Focus

Un estalvi encara més preventiu

La insostenibilitat del sistema públic de pensions i el preu baix del diner estimulen cada vegada més un estalvi més a llarg termini

Les entitats financeres esperen una embranzida dels plans de jubilació col·lectius
L'estalvi augmenta determinat per la insostenibilitat del sistema de pensions
La gent no s'ha de deixar hipnotitzar per la borsa, i pensar en l'estalvi de futur
La necessitat de complementar la pensió obre un gran negoci a la banca
Assistirem a un enriquiment de l'oferta de productes de previsió

El lle­gat de la crisi, amb totes les lliçons de prudència sobre què cal fer amb els diners gua­nyats, com­bi­nat amb el pro­gres­siu enve­lli­ment de la població, trans­for­marà, ja està trans­for­mant, els nos­tres hàbits de l'estalvi, molt més enfo­cats a la nos­tra jubi­lació, i les estratègies dels bancs, que hau­ran de con­cen­trar afanys a aten­dre la demanda de pro­duc­tes i ser­veis d'estalvi a llarg ter­mini -plans de pen­si­ons i tot el ven­tall d'asse­gu­ran­ces de vida- i de finançament sani­tari, amb el benentès que la inversió cre­ditícia estarà sot­mesa a grans res­tric­ci­ons nor­ma­ti­ves, i de mer­cat, en els anys a venir.

Algu­nes dades ens reve­len que ja estem adop­tant una iden­ti­tat emi­nent­ment estal­vi­a­dora: segons Inverco, la renda dis­po­ni­ble per a l'estalvi de les famílies a l'Estat espa­nyol va créixer el 2013 un 17,4%, fins als 1,05 bili­ons d'euros, als nivells del 2007. Tan­ma­teix és pre­vist per al 2014 que la inversió col·lec­tiva arribi als 380.000 mili­ons d'euros, un rècord històric. És per­cep­ti­ble, doncs, que, com diu el macro­e­co­no­mista Edward Hugh, “l'estalvi aug­menta entre els qui tenen diners per estal­viar, un fet deter­mi­nat per als infor­mes sobre la insos­te­ni­bi­li­tat del sis­tema de pen­si­ons.” Estron­cat el mer­cat immo­bi­li­ari, la casa ja no és un objec­tiu per estal­viar, i en un entorn de tipus d'interès bai­xos, entre el 0 i l'1%, el dipòsit deixa de ser el repo­si­tori d'estalvi més esti­mat.

“Ja es comença a per­ce­bre l'Estat espa­nyol com a un país estal­vi­a­dor amb superàvit extern, i per això no ens ha d'estra­nyar que vin­guin aquí tants fons inter­na­ci­o­nals a com­prar actius.” L'Estat espa­nyol està adqui­rint el típic per­fil de país enve­llit, en què l'estalvi gua­nya ter­reny. Així, el sis­tema ban­cari pre­senta un pano­rama sota­pa­lan­que­jat, amb ràtios de 90 préstecs per cada 100 dipòsits -res a veure amb el 170/100 dels anys de la dis­bauxa- que ens fan sem­blants a Ale­ma­nya i altres estats vells. “No hi haurà prou demanda de préstecs a l'Estat espa­nyol, que aca­barà finançant els préstecs d'altres països”, com diu Hugh, que esbossa un esce­nari en què “es com­bi­narà la cerca d'alter­na­ti­ves al dipòsit i la pensió pública, amb el foment per part dels governs dels pro­duc­tes d'estalvi, per la via de la boni­fi­cació fis­cal.” Quant als pen­si­o­nis­tes, en temps de deflació com els actu­als, veuen les ore­lles al llop, és a dir, una pèrdua molt més accen­tu­ada de poder adqui­si­tiu que quan la inflació era del 3% i la pensió s'actu­a­lit­zava al 2%. I de pen­si­o­nis­tes, prou que en tin­drem aviat: segons la UE, el 2025 la població més gran de 65 anys serà el 21% de la població a l'Estat espa­nyol.

Les dar­re­res dades del sec­tor d'asse­gu­ran­ces, del pri­mer tri­mes­tre, mar­quen una clara tendència a l'alça del pro­ducte vin­cu­lat a la jubi­lació: crei­xen en l'intera­nual les apor­ta­ci­ons a pro­duc­tes com plans de pre­visió asse­gu­rats, PPA (11,13%); capi­tal dife­rit (0,64%); ren­des vitalícies (2,75%); plans inte­grals d'estalvi asse­gu­rat, PIA (48,29%). En total, amb 157.000 mili­ons d'euros, l'asse­gu­rança d'estalvi va pro­gres­sar un 3,38% en un any, tot i per­dre un 3,19% en nom­bre d'asse­gu­rats.

A l'aguait.

