Una activitat com la viticultura, que es desenvolupa al medi natural, un dia o altre havia d'afrontar el compromís en la lluita contra el canvi climàtic. Una expressió d'aquesta consciència és la iniciativa de la Federació Espanyola del Vi (FEV) Wineries for Climate Protection, que ja aplega més de 150 cellers, alguns dels quals estan en el procés de creació de vins sostenibles.

Un d'aquests últims és el celler Bodegues Torres, inspirador, conjuntament amb Codorníu i Freixenet, d'aquest projecte sostenibilista, referendat el 2011 amb la Declaració de Barcelona, que fixa reduir un mínim d'un 20% les emissions de CO2, l'any 2020. Amb el canvi climàtic no s'hi val a badar: a Torres han pogut comprovar que a les seves vinyes del Penedès la temperatura mitjana ha augmentat 1ºC, cosa que determina que la verema s'iniciï ara deu dies abans que fa vint anys.

El president del celler del Penedès, Miguel Torres, recorda que va ser la pel·lícula Una veritat incòmoda, de l'exvicepresident dels EUA Al Gore, el que li va fer aflorar la seva consciència ambientalista i dur-lo, l'any 2007, “a proposar al consell d'administració un seguit d'inversions, en àmbits com l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables, l'optimització en el transport o la protecció de boscos, entre altres, per aconseguir reduir en un 30% les emissions de CO2 per ampolla.” Aquest programa d'actuacions, que s'anomena Torres & Earth i que en una primera fase es clou l'any vinent, disposa d'un pressupost de 10 milions d'euros, a banda de l'11% de les inversions anuals del celler, que s'adrecen a qüestions relatives a la mitigació dels efectes del canvi climàtic.

Al voltant del projecte Wineries for Climate Protection, Miguel Torres reconeix: “És un projecte difícil, sobretot en la fase prèvia de delimitar quina és la petjada de CO2 del celler, en els diversos capítols: la maquinària que es fa servir en tot el procés d'elaboració del vi; les emissions dels proveïdors del celler i tota la logística que envolta la distribució del producte. En tot cas, podem dir que no defallirem.” En el de Bodegues Torres, els resultats són prou encoratjadors: “L'any 2013 ja vam aconseguir haver reduït un 10% la petjada de CO2 per ampolla, i això ens dóna ànims per assolir el target del 30%, el 2020.”

Per a qualsevol celler que es plantegi fer alguna cosa per frenar els gasos d'efecte hivernacle, la primera inquietud que se li apareix és si és car, anar cap a un mode de producció sostenibilista. “L'empresa que es vol adherir a Wineries for Climate Protection el que ha de fer és auditar-se per saber del cert quant ha d'invertir d'aquí al 2020 i quines són les línies d'actuació que pot seguir”, explica Torres, que hi afegeix que sempre es poden trobar economies d'escala, com ara embotellar en destí, per ser més ecoeficients en el transport, i reutilitzar les ampolles a àmbit europeu, si prospera finalment la iniciativa comunitària d'homologar una ampolla a tot l'àmbit de la UE per a tal fi. D'altres, prossegueix, “poden abocar-se a treballar sobre la vinya, perquè sigui positiu el seu balanç de CO2, és a dir, que fixi per la fotosíntesi més diòxid de carboni que el que genera amb la respiració de la planta i els treballs propis de la vinya, amb l'ús de tractors, adobs, etc.”

Un exemple d'això el dóna també Bodegues Torres quan, en lloc de cremar els ceps vells com si fossin un rostoll qualsevol, en fa biomassa per aprofitar-los com a carbó vegetal, amb un poder calorífic de 6.842 Kcal/kg, quan la fusta en té 4.200. El programa Torres & Earth, en què s'emmirallen tots els cellers que abracen la lluita contra el canvi climàtic, té altres eixos d'actuació. En l'adopció de les energies renovables, els resultats són prou expressius: “Al celler de Pacs del Penedès hem aconseguit, amb una instal·lació fixa de 12.000 m² de panells fotovoltaics, produir un 11% de l'energia que requereix el celler.” Una instal·lació que va costar tres milions d'euros, genera 126.583 KWh cada any i està amortitzada al 50%. No és menys important, per tenir un celler energèticament eficient, l'aportació de la caldera de biomassa, la més gran d'un celler a Espanya. Nodrida amb sarments i ceps vells, brises, rapes i aprofitament forestal -3.000 tones per any que equivalen a 1.000.000 de litres de gasoil-, la caldera aconsegueix reduir un 10% el consum elèctric (1.000.000 KWh) i un 95% el de gas (420.000 m³) i evitar que s'aboquin a l'atmosfera 1.300 tones de CO2 a l'any. Altres línies d'actuació en el camp de l'energia són aïllar les tines, construint magatzems subterranis, o alleugerir el pes de les ampolles, un 35%. En el camp més innovador, destaca el projecte que es desenvolupa al viver de la Bleda, en què es fixa CO2 mitjançant un llit d'algues. Cal fer esment que també cultiva ecològicament 522 hectàrees a Catalunya, a les quals cal afegir 22 ha de Jean Leon, celler que pertany al grup. Hom es pot interrogar sobre si escarrassar-se a combatre els efectes del canvi climàtic i protegir el medi ambient té un efecte benèfic sobre la marca. Miguel Torres reconeix que, pel que fa al consumidor català i espanyol, “de moment, no”. “Però als països escandinaus i al Canadà, hem observat que protegir el clima comença a ajudar a vendre”, hi afegeix.