Anem al cinema
Avui explicaré una tècnica que és potser de les més avançades. No es pot fer servir amb un grup de principiants perquè es necessita una mica de pràctica. Es tracta del cinema mental (movies of the mind).
És una metodologia especialment recomanable per a persones i equips que tendeixen a visualitzar (veure les idees, més que no pas a pensar-les). Per tant, també és interessant per a les persones que volen esdevenir més visuals, tot i que al principi hauran de practicar amb afany.
Imaginem que volem idees per millorar una tauleta de nit. Idees fresques, innovadores. Comencem relaxant-nos (les indicacions que hi ha a continuació són tant per a individus com per a grups) asseguts en una cadira. Plantes dels peus tocant a terra, esquena recta però no rígida, mans damunt dels genolls o de la taula. Ens concentrem en la nostra respiració i anem relaxant cada part del nostre cos començant pels peus i les cames. Seguim per les mans i els braços, continuem per l'abdomen i el tòrax i acabem amb les espatlles, la cara i el cap. Sentim que tot pesa i que cau cap avall. Procurem centrar-nos ara en la nostra respiració. Inspirem comptant un i expirem amb el dos. Inspirem amb el tres i expirem amb el quatre. Fem així fins a arribar a deu. Ho fem un parell o tres de vegades.
Després d'aquest petit exercici de mindfulness o atenció plena, ja estem preparats per practicar el cinema mental. Tanquem els ulls i quedem atents a la pantalla negra que tenim davant. Què hi veiem, relacionat o no amb les tauletes de nit? Si no ens tornem a tensar ni ens obsessionem, aniran apareixent imatges psicodèliques que poden estar directament vinculades amb el repte creatiu o no. Potser són imatges en color, potser en blanc i negre... És possible que es tracti d'imatges abstractes, simbòliques... És igual. La idea és deixar que les coses passin, sense forçar-les. No es tracta tant de recordar imatges de tauletes de nit que ja coneixem com d'imaginar coses noves. Tauletes de nit impossibles, absurdes, exagerades... Qualsevol cosa és bona si ens ajuda a veure de manera diferent.
Al cap d'una estona obrim els ulls i escrivim tot el que hem vist, intentant aplicar-ho al màxim possible al repte d'innovar una tauleta de nit. Qui sap si amb sort tindrem idees cent per cent originals, que mai ningú més no hagi trobat. La creativitat funciona així, imaginant com les coses podrien ser d'una altra manera.
Potser ens han vingut imatges de tauletes de nit de formes estranyes: pentagonals, octogonals... O és possible que hàgim pensat en textures atípiques: esponja, gespa... Tauletes multicolors? Tauletes graduables en alçària? Tauletes aromatitzades? Potser alguna d'aquestes idees no existeix o està poc o mal explotada i ens permet obrir un cert camí d'innovació.
Si aquesta activitat, a més a més, la fem en equip, multiplicarem per quatre o per sis els resultats originals, que després podrem combinar entre si i crear moltes més opcions.
Oi que sovint diem que els nens són molt imaginatius? Doncs recuperar aquesta capacitat no és tan complicat. Es tracta de tancar els ulls, oblidar-nos de les nostres pors i prevencions i volar ben alt.