Si ens atenem a les darreres dades de l'EPA, podríem estar en l'inici d'un canvi de tendència, de manera que ja no es destruiria tanta ocupació i el 2014 podria començar la creació neta de llocs de treball. Però portem una motxilla de cinc milions d'aturats. Per tant, per molta ocupació que creem, els dubtes són si tindrem la fermesa, la fortalesa i el dinamisme suficients per gestionar els milions d'aturats que es van generar sobretot els anys 2009 i 2010.

Tant de bo no repetim errors pel que fa a la temporalitat. Però s'ha de tenir en compte que aquest és un problema endèmic del mercat de treball espanyol relacionat amb el fet que tinguem un sistema productiu fonamentat en serveis, sobretot en el turisme. Mentre no canviem el model productiu, no ens en sortirem. I aquest problema lliga amb la manca de formació de la mà d'obra.

S'han invertit milers de milions d'euros durant anys i el resultat ha estat que no hem resistit la primera crisi que hi ha hagut. Les polítiques actives i les necessitats del mercat han viscut totalment d'esquena. No hi ha hagut una aposta per l'ocupabilitat. Hi ha d'haver un canvi de paradigma, i aquest s'ha de fer d'acord amb el model productiu que es tingui. Si no, tornarem a la bombolla immobiliària i ens tornarem a equivocar. Hi ha d'haver un model molt clar. Els serveis i el turisme hi han de ser, però també s'ha d'apostar per inversions que aportin valor afegit a la indústria.

Sí. D'una banda, la utilització dels ERO temporals en detriment dels d'extinció. Aproximadament podem estar al voltant de tres quartes parts dels primers per una quarta part dels segons. Un altre és la regulació del criteri ultraactivitat per evitar la petrificació de les condicions laborals. Potser ens hem passat de frenada, però ha remogut molt aquestes qüestions i ha facilitat que l'empresa s'adapti al seu entorn.

S'hauria d'adaptar perquè la crisi econòmica és tan forta que requereix una adaptació constant. Però en la direcció encertada. El que no es pot fer és tot el que diu l'FMI. Ja hem patit molt en aquest país, tant treballadors com empreses. El tema de la flexibilitat és correcte i no s'ha de tocar. Ara la reforma ha de venir per les polítiques actives. Hem de disposar de sistemes efectius que casin oferta i demanda de treball. Si el 2013 es van generar a Catalunya dos milions de contractes, és que tenim potencial. I el denominador comú ha de ser un canvi de política econòmica. Per exemple, que els empresaris tinguin accés al crèdit. Si no, no crearan llocs de treball. I també definir clarament el model productiu.