Doctor en ciències econòmiques, professor titular de sociologia a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, és fundador de la Xarxa Renda Bàsica, que presideix.

Per què un sou públic per a tothom, ric o pobre?

És una vella tradició republicana, que es remunta a l'Atens clàssica: ningú no és lliure si no té l'existència material garantida. Un pobre no és lliure.

I com es finança?

Vam fer una simulació amb 200.000 declaracions fiscals de Catalunya de l'any 2010, i segons els nostres càlculs es podria finançar una renda bàsica a Catalunya per a tots els adults de 7.968 euros anuals (els 664 euros de l'indicador de renda de suficiència) i de 1.593 a l'any per als menors de 18 anys. A través d'una profunda reforma de l'IRPF i la supressió de totes les subvencions i subsidis públics d'import inferior.

L'IRPF pujaria molt? A qui li compensaria pagar més impostos a canvi d'aquesta renda?

Una de les coses que més ens interessava de l'estudi a Catalunya era saber qui guanyava i qui perdia amb la renda bàsica. Amb un tipus únic del 49,5%-no aplicat a la renda bàsica- i traient totes les desgravacions personals, el 70% de la població, començant pel més pobre i pujant en l'escala de renda, sortia guanyant; un 15% es quedava igual i el 15% més ric hi sortia perdent. Un tipus únic pot semblar regressiu, però amb la renda bàsica deixa de ser-ho perquè al 10% de rendes, les més baixes, el tipus real acaba sent del -160% i el tipus real només s'acosta al real per al 2% més ric de la població. Una altra font de finançament seria una lluita més seriosa contra el frau fiscal. Els que fèiem l'estudi som professors sense altres ingressos i resulta que formem part del 5% més ric. Això indica l'alt nivell de frau que hi ha.

No seria una fàbrica de ganduls?

La crítica que es desincentiva la busca de feina pot tenir el seu fonament en el cas dels subsidis condicionals. Un subsidi d'atur indefinit incompatible amb treballar segurament no motivaria a buscar feina, però amb la renda bàsica no passaria això perquè és acumulable. És molt suposar que la gent es conformaria amb 644 euros al mes. A Bèlgica van fer un estudi amb gent a qui havia tocat una loteria que et dóna 1.000 euros mensuals tota la vida, i al cap de dos anys la majoria no havien deixat la feina, i els que l'havien deixat havia estat per buscar-ne una de millor. Això enllaça amb un dels fonaments de la proposta de la renda bàsica: garantir la llibertat real a bona part de la població.

Les empreses no aprofitarien la renda bàsica per baixar sous? Sabent que el treballador ja ingressa 664 euros, en comptes de 1.000 n'hi ofereixes 336, i si no ho accepta hi ha molts parats a la cua...

No podrien fer-ho perquè per llei han de pagar almenys el salari mínim. La renda bàsica garantiria també que els joves tinguessin més llibertat per rebutjar sous miserables.