Doncs jo penso el contrari, que són una oportunitat. És evident que en un moment de crisi el poder adquisitiu baixa i una part dels consumidors es focalitzen bastant en el preu. Però precisament per això, les marques que tenen renom i uns valors associats han de fer un esforç més gran per reforçar aquests valors. És a dir, és una oportunitat perquè hi hagi un segment de públic que valori més aquesta relació entre qualitat i preu més que únicament el preu intrínsecament. La caiguda d'algunes marques comercials hauria estat més important si no haguessin invertit força per augmentar el seu valor.

En absolut, precisament aquestes marques reconegudes gràcies a la distribució han tingut dos avantatges: el primer lloc, una capacitat de producció més gran que els ha permès fer inversions i créixer en la marca pròpia amb una venda més o menys assegurada. En segon lloc, també els ha facultat per protegir la seva presència a les prestatgeries en moments en què l'oferta s'ha reduït. Jo prefereixo veure les crisis com a una oportunitat i no només com un moment de feblesa.

Molt. Un dels frens que tenen algunes de les marques per internacionalitzar-se és el desconeixement. És una barrera enorme que no tenen les marques conegudes. Les empreses que van començar aquest procés de construir la seva marca fa temps ho tenen molt més fàcil.

Efectivament. La marca és un conjunt d'atributs i d'associacions que es donen de forma directa a través del propi disseny del producte, del disseny gràfic, del packaging, etcètera. En concret, el disseny és molt important per aquells valors emotius, no racionals, que reforcen la marca.

Crear una marca té una part de ciència i una part d'art. Abans dominava la part d'art i ara hi ha molt de ciència en la construcció d'una marca. I això perquè s'ha desenvolupat tot un coneixement, unes estratègies i uns instruments de mesura que fan que tot estigui molt més controlat.

Per a mi és un mitjà que òbviament ajuda a donar a conèixer una marca de manera més ràpida. Però també la fa més fràgil.

Una ciutat és un producte d'una complexitat extraordinària i la seva marca és molt difícil de gestionar. Penso que és molt important apuntalar la marca sobre atributs reals, que siguin veritat. I això és el que fem si associem la marca Barcelona a, per exemple, les escoles de negoci, la bioenginyeria o l'esport. També a elements que formen part de la nostra història o cultura. Ara bé, hi ha una prèvia, que és la qüestió de la notorietat. Barcelona la va aconseguir amb els Jocs Olímpics, que van ser un aparador excepcional. A partir d'aquest renom ara hem de ser capaços de gestionar la marca a partir d'uns valors.