Les corbates de Castellet
Ernest Lluch, quan, als anys 1970, visqué al barri de Russafa de València i féu de professor a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de València, feia, quasi cada setmana, una breu estada a Barcelona. Entre altres afers, un el duia a pujar, sempre, a parlar/treballar amb Josep M. Castellet, director d'Edicions 62, al carrer Provença, a tocar del passeig de Gràcia.
Castellet, que ha passat a la història com a un home del món de la literatura que duia magnífiques corbates amb nusos molt ben fets, fou un molt bon editor de tot tipus de llibres, inclosos els d'economia. Segurament, això darrer, gràcies a la curiositat i a la comunicabilitat de Lluch. Només cal pensar en els llibres que Castellet féu traduir i edità, i en els originals que publicà a can 62.
D'entrada, un dels assaigs econòmics més importants del segle XX: Capitalisme, socialisme i democràcia. Una obra, editada a Nova York el 1942, de l'austríac instal·lat als Estats Units Joseph A. Schumpeter que s'editaria en català el 1966. Traduïda per l'economista i futur diputat Antoni Montserrat, i per Jaume Casajuana, i prologada per l'immens Fabià Estapé.
El llibre de Schumpeter inclou capítols tan perfectament actuals com el VII, dedicat a: El procés de destrucció creadora, el X o el XXVIII, que presenta: Les possibilitats econòmiques als Estats Units. Gràcies a les intuïcions de Lluch i de Castellet, Schumpeter ha entrat a formar part de l'horitzó mental dels economistes catalans.
Es pot seguir amb la col·lecció Clàssics del Pensament Modern, dirigida per Salvador Giner, J.F. Ivars i el mateix Castellet. El número 7 de la col·lecció foren els 6 volums d'El capital (1867-1894) de Karl Marx, traduïts per Jordi Moners i amb pròlegs de Manuel Sacristán i de l'economista Emili Gasch. El n. 11, L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (1904-5) de Max Weber, presentat per Joan Estruch. El n. 13, Els principis d'economia política i tributació (1817) de David Ricardo. Amb traducció de Josep M. Masferrer i edició d'Ezequiel Baró i Àngels Martínez-Castells. El n. 21, Producció de mercaderies per mitjà de mercaderies (1960) de Piero Sraffa. Traduït i prologat per Ernest Lluch.
El n. 26, un altre gran clàssic de l'economia: El principi de població (1798) de Thomas R. Malthus, traduït per Constança Albertí. El n. 35, La teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner (1936). Amb un pròleg de Luis Ángel Rojo, de 1991, just abans d'esdevenir president del Banc d'Espanya. L'edició, a cura de Lluís Argemí, Àngels Martínez i Francesc Roca. El n. 42, La faula de les abelles (1714), de Bernard Mandeville, traduït per Josep Sales. El n. 49, El capital financer (1910), d'un altre austríac: Rudolf Hilferding. Traduït i presentat per Gustau Muñoz, economista, assagista i editor. I el n. 50, La riquesa de les nacions (1776) d'Adam Smith. Amb traducció de Jordi Civis, edició d'Àngels Martínez i un pròleg que no arribà d'Andreu Mas-Collell.
Deu llibres d'economia.
D'aquests, cinc són dels segles XVIII-XIX i cinc, del XX: Weber, Hilferding, Keynes, Schumpeter i Sraffa. Els dos primers escriuen i publiquen en alemany, i els tres darrers, en anglès (per bé que només Keynes sigui britànic).
Pel que fa als llibres d'economia originals que Castellet publicà, fins a 1973, a la mítica col·lecció Llibres a l'Abast, la tria també impressiona: Francesc Cabana, Jacint Ros Hombravella-Antoni Montserrat, Ramon Trias Fargas, Ernest Lluch-Eugeni Giral. I els brevíssims i extraordinaris pròlegs de Joan Sardà Dexeus a alguns d'aquests llibres (vegeu L'Econòmic, 18/5/2013).
Quatre grans economistes
A l'octubre de 1962 (i, potser, abans), s'explicava, al curs de Teoria Econòmica I del primer any de la Facultat d'Economia de la UB, que els quatre grans economistes de la història havien estat: Adam Smith, Karl Marx, Joseph A. Schumpeter i John M. Keynes. El catàleg de les Edicions 62 de Castellet recollia i ampliava aquesta lliçó. Smith, seria continuat per Malthus i Ricardo. Hilferding continuava Marx. Sraffa era un neoricardià. Mandeville, un precedent de Keynes. Ah! Schumpeter es diu que és la millor clau per entendre la crisi actual.
