Focus

A remolc dels grans comerços

La demanda dels centres comercials fa canviar els usos de zones destinades a alta tecnologia. Els projectes engegats l'any passat incrementen un 6,4% la superfície dels grans formats

Coincideixen les necessitats de la Generalitat i les de
les immobiliàries
No pot ser que la política comercial es faci des de l'Institut Català del Sòl
La nostra política és en el sentit de preservar el model comercial català

Impul­sar la ins­tal·lació d'indústries pun­te­res d'alt valor afe­git a cavall del sin­crotró Alba i de la Uni­ver­si­tat Autònoma és l'objec­tiu prin­ci­pal del Cen­tre Direc­ci­o­nal de Cer­da­nyola del Vallès, un con­sorci urbanístic for­mat per l'Ins­ti­tut Català del Sòl (Incasòl) i l'Ajun­ta­ment. Però una cosa és voler can­viar el model econòmic català per fer-lo depen­dre menys de la cons­trucció i una altra la rea­li­tat, i la rea­li­tat és que el pla direc­tor apro­vat ini­ci­al­ment aquest estiu es va impul­sar arran de l'interès d'empre­ses de dis­tri­bució i fons d'inversió inter­na­ci­o­nals per la part menys tec­nològica: els 104.000 m² de sòl i els 259.746 m² de sos­tre comer­cial pre­vis­tos a la zona.

El pro­jecte ha rebut al·lega­ci­ons total­ment en con­tra de la Con­fe­de­ració de Comerç de Cata­lu­nya (CCC) i onze asso­ci­a­ci­ons de comer­ci­ants del Vallès -Cer­da­nyola, Saba­dell, Ripo­llet, Badia, Sant Cugat, Gra­no­llers, Palau de Ple­ga­mans, Ter­rassa, Santa Perpètua de Mogoda...-, que con­si­de­ren que el més bene­ficiós per a la comarca és la cre­ació d'indústries netes i empre­ses de noves tec­no­lo­gies que creïn llocs de tre­ball de qua­li­tat, decla­ren que no volen “espe­cu­lació ni polítiques depre­da­do­res per a empre­ses ja esta­bler­tes” i afir­men que no s'ha tin­gut en compte que es cons­trui­ria el major cen­tre comer­cial d'Europa en una comarca que ja té un gran nom­bre de cen­tres comer­ci­als i de grans superfícies al vol­tant de la B-30 i la C-58. El pla pre­veu, a més de la superfície comer­cial, espai per a empre­ses lli­ga­des a les noves tec­no­lo­gies i la cons­trucció de més de 4.700 habi­tat­ges. També s'espera cons­truir 4.714 habi­tat­ges lliu­res i pro­te­gits.

També s'ha aca­bat recor­rent al gran comerç al Baix Llo­bre­gat, on a petició de la Gene­ra­li­tat l'Ajun­ta­ment de Vila­de­cans va apro­var l'abril de l'any pas­sat la modi­fi­cació de la zona de Ca n'Ale­many, en prin­cipi des­ti­nada exclu­si­va­ment per al Parc Aero­es­pa­cial i de la Mobi­li­tat de Cata­lu­nya, un clúster dedi­cat al sec­tor aeronàutic. Amb el canvi, es van reser­var per a acti­vi­tats aeronàuti­ques i de mobi­li­tat els 25.000 m² que ja esta­ven urba­nit­zats, men­tre que en els 550.000 res­tants s'hi poden ins­tal·lar tot tipus d'empre­ses. Es trac­tava d'ade­quar l'oferta de sòl a la demanda, i ara per ara la demanda ha vin­gut de Desi­gual, per cons­truir-hi una pla­ta­forma logística que començarà a fun­ci­o­nar a prin­ci­pis del 2016, i de Nein­ver, el segon ope­ra­dor euro­peu d'out­lets, que a final de l'any que ve hi obrirà un cen­tre comer­cial -Vila­de­cans The Sty­les Out­lets- amb 150 boti­gues, que ocu­pa­ran el 12% del sos­tre del sec­tor.

