El 28 de febrer pas­sat el Con­sell de Minis­tres va apro­var el pri­mer esbor­rany de l'avant­pro­jecte de llei per al foment del finançament empre­sa­rial. El text dóna res­posta a la urgència mar­cada per Brus­sel·les d'obrir i regu­lar vies alter­na­ti­ves al finançament ban­cari per a les pimes i recull un capítol dedi­cat a dues pràcti­ques rela­ti­va­ment noves al mer­cat espa­nyol com són l'equity crowd­fun­ding o micro­me­ce­natge per al llançament de noves empre­ses emer­gents o start-up i el crowd­len­ding, és a dir, préstecs de par­ti­cu­lars a pimes.

La regu­lació que pre­para l'exe­cu­tiu espa­nyol inclou l'obli­ga­to­ri­e­tat que les pla­ta­for­mes que ges­ti­o­nen aquest tipus d'ope­ra­ci­ons es regis­trin al Banc d'Espa­nya o la CNMV -amb la qual cosa esta­bleix un orga­nisme con­tro­la­dor- i afe­geix una sèrie de mesu­res per donar més pro­tecció a l'inver­sor, i sobre­tot a aquells petits que no dis­po­sen d'una for­mació finan­cera específica com poden tenir els family offi­ces o els busi­ness angels.

En gene­ral el sec­tor ha rebut amb bons ulls una ini­ci­a­tiva que dóna res­posta a mol­tes de les deman­des que feien les pla­ta­for­mes espe­ci­a­lit­za­des per pro­fes­si­o­na­lit­zar l'acti­vi­tat. “La pri­mera impressió és posi­tiva, aquesta acti­vi­tat neces­sita una regu­lació específica, això mateix és el que estan fent a altres països del nos­tre entorn com França i el Regne Unit”, explica Josep Nebot, un dels socis fun­da­dors de la pla­ta­forma de crowd­len­ding Arbo­ri­bus. Fins i tot, afe­geix el soci de la pla­ta­forma de crowd­len­ding Loan­book, Eloi Noya, “ha arri­bat abans del que ens esperàvem”.

El pro­blema i la crítica del sec­tor ve de la limi­tació que el text de l'avant­pro­jecte inclou per a aquest tipus d'inver­si­ons, 3.000 euros l'any per pro­jecte i 6.000 euros l'any per pla­ta­forma. Unes quan­ti­tats que el sec­tor con­si­dera del tot insu­fi­ci­ents. “Són xifres que no tenen sen­tit, els inver­sors pro­fes­si­o­nals ope­ren amb volums més ele­vats”, explica Eloi Noya. De fet, Noya con­si­dera que una fórmula més apro­pi­ada seria “qua­li­fi­car els inver­sors per tipo­lo­gies i esta­blir limi­ta­ci­ons dife­rents en funció dels conei­xe­ments finan­cers d'aquests inver­sors”.

Pel res­pon­sa­ble d'aquesta pla­ta­forma, el govern també ha comès un error en posar en el mateix sac el micro­me­ce­natge i el crowd­len­ding. “Ente­nem que el que es vol és pro­te­gir l'inver­sor, però el risc en pren­dre una par­ti­ci­pació en una empresa de nova cre­ació és molt supe­rior al d'ofe­rir un préstec a una pime a canvi d'un tipus d'interès pac­tat i amb un ven­ci­ment que no sol pas­sar dels 180 dies”, explica.

Per Nebot, les xifres mar­ca­des en l'avant­pro­jecte amb què tre­ba­lla l'exe­cu­tiu “que­den total­ment fora de lloc, els nos­tres inver­sors comen­cen amb ope­ra­ci­ons que es mouen entre els 2.000 i els 3.000 euros, però ara en tenim alguns que es mouen en volums de 20.000 euros i que podrien arri­bar a inver­tir-ne 50.000”.

De fet la mesura s'ha rebut amb tanta crítica des del sec­tor que fins i tot una de les pla­ta­for­mes refe­rents en les ope­ra­ci­ons de micro­me­ce­natge a l'Estat, la cata­lana The Crowd Angel, ha anun­ciat la sus­pensió tem­po­ral de les seves acti­vi­tats com a acte de pro­testa con­tra el text apro­vat pel Con­sell de Minis­tres. En un comu­ni­cat, la pla­ta­forma des­taca que la seva mit­jana d'apor­tació per inver­sor i ope­ració és de 12.000 euros i la taxa de repe­tició de mit­jana és d'1,5. “Per tant, en la nos­tra opinió, aquests límits tor­pe­di­nen l'esforç rea­lit­zat per les pla­ta­for­mes d'equity crowd­fun­ding.”

L'exclusió de facto dels inver­sors pro­fes­si­o­nals o busi­ness angels podria gene­rar, afe­gei­xen des del sec­tor, un des­a­van­tatge com­pe­ti­tiu res­pecte a les regu­la­ci­ons que s'estan estu­di­ant en altres països euro­peus i que no pre­ve­uen límits a les inver­si­ons.

Tenint en compte això una dot­zena de pla­ta­for­mes de micro­me­ce­natge i crowd­len­ding es van reu­nir dime­cres pas­sat a Madrid per tal de pre­pa­rar una posició comuna amb vista a la nego­ci­ació que s'ha d'obrir abans de la tra­mi­tació al Congrés. “Estem con­vençuts que aquests límits s'aca­ba­ran reti­rant del text perquè no tenen sen­tit i ens tre­uen com­pe­ti­ti­vi­tat res­pecte a d'altres països”, diu Nebot.

L'avant­pro­jecte del govern exclou de la regu­lació la moda­li­tat més freqüent de micro­me­ce­natge, l'ano­me­nat de recom­pensa, que és aquell en què l'inver­sor rep a canvi un pro­ducte o ser­vei i aquells que con­sis­tei­xen en sim­ples dona­ci­ons. “Tot i que ens cal­dria regu­lar alguns aspec­tes com el paga­ment d'IVA o d'altres impos­tos com trans­mis­si­ons o dona­ci­ons, encara hi ha molts ges­tors de pla­ta­for­mes de micro­me­ce­natge de recom­pensa que des­co­nei­xen aquests aspec­tes”, explica el fun­da­dor de la pla­ta­forma Pro­jeggt, Valentí Accon­cia.