Sobre transportistes i flotes
Les companyies asseguradores solen cobrir, si es contracta aquesta garantia, la paralització o reclamació de lucre cessant si bé la reclamació al causant és la pràctica reiterada en el dia a dia d'aquest tràfic jurídic.
La reclamació judicial en aquest tipus de supòsits sol ser molt habitual, i ha anat evolucionant al llarg del temps
Els transportistes, així com els taxistes i altres professions que basen bona part del seu negoci en la utilització d'un vehicle comercial i/o camió per al desenvolupament de la seva activitat professional, tenen el risc de sofrir una causa de paralització, per la qual cosa exposarem algunes qüestions transcendents per a la seva reclamació.
La paralització es produeix quan, per causes alienes al professional, es troba que no pot portar a terme la seva activitat per tenir el vehicle en reparació. Normalment per un accident de circulació.
Les companyies asseguradores solen cobrir, si es contracta aquesta garantia, la paralització o reclamació de lucre cessant si bé la reclamació al causant és la pràctica reiterada en el dia a dia d'aquest tràfic jurídic.
La reclamació judicial en aquest tipus de supòsits sol ser molt habitual, i ha anat evolucionant al llarg del temps.
Fins fa poc, s'efectuaven reclamacions basades en dos documents: el certificat del gremi de transportistes a què estava adherit el transportista, així com el certificat d'estada en el taller reparador.
En el primer document s'estableix l'import mitjà diari que ingressa el transportista adherit. És una quantitat bruta i no neta, cosa que a l'efecte de reclamació judicial té les seves conseqüències puix que no es dedueixen els costos o despeses inherents al vehicle.
Així mateix, el certificat d'rstada estableix els dies requerits per reparar el vehicle i deixar-lo en el seu ésser i estat anterior a l'accident, i, per tant, que pugui tornar a circular. És important atendre les hores de treball (UT) necessàries per a la reparació ja que no sempre coincideixen amb els dies d'estada al taller. En aquest sentit, sí que els jutjats són més laxos -però sol·licitant rigor- en valorar que als tallers se'ls presumeix càrrega de treball prèvia a la recepció del vehicle sinistrat, poden ser necessàries peces de fàbrica, etcètera.
Procedir a la reclamació.
-Certificat d'estada en el taller reparador, juntament amb les factures de reparació i informes pericials dels danys soferts. Als dies de paralització hauríem de deduir els dies de festa setmanal del transportista per evitar que sigui deduïda de la reclamació. En cas de flotes és recurrent aportar un certificat de no disponibilitat de vehicle de substitució.
-Certificat del gremi de transportista. Si el perjudicat/a està adherit a gremi, ha d'aportar-se el certificat, si bé no serà la prova fonamental de la pèrdua d'ingressos però sí un indici i prova a considerar pel jutjador.
-Valoració mitjana dels ingressos percebuts pel transportista tant uns mesos (el major termini possible) anteriors a l'ocurrència de l'accident que causa la paralització com posteriors. Així mateix, les declaracions fiscals i impostos són proves transcendentals per acreditar els imports mitjans d'ingressos.
‘Meres hIpòtesis'.
En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha establert que aquesta deducció s'assimila a el 30% de la mitjana dels ingressos de forma habitual.
Dit l'anterior i a la vista de l'exposat queda palesa la dicotomia entre reclamació del lucre cessant i paralització basada en l'article 1.106 del Codi Civil enfront del causant enfront de la valoració d'enriquiment “injust” que al·lega l'obligat al pagament.
Per a la millor reclamació ha d'acudir-se amb una prova adequada i concloent basada en criteris d'experiència que acreditin la reparació del dany (restitutio in integrum) recollida en el nostre Codi Civil, sent els anteriors criteris i documents una mostra contrastada del que sol ser requerit pels nostres tribunals per estimar una acció de reclamació per lucre cessant o dany emergent per a transportistes i flotes.