Grífols és un cas a part.” Amb aquesta frase, el director de bioindústria i farmàcia d'Antares Consulting, Lluís Triquell, deixa clara l'excepcionalitat que veu en l'empresa catalana. “És l'única que ha fet molt bé els deures”, afegeix Triquell, que enumera el que creu que han estat encerts de Grífols: “Internacionalització i superespecificació.”

En efecte, Grífols ha buscat el negoci en nous mercats des de fa molt temps, abans ja de la crisi. L'any 2010, el 77% del seu negoci provenia dels mercats internacionals. Un any després, la xifra havia escalat fins al 90% i, segons la mateixa companyia, l'any passat ja havia arribat al 92,4%. L'empresa ven els seus productes a uns 90 països i té filials pròpies en 24 d'aquests. Entre altres llocs, té filials als EUA, l'Argentina, el Brasil, Xile, Mèxic, Portugal, França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, la República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Suïssa, Tailàndia, Malàisia i Singapur. Al Japó i Austràlia també hi té activitat comercial. Per la seva banda, les plantes industrials estan situades a Catalunya, l'Estat espanyol, els EUA, Suïssa i Austràlia.

L'empresa catalana ha focalitzat la seva activitat en els derivats del plasma -hemoderivats-. Aquesta divisió representa gairebé un 90% de les vendes que fa al llarg de l'any. I, amb la compra de la seva competidora nord-americana Talecris s'ha convertit en una de les tres empreses més importants de tot el món d'aquest àmbit i en la primera a escala europea.

En els últims anys, Grífols ha apostat fort per entrar en companyies petites que fan recerca. El 2012 va comprar el 51% del capital d'Araclon Biotech i el 40% de VCN Bioscience. L'any passat va entrar en l'accionariat de Progenika Biopharma (amb un 60%), Aradigm Corporation (de la qual té un 35%) i TiGenix (amb un 21,3%).

L'estratègia de la companyia quan decideix entrar en una d'aquestes empreses busca assegurar la continuïtat dels projectes que aquestes tenen en desenvolupament i, a la vegada, completar la seva activitat d'R+D.