La reforma laboral espanyola ha anat en la direcció correcta, però no és suficient. Aquesta és, a grans trets, l'avaluació que han fet des de l'Eurogrup fins a l'OCDE passant per l'FMI. Totes aquestes institucions han insistit a demanar al govern de Mariano Rajoy una segona onada de la reforma laboral. Entre les recomanacions: abaratir l'acomiadament, simplificar les modalitats contractuals, augmentar els períodes de prova dels contractes indefinits o disminuir la discrecionalitat dels jutges per invalidar acomiadaments col·lectius.

L'executiu espanyol no ha descartat la possibilitat d'anar més enllà, però ha volgut matisar. Segons va declarar fa uns dies la ministra de Treball, Fátima Báñez, la reforma “està feta”, però hi haurà “ajustaments” en el mercat de treball.

Amb vistes a aquestes modificacions, Pimec i Foment del Treball reclamen, sobretot, que es clarifiquin els aspectes que han generat incertesa. Es refereixen sobretot a les interpretacions que han fet els jutges sobre la ultraactivitat i en algunes sentències sobre expedients de regulació.

Segons l'opinió dels sindicats, si s'elimina aquesta discrecionalitat dels jutges, “s'entrarà en la salva total de les relacions laborals”. Qui parla així és Camil Ros, que tem que l'ocasió d'una nova modificació de la normativa s'aprofiti per aprofundir en la precarització del mercat de treball. En aquest sentit, cita el contracte a temps parcial que va impulsar el govern en el darrer Consell de Ministres de 2013. “Suposa introduir els minijob per la porta del darrere”, exclama.

Precisament per evitar el risc de precarització, l'economista Sergi Jiménez proposa que s'introdueixin ajustaments en la flexibilitat interna i de contractació. Defensa, a més, que s'aposti pel contracte únic com a eina per posar fi a la dualitat del mercat de treball a l'Estat espanyol.

Per la seva banda, l'exsecretària d'Ocupació, Esther Sánchez, critica les propostes que es fan des de les institucions internacionals perquè, segons diu, no es basen en una anàlisi en profunditat de la realitat laboral espanyola. Sánchez considera que cal un “canvi radical” en la cultura empresarial en la línia d'incorporar noves fórmules d'organització del treball i de gestió de les persones. I reclama que els sindicats deixin de banda “les reivindicacions de fa 40 anys” i busquin “noves maneres d'entendre les relacions laborals”. “Si reforcem la negociació col·lectiva i les empreses incorporen eines de gestió innovadora, es crearan contractes de treball en condicions més dignes i sostenibles”, afirma Sánchez, que aposta per posar el focus en la qualitat del treball i en l'ocupabilitat dels aturats. D'una altra manera, diu, la xifra d'atur no baixarà significativament fins més enllà de 2020.