Professor mercantil, llicenciat en eiències polítiques, econòmiques i comercials i doctor en ciències econòmiques, va presidir el Tribunal de Defensa de la Competència i actualment és catedràtic d'economia aplicada a la Universitat Complutense de Madrid i patró de la Fundación Rafael del Pino, que ajuda a formar directius empresarials.

Què li semblaria que l'Estat pagués a tothom un sou durant tota la vida per garantir-li uns ingressos mínims?

Aïllat d'altres mesures ho trobo una mica arriscat, particularment en èpoques de crisi. És evident que desincentiva la recerca de treball en algunes feines, les de baixa qualificació. Entre cobrar 600 euros per no fer res i cobrar-ne 800 treballant... I en els treballs qualificats, no es necessita aquest tipus d'incentiu.

N'hi ha que prefereixen treballar per poc més i sentir-se útils...

Amb l'atur que hi ha, trobes empresaris que diuen que costa trobar gent. Prefereixen continuar a l'atur fins que arriba l'hora de fer la temporada a la costa. Surten del mercat de treball a excepció de l'estiu, i la resta de l'any els surt més a compte cobrar l'aturi fer alguna feina en negre. Està demostrat que la gent que cobra de l'atur no comença a buscar feina fins que falten tres mesos perquè se li acabi la prestació. Tant li fa que estuiguin sense eina fa un any o dos.

Així doncs, una renda mínima assegurada seria econòmicament ineficient?

Completament ineficient. En tot cas, seria una solució per als desvalguts, per exemple resoldria el problema dels majors de 60 anys sense recursos, que han perdut la feina i ja no els contractaran mai més. Per als més joves, que són el 50% de l'atur, seria clarament insuficient. Valdria més invertir els recursos en formació, el mercat ja faria la resta. I per als que tenen 40 anys i es queden sense feina, la formació també és l'única manera que puguin aspirar a tornar a treballar algun dia.

A un jove sense feina ni diners li pot anar més bé una petita paga que un curset...

El problema és que si es generalitzen aquests sistemes d'ajuda, la cosa s'enquista i acabes comprometent els costos del futur, ja que es va aprimant la part de la piràmide poblacional formada pels que treballen i generen recursos mentre s'eixampla el segment dels que cobren sense generar-ne. El perill és que els que tenen 20 anys i no treballen poden arribar als 30 i als 40 sense haver entrat en el mercat de treball. Els esforços han d'anar encaminats a fer que aquests joves puguin entrar en el mercat de treball. I per això veig més convenient, en tot cas, que l'Estat doni ajudes que complementin els ingressos als que no tenen més remei que començar amb sous baixos. A més de la formació.

Més formació és la solució.

Em van convidar a Figueres a fer una conferència i els vaig alertar sobre els molt baixos nivells de qualificació que té la població d'una ciutat pretesament cosmopolita. Un nivell d'estudis superiors molt baix compromet el futur d'una ciutat moderna.