Ens trobem en una etapa de canvis, alguns dels quals, normatius, a causa de la situació econòmica que travessem. S'han reformat i introduït variacions en els textos legislatius principals en matèria laboral a fi d'impulsar les noves contractacions i fomentar l'estabilitat contractual a les empreses. Sembla, però, que no n'hi ha hagut prou, atès que el 2 de desembre del 2013 el grup parlamentari Popular al Senat, a l'empara del previst en l'article 107 del reglament del Senat, va formular una esmena en la qual s'afegeix una nova disposició final en la llei de pressupostos de l'Estat del 2014 la finalitat de la qual és la modificació de l'article 37, referent al fons de garantia salarial (Fogasa), del reial decret legislatiu 1/1995.

El fons de garantia salarial es va crear el 1976 com a institució de garantia dels crèdits salarials deguts per part dels ocupadors davant la situació d'insolvència o concurs en la qual es trobaven. Per això, és l'encarregat d'abonar tant les indemnitzacions com els salaris deguts.

Fins avui, la institució complia amb la finalitat per a la qual havia estat creada, però actualment el nou govern al·lega que una part dels abonaments han de ser suprimits perquè no incentiven l'augment de nous llocs de contractació ni fomenten l'ocupació. S'han anat modificant les quanties d'indemnització així com els límits de mensualitats a reclamar, però sembla que no n'hi ha hagut prou.

L'esmena pretén recuperar per a Fogasa la seva naturalesa d'entitat d'assegurament, limitant la seva intervenció com a institució de garantia en aquells supòsits d'insolvència o concurs empresarial, desincentivant l'acomiadament i fomentant el manteniment de l'ocupació. És per això que el 2 de desembre es va proposar la supressió de l'apartat 8 de l'article 33 de l'Estatut dels Treballadors, precepte que permetia a les empreses de menys de 25 treballadors fer acomiadaments per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció abonant únicament dotze dels vint dies que hagués correspost d'indemnització. El treballador sol·licitava els vuit dies d'indemnització restants a Fogasa. Permetia a pimes espanyoles la possibilitat que l'acomiadament no comportés conseqüències negatives en la seva situació econòmica i poder continuar l'activitat amb el mínim de conseqüències possibles.

El BOE del 23 de desembre del 2013, en el qual es publica la llei de pressupostos de l'Estat 2014, estableix en la seva disposició final cinquena que se suprimeix l'apartat 8 de l'article 33 ET, i que aquesta serà amb efectes de l'1 de gener del 2014 i amb vigència indefinida, per la qual cosa els treballadors d'empreses inferiors a 25 treballadors haurien d'abonar el cent per cent de la indemnització, és a dir, els vint dies per any treballat.

La celeritat de l'aprovació d'aquesta esmena ha provocat una gran desorientació en la seva aplicació i algunes conseqüències, ja que encara que hi havia rumors de la possible existència d'una mesura en aquest sentit, mai es va pensar que seria tan imminent. Probablement ha estat la manera que ha volgut adoptar el govern a fi i efecte de complir amb més rigorositat la seva finalitat, no continuar emetent acomiadaments per aquesta via i generant més obligacions per al Fogasa i evitar el pagament.

Aquesta mesura encara és molt recent i ni l'administració mateixa sap com resoldrà els expedients que es formulin en aquest sentit. Però sembla que sol·licitaran l'acreditació real d'insolvència empresarial a fi de poder continuar actuant com fins ara, però de moment és molt aviat per poder indicar com haurà d'acreditar-se aquesta insolvència.

Cal recordar que una gran part de les empreses espanyoles són petites o mitjanes i que aquesta mesura podria provocar el tancament de la gran majoria en veure's amb l'obligació de pagar la indemnització en la seva totalitat i alhora continuar la seva activitat professional.