La patro­nal Pimec Comerç asse­nyala que la requa­li­fi­cació de Cer­da­nyola –l'ampli­ació en superfície de La Roca Village–, la cons­trucció de l'Out­let de Vila­de­cans, l'ampli­ació de La Maqui­nista de Bar­ce­lona, l'ober­tura de l'Out­let de la Jon­quera i el macro­pro­jecte del Bar­ce­lona World, “mos­tren deci­si­ons polítiques sense pre­ce­dents que estan sac­se­jant el model de comerç català i que l'afec­ta­ran molt nega­ti­va­ment”. Ale­jan­dro Goñi, pre­si­dent de l'orga­nit­zació, con­si­dera que “el model comer­cial s'ha sacri­fi­cat a les neces­si­tats pres­su­postàries de la Gene­ra­li­tat, que coin­ci­dei­xen amb les neces­si­tats de les immo­biliàries, perquè no hi ha demanda del con­su­mi­dor que jus­ti­fi­qui aquesta ampli­ació de l'oferta”: “Estem sor­pre­sos i molt empre­nyats, i en cada elecció farem memòria col·lec­tiva i recor­da­rem als boti­guers de cada muni­cipi qui ho ha permès, des de l'Ajun­ta­ment, el govern català i el govern espa­nyol.” “Si això segueix així, pot­ser hau­rem de can­viar la per­cepció d'on tenim el prin­ci­pal ene­mic; pot­ser el tenim a casa nos­tra i no ho sabíem”, hi afe­geix.

En un sen­tit idèntic es pro­nun­cia Miquel Àngel Fraile, secre­tari gene­ral de la Con­fe­de­ració de Comerç de Cata­lu­nya, segons el qual les neces­si­tats pres­su­postàries de Mas-Colell, con­se­ller d'Eco­no­mia i Conei­xe­ment, pas­sen al davant de les polítiques de Felip Puig, d'Empresa i Ocu­pació, i s'exclama: “No pot ser que la política comer­cial es faci des de l'Incasòl. No ens podem ven­dre el país per anar pit­jor després!” Fraile explica que els boti­guers no s'opo­sen que al Cen­tre Direc­ci­o­nal es reservi sòl comer­cial per donar ser­vei als habi­tat­ges que s'hi cons­tru­ei­xin, però sí que remarca que no té cap sen­tit fer grans superfícies si no fan falta.

Josep Maria Reca­sens, direc­tor gene­ral de Comerç, depen­dent d'Empresa i Ocu­pació, afirma que “és total­ment incert” que la política comer­cial la dicti l'Incasòl per poder ven­dre par­cel·les que apor­tin diners a la Gene­ra­li­tat. “La política es porta des del Depar­ta­ment d'Empresa i Ocu­pació, i en el sen­tit de pre­ser­var el model comer­cial català amb el cri­teri que els grans esta­bli­ments només es puguin situar en les tra­mes urba­nes con­so­li­da­des (TUC)”, asse­gura Reca­sens, segons el qual els casos de Vila­de­cans i Cer­da­nyola són jurídica­ment total­ment dife­rents. Sobre el parc aeronàutic, explica que el govern actual s'ha vist obli­gat a apro­var peti­ci­ons aco­lli­des a l'excepció, ara dero­gada, que el tri­par­tit va fer a la norma que les grans superfícies només es podien ins­tal·lar en tra­mes urba­nes con­so­li­da­des, men­tre que a Cer­da­nyola es tracta de desen­vo­lu­par un pla­ne­ja­ment pre­vist des de fa anys. Un argu­ment en favor dels que lamen­ten el paper pre­pon­de­rant de l'Incasòl és que l'encàrrec del pla direc­tor es va fer direc­ta­ment a l'Incasòl i no al Cen­tre Direc­ci­o­nal de Cer­da­nyola, un orga­nisme en el qual estan pre­sents al 50% l'empresa pública de la Gene­ra­li­tat i l'Ajun­ta­ment i que fins lla­vors havien deci­dit amb con­sens tirar enda­vant l'àrea. El PSC, ERC, ICV i la CUP van cri­ti­car el govern de CiU per haver redac­tat el pla a esquena de l'Ajun­ta­ment de Cer­da­nyola, men­tre que la Gene­ra­li­tat ho jus­ti­fica dient que “el cen­tre direc­ci­o­nal cons­ti­tu­eix un àmbit d'interès supra­mu­ni­ci­pal, ate­nent que el seu desen­vo­lu­pa­ment forma una actu­ació d'espe­cial rellevància social i econòmica”.

