L'ús de les tecnologies a la feina
La monitorització de la nostra societat en general, la qual actualment es troba capturada per la tecnologia, ha provocat una autèntica revolució en la forma, estil i maneres d'operar en tots els estrats de la nostra vida. La nostra comunicació es basa, principalment, en la utilització del correu electrònic, del telèfon mòbil i de càmeres de vigilància o qualsevol altre dispositiu. Tots ells són emprats en el dia a dia de les nostres vides i/o en llocs de treball. Si bé al principi de la seva utilització l'ús era molt reduït -i fins a exclusiu-, en l'actualitat la majoria de professionals tenen a la seva disposició com a eines de treball un e-mail o/i telèfon mòbil de treball. Però, fins a on aquestes eines són exclusives de l'ús laboral o com poden perjudicar un empleat en el seu ús privat?
El problema radica quan aquesta tecnologia és aplicada en el centre de treball, bàsicament. És llavors quan existeix una conflictivitat entre els límits o fronteres de la utilització d'aquests quan s'utilitzen per a fins diferents als establerts. Moltes vegades la utilització de correus electrònics o mòbils que l'empresa posa a la disposició del treballador, a fi d'agilitar les seves tasques, no s'usen d'acord al bon fer professional.
La controvèrsia sorgeix, d'una banda, en el poder de decisió i direcció de l'empresari i, de l'altra, en la delimitació dels interessos del treballador. En primer lloc, hem de remetre'ns a l'article 20 del Reial decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s'aprova el text refós de la llei de l'Estatut dels Treballadors, que estableix que serà l'empresari l'encarregat de dirigir i controlar l'activitat laboral. És a dir, serà el que adopti les mesures oportunes de vigilància i control per verificar el compliment pel treballador de les seves obligacions i deures laborals, sempre respectant i aplicant la consideració deguda a la seva dignitat humana. (p.ex: SSTS 98/2000 de 10 d'abril). Aquest articulat pot veure's millorat pel conveni col·lectiu d'aplicació. Per tant, serà l'empresari el que delimitarà l'ús de la tecnologia en el lloc de treball.
DRET A LA INTIMITAT.
1) Correu electrònic. Ha estat debatuda en múltiples ocasions i la més recent és la Sentència del Tribunal Constitucional de 7 d'octubre de 2013, Sala primera, que ha determinat que, d'acord amb l'article 20 ET i atenent a l'article 18.3 CE, es protegiran comunicacions que es realitzin a través de mitjans tancats, considerant-se la correspondència com una comunicació externa i per això no secreta, doncs pot ser oberta d'ofici o per qualsevol control per examinar i determinar el seu contingut. Però el Tribunal ha estat clar en la seva decisió al·legant que la utilització del correu electrònic de titularitat empresarial per a fins personals ha de ser sancionada. Per això es tipifica com a conducta prohibida la d'usar el correu electrònic propietat de l'empresa per a fins distints als professionals i relacionats amb la prestació laboral, qualificada de falta molt greu.
2) Càmeres de videovigilància. Han de ser utilitzades com a eines per supervisar la producció i la seguretat laboral, però, igual que amb el correu electrònic, s'ha de vetllar pels drets dels treballadors. Un dels requisits més significatius d'adoptar aquesta mesura és la prèvia comunicació als treballadors de l'aplicació de càmeres de videovigilància en el lloc de treball, la fixació de les mateixes, així com la seva esporàdica revisió a fi d'observar si es compleix l'establert.
CÀMERES DE VIGILÀNCIA.
Existeixen també noves maneres de comunicació com són les xarxes socials (Facebook, Whatsapp, Twiter, entre altres) que són utilitzats pels empleats durant la seva jornada laboral bé sigui des del seu mòbil personal o des de l'ordinador. La prohibició o l'acceptació de l'ús d'aquests dependrà novament de les mesures que adopti l'empresari, d'acord amb l'article 20 ET, que anirà interrelacionat amb el bon fer professional.
LEGISLACIÓ LAXA.
Però que l'ús d'aquest poder no frustri la seva finalitat, és a dir, l'empresari no pot extralimitar-se i imposar límits que puguin arribar a perjudicar la realització del treball de l'empleat. Per això, crec que la legislació vigent no és del tot estricta, caldria reforçar-la per fixar criteris objectius d'aplicació universal a totes les empreses i de manera homogeneïtzada.