A efectes administratius i estadístics, l'activitat econòmica es classifica en calaixos. Hi ha, per exemple, el calaix de vivers i conreus de plantes ornamentals, el d'extracció de lignit, el d'acabament de tèxtil o -aquest és ben curiós- el d'explotació de camells i altres camèlids. Així fins a 1.010 calaixos. Quan una empresa comença la seva activitat ha de trobar el lloc que millor s'avingui amb la seva activitat principal perquè l'administració li ho demana. D'entrada ho fan Hisenda i la Seguretat Social, però també necessiten saber-ho les indústries que han de fer la declaració de residus o els treballadors per conèixer quin conveni col·lectiu tenen com a referència.

Les coordenades de cada calaix és el que es coneix com a codi CNAE (Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques), en el cas de l'Estat espanyol, o CCAE (Classificació Catalana d'Activitats Econòmiques), en el cas de Catalunya. Són eines que sembla que són entre nosaltres tota la vida però en realitat van començar en la dècada dels setanta com a resultat d'esforços internacionals per homogeneïtzar la informació econòmica. Les directrius d'estandardització s'han anat imposant fins arribar a la dècada dels noranta, quan la Unió Europea veu que el més pràctic és reglamentar la recollida i presentació de la informació econòmica. D'aquesta manera, l'estàndard europeu NACE (de la sigla francesa de nomenclatura estadística de les activitats econòmiques de les comunitats europees) fixa una classificació a partir del 2007, que els països de la UE han adoptat. “Se sacrifiquen algunes particularitats en favor d'un marc comú”, diu Josep Maria Martínez, estadístic responsable d'operacions de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya). No obstant això, cada territori té un cert marge de maniobra que permet ajustar millor la classificació a les realitats locals, sense que això trenqui el marc global.

Catalunya ha exercit aquest espai de tolerància ja des del 2004 quan va fer la seva classificació –és l'únic territori de l'Estat que en té de propi-, que recollia alguns epígrafs particulars relacionats amb els serveis a l'atenció a la gent gran o amb el sector del reciclatge, que tenen un especial desenvolupament a casa nostra. Per adaptar la CCAE i la CNAE al reglament europeu, a partir del 2007 es va crear un grup de treball espanyol, en el qual la Generalitat, a través de l'Idescat, va fer algunes propostes que han estat aprovades. De tal manera que les classificacions catalana i espanyola vigents des de l'1 de gener del 2009 són equivalents.

Com a eines estadístiques que són, aquestes classificacions estan en un equilibri permanent entre l'estabilitat necessària i l'obligació d'adaptar-se a una realitat canviant. “L'activitat econòmica evoluciona amb una gran rapidesa i aquestes classificacions sempre van un pèl darrere adequant-se i és normal que sigui així”, assegura Moisès Bonal, responsable d'estudis de Pimec. Això explica, en part, les dificultats que tenen alguns emprenedors per trobar un codi que permeti encabir l'activitat que desenvolupen, sobretot els que tiren endavant negocis en camps innovadors.

Si bé és cert que hi ha calaixos de sastre prou generals per albergar qualsevol activitat que es desenvolupi al país, cada cert temps es fan actualitzacions menors que ajusten la classificació als canvis que experimenta la realitat econòmica. Les revisions generals només s'emprenen cada deu anys aproximadament.

Per fer aquestes modificacions, l'Idescat eleva una consulta a la Generalitat, que al seu torn l'adreça al món econòmic. Cal pensar que CCAE i CNAE són classificacions d'oferta, això vol dir que responen a una visió de l'economia des de la perspectiva productiva.

De totes maneres hi ha estudis sectorials que requereixen un esforç d'agregació per obtenir els resultats esperats. La Cambra de Comerç i l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, elaboren anualment un estudi econòmic sobre el sector del mòbil. Es tracta d'una activitat força transversal que requereix un treball de seguiment de la pista del sector per diversos capítols de la classificació: “Una part del mòbil el podem trobar en telecomunicacions, una altra en serveis de tecnologies de la informació i també en la secció de comerç”, explica Ana Belmonte, economista del gabinet d'estudis econòmics de la Cambra de Barcelona. La mateixa operació s'hauria de seguir en el cas de la moda o de la biotecnologia, per exemple.

Aquest tipus d'agregacions (sumes) de dades són possibles quan tothom fa servir la mateixa eina i la informació és homogènia. Afortunadament, poc a poc CCAE o CNAE s'han anat imposant en tota l'administració i, d'una situació en què cada instància feia servir el seu propi llistat d'activitats, s'ha passat a una altra en la qual tothom utilitza l'estàndard.

L'excepció és l'IAE (l'impost d'activitats econòmiques), que encara fa servir un cens d'activitats antic que s'ha anat corregint a cop de pedaços. Segurament el fet que tingui una funció fiscal dificulta l'adaptació ja que cada epígraf està referenciat amb un tipus impositiu. Ara bé, existeixen taules d'equivalències que faciliten la feina.

L'èxit de l'homogeneïtat de les classificacions multiplicarà el potencial informatiu de les dades recollides de forma que es podrà “disminuir la càrrega sobre les unitats informants”, diu Josep Maria Martínez.