Els bancs estan ama­tents a la nova natu­ra­lesa de la demanda. Com explica el direc­tor de Pro­duc­tes de Par­ti­cu­lars de Banc Saba­dell, Ramon Gras, tota estratègia en el mer­cat de l'estalvi s'enfoca al fet que “hi ha hagut un canvi en la piràmide de la població, que s'ha fet més gran en la part alta, de més edat, fet que es com­bina amb el fet que la gent viu més anys”. Afe­geix que “la pensió pública ten­deix a reduir-se i cal com­ple­men­tar-la amb estalvi pri­vat, i això obre un gran negoci a les enti­tats finan­ce­res.” Des de la seva talaia, Gras ja ha pogut cons­ta­tar que pren cos “una ori­en­tació clara dels par­ti­cu­lars cap a l'estalvi a llarg ter­mini, tant a plans de pensió com a pro­duc­tes de l'asse­gu­rança de l'estalvi, com ara els PIA o els PPA”. Hom té mol­tes espe­ran­ces en un pro­ducte com el PIA, amb atrac­tius fis­cals com que si un cop trans­cor­re­guts 10 anys des de la pri­mera apor­tació, el cli­ent opta per cons­ti­tuir una pensió vitalícia amb el capi­tal acu­mu­lat, el ren­di­ment gene­rat queda exempt de tri­bu­tació.

Encara en tran­sició.

Però no obli­dem que encara estem fent la tran­sició, i cal tren­car pre­ju­di­cis ben arre­lats. Com diu Gras, “avui encara hi ha gent que pensa que la Segu­re­tat Social li donarà una pensió sufi­ci­ent, perquè ho han vist en el cas dels seus pares, així que els bancs hau­ran d'expli­car als estal­vi­a­dors, sense fer-los por, que si volen man­te­nir el nivell de vida actual quan acce­dei­xin a la jubi­lació, hau­ran de renun­ciar a una part de la seva capa­ci­tat de con­sum actual”.

Una de les refle­xi­ons recur­rents és quina importància tindrà el dipòsit en les ini­ci­a­ti­ves d'estalvi dels con­su­mi­dors. Com augura Ramon Gras, és pos­si­ble que “els dipòsits, que fa qua­tre anys eren la gran font de finançament dels bancs, per­din un xic de pro­ta­go­nisme, però con­ti­nu­a­ran sent una gran eina del pas­siu, un cop es nor­ma­litzi la car­tera d'estalvi”. Tot i l'arre­la­ment d'aquesta cul­tura de l'estalvi a llarg ter­mini, és inne­ga­ble, com remarca Gras, que “si s'ofe­reix un dipòsit a un tipus del 2%, cer­ta­ment no tan atrac­tiu com els d'antany, però la inflació és del 0%, és ren­di­ble”. En dades del Banc d'Espa­nya, l'estalvi finan­cer net de les famílies, el 2013 va ser de 102,1% sobre el PIB, molt a la vora del sos­tre històric del 2006, quan el regis­tre era del 102,2%, i si bé s'observa la nova embran­zida del diner col·locat a borsa i en fons d'inversió. el 46,6% de l'estalvi (882.115 mili­ons d'euros) roma­nia en pro­duc­tes d'estalvi a la vista o a ter­mini, tot i les remu­ne­ra­ci­ons ben magres. S'ha de dir que el desem­bre del 2012, aquesta par­ti­ci­pació del dipòsit era del 49,6%.

En el món asse­gu­ra­dor, hom tre­ba­lla jus­ta­ment per redis­se­nyar els esque­mes de l'estalvi a Cata­lu­nya i Espa­nya. Com diu Javier Rodríguez, res­pon­sa­ble de Pro­duc­tes de Vida del Grup Zurich, “a Espa­nya, tot i que se n'obser­ven indi­cis, no s'ha produït encara el canvi de xip a l'hora d'estal­viar, els patrons aquí encara són molt dife­rents: si fem una com­pa­ració amb els Estats Units, podrem veure que aquí el 70% de l'estalvi encara es fa en immo­bles, men­tre el 30% cor­res­pon a l'estalvi finan­cer, una relació que s'inver­teix exac­ta­ment en el cas dels EUA”. A més a més, en estalvi, la inversió en plans de pen­si­ons i tot el ven­tall d'asse­gu­rança de vida vin­cu­lat a la pre­visió, no aca­bem de con­ver­gir amb Europa, on els dipòsits s'enduen el 30-35% de quota, men­tre que aquí oscil·la entre el 40% i el 50%.

Tan­ma­teix, com diu Javier Rodríguez, “ara ja som en el punt d'inflexió que com­porta l'amenaça que sotja el sis­tema públic de pen­si­ons i, atès que els dipòsits ten­dei­xen a remu­ne­ra­ci­ons de l'1%, el par­ti­cu­lar ja sap que li cal estalvi a llarg ter­mini”. El por­ta­veu de Zurich branda les dades de l'OCDE, en què la taxa de subs­ti­tució de la pensió pública del dar­rer salari és de mit­jana del 40,6% en els països desen­vo­lu­pats, quan aquí encara es troba en el difícil­ment sos­te­ni­ble 73,9%.