A més, l'Incasòl des­taca que no té enge­gat cap procés de comer­ci­a­lit­zació de par­cel·les de la seva pro­pi­e­tat a l'àmbit del Cen­tre Direc­ci­o­nal-Parc de l'Alba, que el pla que es tra­mita manté els usos pre­vis­tos en el pla par­cial apro­vat el 2008 -450.000 m² de resi­den­cial i 1.448.000 m² per al parc de la ciència, dels quals 262.000 són per a superfície terciària (comer­cial, ofi­ci­nes i hote­ler)-, i que el que es fa és reor­de­nar les acti­vi­tats per millo­rar la seva loca­lit­zació, recor­dant que les superfícies des­ti­na­des a usos comer­ci­als estan ubi­ca­des dins l'àmbit de la trama urbana con­so­li­dada.

Un cas jurídica­ment sem­blant al de Cer­da­nyola és el del com­plex turístic i de joc de BCN World, un dels socis del qual és Value Retail i on també es pre­veu posar una zona comer­cial. Es cons­truirà en un lloc on des del 1989 -quan es va adju­di­car el con­curs per cons­truir Port Aven­tura- es pre­ve­uen dedi­car 64 hectàrees a ser­veis públics i usos pre­do­mi­nant­ment comer­ci­als. És clar que les pre­vi­si­ons urbanísti­ques es can­vien quan es vol. I a vega­des a la baixa, com ha pas­sat amb el pro­jecte de cen­tre comer­cial que la firma Metro­va­cesa edi­fica a Reus, que serà ope­ra­tiu a finals del 2015, gai­rebé deu anys després d'haver-se començat a impul­sar. Ha estat enca­llat durant anys i dels 41.000 metres qua­drats pre­vis­tos ini­ci­al­ment s'ha pas­sat a 30.000.

Metres a canvi d'una escola.

Però el més habi­tual és que la superfície s'ampliï, com és el cas de La Maqui­nista de Bar­ce­lona, en què a més es nota la influència de les neces­si­tats de diners de l'admi­nis­tració. Aquest cen­tre comer­cial ja es pot ampliar amb 20.000 m² amb el pla­ne­ja­ment actual, però l'Ajun­ta­ment ha apro­vat ini­ci­al­ment una modi­fi­cació que n'hi posa 25.000 més amb una requa­li­fi­cació de ter­renys indus­tri­als que hi ha davant del cen­tre, on també es farien 588 pisos. Tot a canvi que aquesta empresa cons­tru­eixi una escola que costa 6 mili­ons d'euros. Barna Cen­tre i una dot­zena d'asso­ci­a­ci­ons han pre­sen­tat al·lega­ci­ons con­tra aquest pro­jecte perquè con­si­de­ren que per­ju­dica greu­ment el comerç de Sant Andreu i el Bon Pas­tor.

Els 226.500 m² de cen­tres comer­ci­als que l'any pas­sat es van començar a cons­truir o tra­mi­tar a Cata­lu­nya equi­va­len al 6,4% dels 3.535.468 m² que segons l'Anu­ari Econòmic de La Caixa sumen els hiper­mer­cats, grans magat­zems i cen­tres comer­ci­als en fun­ci­o­na­ment, i a l'1,4% de la superfície comer­cial total (sumant-hi els 12,5 mili­ons de metres qua­drats del petit comerç i els super­mer­cats).

