L'impost de successions i donacions a Catalunya ha experimentat canvis constants en l'última època. Uns anys posen l'impost, uns altres el treuen i uns altres el redueixen, de manera que cal tenir un calendari a la mà a l'hora de morir-se per saber quant pagaran els hereus.

Fins l'any 2009, qui es moria a Catalunya deixava als hereus una càrrega impositiva important, una de les més altes d'Espanya. Es van viure moments de clam popular en defensa de l'abolició de l'impost esmentat. Fruit d'aquesta pressió, la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, va establir, a partir de l'1 de gener de 2010, una reducció per als patrimonis petits, si bé els mitjans i les grans fortunes seguien estant sotmesos a l'impost. Aquesta reducció s'aplicava als ascendents, descendents i cònjuge. La resta seguia pagant alts impostos. Feliçment, mitjançant la Llei 3/2011, de 8 de juny, es van bonificar en un 99% les herències entre ascendents, descendents i cònjuge a partir de l'1 de gener de 2011; és a dir, les herències de pares a fills i al cònjuge (i parelles estables) pràcticament no pagarien. Seguien subjectes les herències entre germans, cosins, nebots i resta de parents.

Però l'alegria duraria poc. L'oasi fiscal successori ha estat el 2011, el 2012 i el 2013. A partir de l'any 2014 per les herències a Catalunya es torna a pagar si són de pares a fills, néts, avis, etc., respectant la bonificació del 99% per al cònjuge. D'aquesta manera la Generalitat aconsegueix augmentar el cens de contribuents del 6% al 18% en aquest impost.

Aquesta reforma s'aplica en les defuncions a partir de l'1 de febrer de 2014.

També estan subjectes a l'impost les donacions (regals en vida d'una persona) a qualsevol persona familiar o no. Tant per les herències com per les donacions es paga més com més llunyana és la relació amb l'hereu o donant. Els familiars més llunyans (oncles, nebots, cosins) poden arribar a pagar quantitats astronòmiques. En conseqüència, seguirem veient situacions rocambolesques, com ara la d'haver de vendre una part del patrimoni familiar per pagar l'impost, o la d'embargament de béns de l'herència davant la impossibilitat de pagar l'impost.

Les claus de la reforma són:

X Baixen les reduccions generals.

XEs mantenen les reduccions per a les herències a persones més grans de 75 anys però només si són ascendents o descendents.

XEs manté la tarifa i coeficients correctors.

XL'herència al cònjuge segueix amb la bonificació del 99%.

XLa bonificació a la resta de parents del grup I i II (herències entre pares i fills, néts, etc.) és progressiva: com més s'hereta, més es paga.

Es manté:

XReducció quan l'hereu és discapacitat.

XReducció per assegurances de vida

XReducció quan s'hereten empreses.

XReducció per heretar l'habitatge habitual.

XReducció decennal (dues herències consecutives).

XEs mantenen els impostos en les donacions.

Les reduccions generals queden tal com es pot veure en el segon gràfic superior.

S'estableix un mecanisme de bonificacions per a la resta d'hereus si són pares, fills, néts, avis, etc., de manera que com més heretin menys bonificació tindran, és a dir, com més s'hereta més es paga. Vegeu en el gràfic superior com ha variat l'impost que s'ha de pagar entre pares i fills amb el sistema que teníem fins ara i l'actual.

La conclusió d'aquesta reforma és que a partir d'ara convindrà més deixar l'herència al cònjuge (bonificació del 99%) i pel que fa als fills esperar per a més endavant, tenint l'esperança que l'impost desaparegui en un futur no gaire llunyà. No obstant això, a través d'una bona estratègia fiscal es podria minimitzar o eliminar l'impost. Amb aquesta reforma la comunitat autònoma de Catalunya passa a ser la que cobra més impostos als ciutadans, si sumem l'impost de la renda i el del patrimoni.