s'ajustin al que necessiten. “Una de les crítiques més habituals respecte de la feina dels serveis públics, tant del SOC com del SEPE (l'antic INEM), és que els demanen peres i els envien taronges”, diu Buxó.
Per al professor de Direcció de Persones en les Organitzacions i Ètica Empresarial de l'IESE, José Ramón Pin, el problema bàsic dels serveis públics és que els funcionaris no tenen “ni segurament seria bo que tinguessin” els incentius necessaris i que sí es poden donar al sector privat. “Recol·locar persones és una feina realment complexa perquè no només has de trobar feina a les persones desocupades sinó que a més les has de convèncer perquè acceptin fer el mateix per un 20% menys de sou del que tenien.” Per als sindicats, en canvi, es tracta d'un cercle viciós, “no es dota de prou recursos els serveis públics i després es critica la seva poca eficiència”, lamenta Faciabén.
COMPENSACIÓ A RESULTAT.
Per tal de reduir aquesta pressió els experts recomanen introduir algun tipus de pagament fix a les agències, però de moment la Generalitat el que contempla és un sistema de pagament 100% variable, si bé el director del SOC admet que “aquest és un extrem que encara estem perfilant”. Evidentment el sector espera que s'opti per un model mixt ja que, com destaca Buxó, “independentment de si finalment li trobem feina haurem fet una tasca d'acolliment i assessorament que té uns costos”.
Més enllà de les bondats de cada un dels sistemes possibles el cert és que la Generalitat té molt poc marge de pressupost. Aquesta primera licitació disposarà d'una dotació d'1,5 milions d'euros, una quantitat sensiblement inferior a la que disposaran altres comunitats adherides al marc estatal (que disposa d'un pressupost global de 200 milions d'euros). “En aquests moments el model català el recolzarem amb recursos propis, però l'Estat sap que si territorialitza un sol euro per a aquesta matèria nosaltres reclamarem el que ens correspon”, destaca Aregio. La paradoxa del cas -i que no es dóna en altres països amb models de col·laboració pública-privada- és que serà la Generalitat qui pagui a les agències per unes prestacions que s'estalviarà l'Estat.
La decisió de la Generalitat de no adherir-se a l'acord marc estatal té una explicació bàsicament política. “L'Estat no té cap competència en l'execució de les polítiques d'ocupació, s'hauria d'haver limitat a fer la modificació legislativa corresponent però s'ha anat molt més enllà”, explica el director del SOC. El govern no vol parlar de conflicte de competències perquè l'acord marc és voluntari, però en canvi sí hi veu un nou intent per recentralitzar funcions. A més d'aquest factor polític, el model aprovat per l'Estat tampoc no encaixa amb el context econòmic i empresarial de Catalunya. “L'acord marc estatal vesteix un model molt pensat en les grans empreses i nosaltres no és que vulguem prescindir de les grans, però volem donar entrada també a les petites”, destaca Aregio.
De fet Catalunya és el territori amb major nombre d'agències de col·locació homologades -unes 180 sobre les prop de 800 registrades al conjunt de l'Estat- i on el perfil d'aquestes agències és més heterogeni. Per exemple entre els associats a ACACER (que n'aplega un centenar) hi ha des d'associacions empresarials, centres de formació, consultories de RRHH, entitats del Tercer Sector, entitats locals o ETT.
Precisament el paper que jugaran les empreses de treball temporal en aquest nou model és un dels aspectes que han generat més recels. Quan el govern de Zapatero va regular les agències de col·locació en va deixar fora les ETT, però el PP les hi va incorporar després i ara són molts els que veuen en la licitació oberta per l'Estat un vestit a mida per a les grans empreses de treball temporal. De fet l'ANAC (l'associació estatal que aplega les agències de col·locació més petites) ha presentat un recurs per considerar que el redactat del plec administratiu complica la concurrència de les petites entitats a través d'UTE.
Per als sindicats la participació de les ETT perverteix el sistema “perquè es corre el risc que aquestes empreses tinguin doble negoci, ja que podran col·locar els desocupats a través de les seves pròpies empreses per cobrar de l'administració”, destaca Faciabén.
En opinió de José Ramón Pin la concurrència de grans empreses pot ser positiva “ja que cal que les empreses licitades tinguin suficient capacitat financera per suportar terminis de pagament llargs per part de l'administració”. I és que només cal veure el que passa amb les farmàcies per entendre que en el sector de les agències de col·locació preocupa i molt la morositat del sector públic.
Ara bé, Pin posa sobre la taula un element cabdal en qualsevol sistema de concertació i que no és altre que el control i seguiment de la tasca d'aquestes agències de col·locació. La Generalitat basa aquesta avaluació en el fet que les empreses cobraran per resultat, però Pin defensa que “cal introduir un sistema de multes”.
I en tot cas, admeten tant des del govern com des del sector privat, aquesta concertació no serà la panacea que resolgui els elevats índexs d'atur actuals. “No farem miracles, la crisi és la crisi, però podem ajudar que les persones estiguin més preparades per reincorporar-se al mercat laboral”, destaca Buxó.
