La sofisticació entra en el model d'exportació
L'assessorament professional i el suport públic trenquen les velles etapes per conquerir els mercats exteriors començant pels més propers, i ajuden a aterrar en els països emergents
Catalunya manté una llarga tradició d'aposta per la internacionalització. Tot i així, darrerament s'observa un canvi de tendència a l'hora de conquerir els nous mercats repartits pel món. Als anys previs a l'entrada en la crisi econòmica encara predominava un esquema més tradicional d'iniciar-se en el món de l'exportació. Ara, l'empresa que vol vendre els seus productes més enllà de Catalunya i de l'Estat, no es fixa tant en la destinació de proximitat sinó en aquell país o mercat on millor pot encaixar el seu producte.
Les empreses catalanes ja no han de superar les etapes tradicionals d'exportació, que normalment començaven per anar a França, després a Alemanya i a la resta d'Europa, més tard a l'Amèrica Llatina i finalment cap a la resta del món. Les coses han canviat per diverses raons. “La Generalitat té una xarxa d'oficines d'Acció i una experiència de 20 anys en internacionalització que fa que aquest procés no sigui una aventura en solitari”, explica Pere Torres, director d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat. Torres hi afegeix que “hi ha moltes empreses catalanes implantades arreu i predisposades a fer d'introductores en aquests països per a altres empreses catalanes”.
Però no només això. Les firmes catalanes han incrementat el personal especialitzat en la internacionalització. “Moltes empreses han millorat els departaments d'exportació o ja dediquen el 100% del temps d'una persona a fer recerca de mercats, viatjar, preparar agendes de contactes de possibles clients, importadors, distribuïdors”, assegura Susanna Ramírez, del departament d'internacionalització de Foment del Treball.
En aquest sentit, el que més preocupa les empreses que tenen poca experiència exportadora “és identificar el mercat en el qual els seus productes poden ser d'interès”. Però una de les màximes obsessions pels exportadors més inexperts és “trobar els intermediaris adequats per poder vendre el seu producte i aconseguir comandes al més aviat possible”, sentencia l'experta de la patronal catalana.
Precisament per això és clau recórrer a les firmes d'assessorament per evitar problemes, sobretot en els mercats més llunyans, marcats per una cultura empresarial sovint desconeguda. “A l'hora d'exportar cal definir molt bé el què i el com, no es pot improvisar”, diu Jacint Soler, soci de la consultora Emergia Partners, que hi afegeix: “Cada vegada més ens demanen que trobem un bon partner que pugui aportar capital i que conegui la zona; des d'aquí ja es posa el know how.”
En el conjunt del 2013 les exportacions catalanes van créixer un 0,1% respecte al 2012, fins assolir els 58.358,7 milions d'euros, xifra de rècord històric per tercer any consecutiu. Tot i que encara el 62,7% de les exportacions es concentren en els mercats de proximitat (UE), la diversificació s'ha intensificat els darrers anys. El 2013 les vendes extracomunitàries van representar el 37,35%, una dada molt superior al 25,9% que movien el 2005. Això explica que cada cop més l'exportació tradicional que anava cap a Europa està canviant per posar els peus en els mercats llunyans com ara els emergents, que han passat a tenir una quota del 24,8% el 2013 davant del 12,7% el 2005.
Per entendre bé aquest traspàs només cal veure els vint països amb més interès comercial per al 2014 confeccionat per l'Amec, l'associació d'empreses exportadores espanyoles. Els cinc primers països del rànquing són Rússia, els EUA, Mèxic, Xina i Brasil. En la vintena de països només n'hi ha quatre d'europeus: França (6), Alemanya (17), Regne Unit (18) i Polònia (19). Cal dir, però, que hi torna a haver “força interès per Europa després de diversos anys de caiguda de pes exportador”, assegura Joan Tristany, director general de l'Amec.
Recursos limitats.
“Les pimes han fet un salt buscant mercats alternatius per poder exportar durant el període 2007-2013”, explica Antoni Torruella, director de la xarxa internacional de Banc Sabadell. L'entitat, que cobreix 20 països que representen el 90% de l'exportació catalana, va aportar recursos econòmics a més de 500 empreses el darrer exercici. El responsable del servei de l'entitat financera insisteix, però, “que l'important és fer un treball previ abans d'anar a cercar els nous mercats”.
Incertesa per la caiguda del ruble i Crimea
La tensió de Crimea, després que la seva població guanyés el referèndum a favor de formar part de Rússia i, sobretot, la caiguda en picat del valor del ruble, obre una incertesa sense precedents a l'hora d'invertir en un país de grans dimensions i amb moltes possibilitats. Rússia és precisament el primer país dels Top 20 que té més interès comercial per enguany per a l'empresa catalana, segons l'Informe Amec de conjuntura 2013. També és cert que aquesta estadística es va fer abans que els tancs russos campessin pel territori oficialment fins llavors ucraïnès.
Però més que la tensió geoestratègica per raons energètiques el que ara dificultarà la presència d'empreses estrangeres en aquell vast país és el poc valor del ruble i la inestabilitat politicoeconòmica. Precisament fa dues setmanes el Banc Central de Rússia va apujar per sorpresa els tipus d'interès de referència del 5,5% al 7%.
Bàsicament es va fer per evitar l'aparició de riscos inflacionistes i garantir l'estabilitat financera en vista de l'augment de la volatilitat dels mercats financers. “Algunes empreses catalanes hauran d'esperar abans de formalitzar l'aterratge al país”, explica Joan Tristany, director general d'Amec.
