De la mateixa manera que, segons la revista Forbes, 41 de les 100 grans fortunes espanyoles tenen el seu origen en empreses nascudes a l'àrea catalana, ara resulta que, segons El País Semanal (n. 1944), 22! de les 100 personalitats més destacades el 2013 dins l'àmbit iberoamericà són d'origen i/o destí català. Aquell 41% pot impressionar, però, ja se sap que el conjunt de les empreses espanyoles no és un gran conjunt. Ara, que, al 2013, o a qualsevol altre any, l'àrea catalana hagi subministrat el 22% de les figures de tot el món iberoamericà és, probablement, excessiu. L'única explicació fóra una soterrada i sorprenent simpatia envers la societat catalana per part d'aquell diari de Madrid.

Potser l'única forma de treure'n l'entrellat sigui mirar de més a prop quines han estat aquestes 22 figures. Seguirem el mateix ordre de presentació del setmanari. Les 100 personalitats iberoamericanes de 2013 estan classificades en 7 blocs. En el primer bloc o conjunt (format per 11 noms) dedicat als Líders iberoamericans dels 2013, encapçalats pel papa Francesc, hi ha “l'advocatessa catalana” Almudena Bernabeu, que, segons Rigoberta Menchú, ha liderat els processos judicials contra la dictadura de Guatemala. Ara, dins la llarga tradició del món del dret català, la feina de denúncia de l'opressió no ha estat mai una feina marginal.

El segon bloc o conjunt (que inclou 12 noms) és el dedicat a Investigadors i pioners. Dins d'aquest conjunt, hi ha cinc noms amb origen o connexió catalana. La recerca cientificotècnica catalana deu ésser de més gruix del que estem acostumats a pensar. El primer nom d'aquest grup, i presentat per Isidre Fainé, l'impulsor de la vacuna de la malària, Pedro Alonso, que és al davant d'un centre promogut per la Caixa de Barcelona. Aquí, tampoc no hi pot haver sorpresa perquè, des de molt aviat, la societat catalana és una societat promotora (i creadora) de vacunes. Després, i situades ambdues als Estats Units, l'embriòloga Núria Martí (que treballa a Oregon) i l'enginyera agrònoma per Lleida Maria Navarro (que treballa a Georgia). A continuació, Xavier Barcons, que és al davant de l'Observatori Europeu Austral, que iniciarà, al 2014, la construcció, a Xile, del que serà el major telescopi del món. Però recordem que el primer telescopi fou, al 1590, un invent català.

El cinquè nom d'investigador és el d'una empresària catalana del món digital: Maria Alegre. És presentada com una “emprenedora barcelonesa, instal·lada a San Francisco, que ha cofundat Charboost, plataforma puntera per a jocs a smarphones”.

El tercer bloc o conjunt (amb 14 noms) aplega Polítics i empresaris iberoamericans de 2013. Aquí és on, curiosament, hi ha menys noms originaris de l'àrea catalanoparlant. De fet, El País Semanal n'ha seleccionat només un nom: el de l'empresari valencià de la distribució alimentària Joan Roig, que ha triomfat, diuen, amb Mercadona. Ara, el concepte d'empresari és prou ampli, i així, algun dels noms citats més amunt, i alguns dels que segueixen, són també empresaris.

Pel que fa als polítics, la no-inclusió de cap polític català semblaria estranya, si no fos perquè és ben escassa la simpatia del diari de Madrid pels principals –i audaços- líders de la política catalana. A desgrat que, al 2013, molts dels posicionaments i bona part de l'argumentari dels líders polítics catalans són nous.

De fet, per primera vegada en molts anys (des de, probablement, els anys 70 de la transició a la democràcia) els polítics catalans, moguts, això sí, per la gent del carrer, estan definint uns nous escenaris. I estan demanant ajuts diversos a representants dels sectors socials més objectivament implicats en la necessitat d'una altra Transició.