A remolc dels grans comerços

Impul­sar la ins­tal·lació d'indústries pun­te­res d'alt valor afe­git a cavall del sin­crotró Alba i de la Uni­ver­si­tat Autònoma és l'objec­tiu prin­ci­pal del Cen­tre Direc­ci­o­nal de Cer­da­nyola del Vallès, un con­sorci urbanístic for­mat per l'Ins­ti­tut Català del Sòl (Incasòl) i l'Ajun­ta­ment. Però una cosa és voler can­viar el model econòmic català per fer-lo depen­dre menys de la cons­trucció i una altra la rea­li­tat, i la rea­li­tat és que el pla direc­tor apro­vat ini­ci­al­ment aquest estiu es va impul­sar arran de l'interès d'empre­ses de dis­tri­bució i fons d'inversió inter­na­ci­o­nals per la part menys tec­nològica: els 104.000 m² de sòl i els 259.746 m² de sos­tre comer­cial pre­vis­tos a la zona.

El pro­jecte ha rebut al·lega­ci­ons total­ment en con­tra de la Con­fe­de­ració de Comerç de Cata­lu­nya (CCC) i onze asso­ci­a­ci­ons de comer­ci­ants del Vallès -Cer­da­nyola, Saba­dell, Ripo­llet, Badia, Sant Cugat, Gra­no­llers, Palau de Ple­ga­mans, Ter­rassa, Santa Perpètua de Mogoda...-, que con­si­de­ren que el més bene­ficiós per a la comarca és la cre­ació d'indústries netes i empre­ses de noves tec­no­lo­gies que creïn llocs de tre­ball de qua­li­tat, decla­ren que no volen “espe­cu­lació ni polítiques depre­da­do­res per a empre­ses ja esta­bler­tes” i afir­men que no s'ha tin­gut en compte que es cons­trui­ria el major cen­tre comer­cial d'Europa en una comarca que ja té un gran nom­bre de cen­tres comer­ci­als i de grans superfícies al vol­tant de la B-30 i la C-58. El pla pre­veu, a més de la superfície comer­cial, espai per a empre­ses lli­ga­des a les noves tec­no­lo­gies i la cons­trucció de més de 4.700 habi­tat­ges. També s'espera cons­truir 4.714 habi­tat­ges lliu­res i pro­te­gits.

També s'ha aca­bat recor­rent al gran comerç al Baix Llo­bre­gat, on a petició de la Gene­ra­li­tat l'Ajun­ta­ment de Vila­de­cans va apro­var l'abril de l'any pas­sat la modi­fi­cació de la zona de Ca n'Ale­many, en prin­cipi des­ti­nada exclu­si­va­ment per al Parc Aero­es­pa­cial i de la Mobi­li­tat de Cata­lu­nya, un clúster dedi­cat al sec­tor aeronàutic. Amb el canvi, es van reser­var per a acti­vi­tats aeronàuti­ques i de mobi­li­tat els 25.000 m² que ja esta­ven urba­nit­zats, men­tre que en els 550.000 res­tants s'hi poden ins­tal·lar tot tipus d'empre­ses. Es trac­tava d'ade­quar l'oferta de sòl a la demanda, i ara per ara la demanda ha vin­gut de Desi­gual, per cons­truir-hi una pla­ta­forma logística que començarà a fun­ci­o­nar a prin­ci­pis del 2016, i de Nein­ver, el segon ope­ra­dor euro­peu d'out­lets, que a final de l'any que ve hi obrirà un cen­tre comer­cial -Vila­de­cans The Sty­les Out­lets- amb 150 boti­gues, que ocu­pa­ran el 12% del sos­tre del sec­tor.

La patro­nal Pimec Comerç asse­nyala que la requa­li­fi­cació de Cer­da­nyola –l'ampli­ació en superfície de La Roca Village–, la cons­trucció de l'Out­let de Vila­de­cans, l'ampli­ació de La Maqui­nista de Bar­ce­lona, l'ober­tura de l'Out­let de la Jon­quera i el macro­pro­jecte del Bar­ce­lona World, “mos­tren deci­si­ons polítiques sense pre­ce­dents que estan sac­se­jant el model de comerç català i que l'afec­ta­ran molt nega­ti­va­ment”. Ale­jan­dro Goñi, pre­si­dent de l'orga­nit­zació, con­si­dera que “el model comer­cial s'ha sacri­fi­cat a les neces­si­tats pres­su­postàries de la Gene­ra­li­tat, que coin­ci­dei­xen amb les neces­si­tats de les immo­biliàries, perquè no hi ha demanda del con­su­mi­dor que jus­ti­fi­qui aquesta ampli­ació de l'oferta”: “Estem sor­pre­sos i molt empre­nyats, i en cada elecció farem memòria col·lec­tiva i recor­da­rem als boti­guers de cada muni­cipi qui ho ha permès, des de l'Ajun­ta­ment, el govern català i el govern espa­nyol.” “Si això segueix així, pot­ser hau­rem de can­viar la per­cepció d'on tenim el prin­ci­pal ene­mic; pot­ser el tenim a casa nos­tra i no ho sabíem”, hi afe­geix.

