Un rumor sense cap fonament sobre un polític va començar a propagar-se per determinats cercles fins que un periodista el va donar per bo i el va publicar sense contrastar. Aleshores el rumor va pujar a la categoria d'evidència, fet que va motivar una allau de comentaris i opinions acarnissats en determinats blocs i xarxes socials. El polític es va veure immers en una espiral d'insults i calúmnies que el van arribar a afectar professionalment i personalment. Sense saber ben bé què fer per aturar aquesta campanya, va trucar a un advocat. Ara bé, el dret és sempre la millor resposta?

Les campanyes de desprestigi, els insults, les calúmnies, la usurpació de personalitat o la violació de la intimitat sempre han existit, però el que ha fet internet, almenys aparentment, és posar-ho més fàcil als infractors, amplificar-ne els efectes i, en la mateixa proporció, ha elevat el grau de desconcert de la víctima. Els experts asseguren que no és ben bé així, i que a internet no impera la llei de la selva, però comencen a sortir professionals disposats a oferir respostes complexes a problemes que la lògica diu que són complexos.

Aquest és el cas de l'aliança que acaben de signar dos joves emprenedors: Marc Argemí, soci fundador de Sibilare, una consultora de comunicació especialitzada en credibilitat, i Eloi Font, soci fundador de Font Advocats, un despatx legal molt enfocat a l'entorn digital. Argemí, autor del llibre Rumors en guerra, va muntar la seva empresa l'abril del 2013 amb l'objectiu d'oferir resposta a les persones i institucions exposades a les crisis de comunicació, cosa que inevitablement volia dir orientar-se als conflictes que tenen com a escenari internet. Però ràpidament va veure que -com el cas del polític de l'exemple- els seus clients potencials no tenen com a primera opció una consultora sinó que van a un advocat.

Per la seva banda, Eloi Font va crear la seva firma el gener del 2012, amb serveis de dret civil i mercantil però posant l'èmfasi en el dret digital, on podia oferir un valor afegit i trobar un espai en el mercat. El temps ha acabat per donar-li la raó perquè actualment el 90% dels casos són de l'àrea digital, sobretot per proporcionar cobertura jurídica als negocis en línia. Però els clients que busquen una solució als conflictes a la xarxa són cada cop més i la resposta que demanden no sempre es troba exclusivament en el dret. “A vegades posar una demanda més que solucionar el problema, el pot magnificar”, apunta Argemí.

D'aquesta conjunció d'interessos va néixer la idea d'oferir un servei conjunt per a clients particulars amb una certa notorietat o per a grans marques, que poden ser objecte de campanyes de difamació, suplantació d'identitat o atemptats contra la privacitat. I també col·lectius vulnerables, com ara menors víctimes d'assetjament, cada cop més freqüents.

El servei s'adapta a les necessitats i la butxaca de cada client i pot ser preventiu o reactiu. El servei preventiu estableix escoltes a internet per detectar mencions negatives, elabora informes i recomana accions jurídiques o comunicatives. El servei reactiu està pensat per quan s'ha produït un conflicte. “Nosaltres avaluem el problema i oferim les possibles solucions legals i/o comunicatives i al final és el client qui escull”, explica Eloi Font.

Seguint amb l'exemple del polític afectat per les difamacions a internet, Argemí i Font van optar per avisar els blocaires que s'emprendrien accions legals si no rectificaven i per actuacions de relacions públiques amb el periodista del mitjà de comunicació: “Si envies un advocat a un periodista mai no saps quina pot ser la reacció”, diu Argemí. D'aquesta manera es va resoldre la situació. Per corregir el rastre que queda a la xarxa es poden utilitzar procediments de posicionament a Google (SEO o SEM).

No són gaire freqüents les aliances entre advocats i periodistes, per això Argemí i Font senten que estan obrint un camí molt enriquidor per respondre als reptes que planteja internet.