Ara que ja som en els dies en què la targeta treu fum i es desboca el consum compulsiu, és un bon moment per recordar com hem adaptat els nostres automatismes de pagador amb targeta a la crisi: segons el Baròmetre Anual de les Targetes de Crèdit 2013, que elabora Inmark per a MasterCard, a Catalunya un 64,1% dels catalans posseeixen una targeta de dèbit, un 8,4% per damunt del registre del 2012. Alhora, el consum a través de targetes, de dèbit i crèdit, sembla que es recupera, si més no lleument, amb un tercer trimestre que lliura un 1,1% de creixement, després del -0,2% del segon trimestre i del -2,34% del primer, segons dades de les xarxes Servired, 4B i Euro 6000.

Aquest creixement del dèbit, en contrast amb l'estancament que registra el crèdit, podria ser causat, en opinió de Martí Mateu, cap de mitjans de pagament de Catalunya Caixa, pel fet que “les entitats financeres han restringit el crèdit per una qüestió de control de risc i d'impagaments.” En aquest sentit, cal esperar que “en la mesura que la crisi remeti i el crèdit flueixi, les targetes de crèdit es recuperaran”. A Catalunya, tot i que la penetració de les targetes de crèdit és 8,5 punts superior al valor de tot l'Estat (23,9%), s'ha reduït 4,1 punts respecte del 2012. Tal com apunta Martí Mateu, “en una època de crisi en què cauen les quantitats de pagament, sigui quin sigui el canal, el dèbit pot aguantar millor perquè és una concessió automàtica de l'entitat financera al client, no passa per un estudi de risc”.

Per la seva banda, el director general d'Inmark, Manuel López, creu que “el creixement del dèbit obeeix a dues raons: d'una banda, la política comercial dels bancs i, de l'altra, que per al consumidor és més fàcil autoregular la despesa en el dèbit, perquè queda consignada al compte corrent, que no pas acumular despeses a crèdit.” Remarca que aquest creixement del dèbit d'un any per l'altre és el més elevat en els últims deu anys. Manuel López també considera que la targeta de crèdit, molt sensible al cicle, s'alçarà ràpidament quan hi hagi represa econòmica, moment en què el plàstic del crèdit “es pot fer servir per fer compres ajornades, cosa que el dèbit no admet.” Tal com amplia Martí Mateu, “la caiguda del consum sempre es nota més en allò que és objecte del pagament ajornat, com ara comprar una nevera o fer un viatge”.

Les dades reflecteixen que a Catalunya el plàstic del dèbit ha esdevingut la gran eina per anar a comprar, amb un 88,1%, deu punts per damunt de la mitjana espanyola. Martí Mateu ho atribueix al fet que “tradicionalment les entitats financeres catalanes han estat més proactives en el canvi d'hàbits, pel que fa als mitjans de pagament, i també hi ha pesat la influència dels turistes”. Això sí, segons Mateu, “sense estar a la cua d'Europa, encara tenim recorregut per arribar al nivell d'Alemanya, el Regne Unit o l'Estat francès, que van per davant perquè van introduir el xip a la targeta molts anys abans”. Aquesta afirmació es referma amb la dada que a Catalunya l'ús de la targeta de dèbit per extreure diners dels caixers automàtics és un dels més baixos de tot l'Estat, amb un 88,1%, i, a més a més, els catalans que fan servir la targeta de dèbit són més actius en el seu ús per comprar (4,88 cops al mes) que per extreure diners (4,66 cops al mes). Pel que fa al canal del crèdit, en l'últim baròmetre s'ha complert la regla que la penetració del plàstic del crèdit a Catalunya, amb un 32,4%, manté una clara distància sobre la mitjana espanyola, de 23,9%, però, això sí, s'ha reduït uns significatius quatre punts respecte del 2012. Val a dir, tal com puntualitza Manuel López, que a Catalunya habitualment les entitats financeres oferien en un mateix plàstic dèbit i crèdit.

Quant a despesa mitjana, Catalunya s'eleva per sobre de la mitjana estatal tant en les targetes de dèbit, amb 268 euros, com en les de crèdit, 323 euros, contra 214 i 286 euros, respectivament. El director d'Inmark ho atribueix al fet que el nivell de renda a Catalunya és superior a la mitjana espanyola. Amb tot, segons es remarca en l'estudi de MasterCard, la contenció en la despesa, una estratègia de racionalització, ha estat una de les notes destacades de l'enquesta, amb un 6% de caiguda per a les targetes de dèbit i un 4% per a les de crèdit.