En un sen­tit idèntic es pro­nun­cia Miquel Àngel Fraile, secre­tari gene­ral de la Con­fe­de­ració de Comerç de Cata­lu­nya, segons el qual les neces­si­tats pres­su­postàries de Mas-Colell, con­se­ller d'Eco­no­mia i Conei­xe­ment, pas­sen al davant de les polítiques de Felip Puig, d'Empresa i Ocu­pació, i s'exclama: “No pot ser que la política comer­cial es faci des de l'Incasòl. No ens podem ven­dre el país per anar pit­jor després!” Fraile explica que els boti­guers no s'opo­sen que al Cen­tre Direc­ci­o­nal es reservi sòl comer­cial per donar ser­vei als habi­tat­ges que s'hi cons­tru­ei­xin, però sí que remarca que no té cap sen­tit fer grans superfícies si no fan falta.

Josep Maria Reca­sens, direc­tor gene­ral de Comerç, depen­dent d'Empresa i Ocu­pació, afirma que “és total­ment incert” que la política comer­cial la dicti l'Incasòl per poder ven­dre par­cel·les que apor­tin diners a la Gene­ra­li­tat. “La política es porta des del Depar­ta­ment d'Empresa i Ocu­pació, i en el sen­tit de pre­ser­var el model comer­cial català amb el cri­teri que els grans esta­bli­ments només es puguin situar en les tra­mes urba­nes con­so­li­da­des (TUC)”, asse­gura Reca­sens, segons el qual els casos de Vila­de­cans i Cer­da­nyola són jurídica­ment total­ment dife­rents. Sobre el parc aeronàutic, explica que el govern actual s'ha vist obli­gat a apro­var peti­ci­ons aco­lli­des a l'excepció, ara dero­gada, que el tri­par­tit va fer a la norma que les grans superfícies només es podien ins­tal·lar en tra­mes urba­nes con­so­li­da­des, men­tre que a Cer­da­nyola es tracta de desen­vo­lu­par un pla­ne­ja­ment pre­vist des de fa anys. Un argu­ment en favor dels que lamen­ten el paper pre­pon­de­rant de l'Incasòl és que l'encàrrec del pla direc­tor es va fer direc­ta­ment a l'Incasòl i no al Cen­tre Direc­ci­o­nal de Cer­da­nyola, un orga­nisme en el qual estan pre­sents al 50% l'empresa pública de la Gene­ra­li­tat i l'Ajun­ta­ment i que fins lla­vors havien deci­dit amb con­sens tirar enda­vant l'àrea. El PSC, ERC, ICV i la CUP van cri­ti­car el govern de CiU per haver redac­tat el pla a esquena de l'Ajun­ta­ment de Cer­da­nyola, men­tre que la Gene­ra­li­tat ho jus­ti­fica dient que “el cen­tre direc­ci­o­nal cons­ti­tu­eix un àmbit d'interès supra­mu­ni­ci­pal, ate­nent que el seu desen­vo­lu­pa­ment forma una actu­ació d'espe­cial rellevància social i econòmica”.

A més, l'Incasòl des­taca que no té enge­gat cap procés de comer­ci­a­lit­zació de par­cel·les de la seva pro­pi­e­tat a l'àmbit del Cen­tre Direc­ci­o­nal-Parc de l'Alba, que el pla que es tra­mita manté els usos pre­vis­tos en el pla par­cial apro­vat el 2008 -450.000 m² de resi­den­cial i 1.448.000 m² per al parc de la ciència, dels quals 262.000 són per a superfície terciària (comer­cial, ofi­ci­nes i hote­ler)-, i que el que es fa és reor­de­nar les acti­vi­tats per millo­rar la seva loca­lit­zació, recor­dant que les superfícies des­ti­na­des a usos comer­ci­als estan ubi­ca­des dins l'àmbit de la trama urbana con­so­li­dada.

Un cas jurídica­ment sem­blant al de Cer­da­nyola és el del com­plex turístic i de joc de BCN World, un dels socis del qual és Value Retail i on també es pre­veu posar una zona comer­cial. Es cons­truirà en un lloc on des del 1989 -quan es va adju­di­car el con­curs per cons­truir Port Aven­tura- es pre­ve­uen dedi­car 64 hectàrees a ser­veis públics i usos pre­do­mi­nant­ment comer­ci­als. És clar que les pre­vi­si­ons urbanísti­ques es can­vien quan es vol. I a vega­des a la baixa, com ha pas­sat amb el pro­jecte de cen­tre comer­cial que la firma Metro­va­cesa edi­fica a Reus, que serà ope­ra­tiu a finals del 2015, gai­rebé deu anys després d'haver-se començat a impul­sar. Ha estat enca­llat durant anys i dels 41.000 metres qua­drats pre­vis­tos ini­ci­al­ment s'ha pas­sat a 30.000.