La cre­ació de feina amb la taxa d'atur en màxims i en un sec­tor que des del 2008 ha per­dut més de 46.000 llocs de tre­ball, és una de les dades que les admi­nis­tra­ci­ons des­ta­quen quan pre­sen­ten algun d'aques­tes pro­jec­tes. L'Incasòl cal­cula que a Ca n'Ale­many els dos pro­jec­tes en marxa cre­a­ran 1.700 llocs de tre­ball; el pla direc­tor del Cen­tre Direc­ci­o­nal parla de fins a 39.300 llocs de tre­ball entre indústries, comerç i altres ser­veis; l'ampli­ació de La Roca Village per fer-hi 40 boti­gues més, fins a 140, n'ha creat 300, i el Gran Jon­quera Out­let&Shop­ping dóna feina a 450 per­so­nes i quan esti­gui ple­na­ment en fun­ci­o­na­ment s'arri­barà a les 600.

Goñi diu, però, que en cap dels estu­dis que es pre­sen­ten s'explica quants llocs de tre­ball es des­trui­ran en el petit comerç, con­tra­par­tida que es nega des de l'Ajun­ta­ment de Vila­de­cans: “El comerç out­let és molt específic, es tracta de la venda de moda de pri­me­res mar­ques de tem­po­ra­des ante­ri­ors, un sec­tor pràcti­ca­ment ine­xis­tent a l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. La seva arri­bada situarà Vila­de­cans en el mapa comer­cial de Cata­lu­nya i Espa­nya i serà un motor d'atracció de visi­tants.”

Men­tre l'interès per inver­tir en cen­tres comer­ci­als creix, les ven­des con­ti­nuen bai­xant. A Cata­lu­nya, l'índex de comerç al detall gene­ral va bai­xar a l'octu­bre un 1,6% en relació amb el mateix mes del 2012, i al setem­bre les ven­des a les grans superfícies van ser un 1,2% infe­ri­ors a les d'un any abans, tot i que les de pro­duc­tes no ali­men­ta­ris van créixer -no pas­sava des de l'agost del 2012-, un 3,6 per cent.

Dos festius més que probablement triaran els ajuntaments

La llei d'horaris s'haurà de retocar per deixar obrir els mateixos dies que fixa la normativa estatal

Mentre les associacions de comerciants se senten traïdes pel govern, aquest fa canvis legislatius per protegir el petit comerç que troben traves pertot. Sobretot del govern espanyol, que va presentar recurs d'inconstitucionalitat contra article 114 de la llei de promoció de l'activitat econòmica de Catalunya, segons el qual els establiments comercials grans i mitjans només es poden implantar a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 5.000 habitants o assimilables a aquests o que siguin capital de comarca. Però també n'hi sorgeixen des de dins. El Consell de Garanties Estatutàries ha emès un dictamen sobre la proposició de llei d'horaris comercials considerant inconstitucional la part que limita a vuit els festius d'obertura comercial, ja que un decret espanyol diu que el mínim són deu.

Josep Maria Recasens destaca que el dictamen dóna suport al govern pel que fa a la limitació a 72 de les hores setmanals d'obertura, enfront de les 90 estatals, i que la llibertat d'horaris sigui per a establiments de menys de 150 metres quadrats i per a productes bàsics (a Espanya, 300 metres quadrats per qualsevol tipus de comerç). Pel que fa als festius que es pot obrir, creu que al Parlament s'arribarà a un acord: 8 de fixats per la Generalitat i 2 d'elegits per cada ajuntament.

També es tramita la llei de comerç, serveis i fires, “que mantindrà aquest model d'èxit, com ho demostra que amb la crisi han tancat menys establiments i s'ha perdut menys ocupació a Catalunya que a Madrid, paladí de la desregulació”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.