Rodríguez creu que assis­ti­rem a “l'enri­qui­ment de l'oferta, amb més pro­ta­go­nisme de pro­duc­tes com els PIA, i també veu­rem com cada pro­ducte tindrà més opci­ons, amb pro­duc­tes que tin­dran l'opció d'inver­tir a borsa, però amb deter­mi­nats nivells de garan­tia”.

A Zurich, com a altres asse­gu­ra­do­res, es compta que l'estalvi rebi una embran­zida amb els plans de jubi­lació col·lec­tius, en què l'empresa aporta una part del capi­tal, si hi ha un canvi de la norma, és clar. Com diu Rodríguez, “aquí es va resol­dre que fos­sin volun­ta­ris, contrària­ment al que passa a molts països del nos­tre entorn, ja que és impo­pu­lar. Ara no podem saber quina serà la fórmula defi­ni­tiva, però és clar que caldrà que una part de l'estalvi sigui obli­ga­tori per la via de les empre­ses, o crear noves figu­res”. El sec­tor fa anys que demana a l'empresa més impli­cació, que es com­pro­meti en models com el matc­hing con­tri­bu­tion que tro­bem a països com Ale­ma­nya, en què Estat i empresa abo­quen al pla de pen­si­ons pri­vat la mateixa quan­ti­tat que aporta el tre­ba­lla­dor.

Més sofis­ti­cats.

L'audi­tora PWC és de les que han insis­tit en els docu­ments de pros­pec­tiva que el negoci ban­cari virarà clara­ment cap a l'estalvi de pre­visió. Ramon Aznar, soci de l'audi­tora i res­pon­sa­ble de sec­tor finan­cer a Cata­lu­nya, pre­veu que “assis­ti­rem a una sofis­ti­cació de l'estalvi per part de la classe mit­jana, que farà gestió de patri­moni, més enllà dels plans de pen­si­ons”. Aznar no pensa que radi­cal­ment l'estalvi flu­eixi cap a la guar­di­ola de la jubi­lació, i entre­lluca un inver­sor-estal­vi­a­dor tipus que “farà un mix: pla de pen­si­ons o simi­lar i una car­tera d'estalvi que aple­garà dipòsits, renda vari­a­ble i cis­te­lla de fons d'inversió, amb un per­fil de risc ben pon­de­rat”. Apro­fita per adver­tir que “la gent no s'ha de dei­xar hip­no­tit­zar pel miratge de les ren­di­bi­li­tats que ofe­reix la borsa, i pen­sar que un per­cen­tatge de l'estalvi ha de ser de futur, de llarg ter­mini”.

La reforma fis­cal que aviat anun­ciarà el govern esta­tal, un cop pas­sa­des les elec­ci­ons, ha lle­vat molta expec­tació, en el trac­ta­ment que s'arribi a donar a l'estalvi. Mol­tes veus no s'han limi­tat a dema­nar una millora del trac­ta­ment fis­cal dels plans de pen­si­ons en el moment del res­cat, sinó que dema­nen veri­ta­bles alter­na­ti­ves com el compte jubi­lació, en què l'estal­vi­a­dor hi pugui acu­mu­lar tota mena de pro­duc­tes d'estalvi des­ti­nats a com­ple­men­tar la pensió, sense tri­bu­tació. També s'ha pro­po­sat apli­car bene­fi­cis fis­cals a la venda d'immo­bles si el diner que se n'obté s'inver­teix en pre­visió social. Així mateix, hom també pro­posa reor­de­nar els límits fis­cals actu­als de deducció de les apor­ta­ci­ons a plans de pen­si­ons o pro­duc­tes finan­cers simi­lars, que en el seu dis­seny actual bene­fi­cien espe­ci­al­ment les ren­des més altes.

Unes solu­ci­ons que són vis­tes entre les enti­tats finan­ce­res com una gran opor­tu­ni­tat de negoci, però el govern es troba davant un dilema ham­letià. Com explica Javier Rodríguez, del Grup Zurich, “hi ha una demanda gene­ra­lit­zada al sec­tor d'un millor tracte fis­cal, perquè els estal­vi­a­dors per­din la por, amb solu­ci­ons com la que es prac­tica al País Basc, on les pen­si­ons es poden fer líqui­des abans de la jubi­lació”. Tan­ma­teix, “el govern es troba, d'una banda, davant la neces­si­tat d'esti­mu­lar l'estalvi, però, de l'altra, neces­sita recap­tar més per reduir el dèficit, com li exi­geix la UE”.

Recu­pe­rar el bon tracte.

Ramon Gras, de Banc Saba­dell, demana que “l'estalvi a llarg ter­mini, com pas­sava fa uns quants anys, ha de tor­nar a ser bene­fi­ciat, no pot ser pena­lit­zat.” Con­fia que “el govern s'haurà de moure en aquest sen­tit, com ha fet amb l'IRPF”.

Ramon Aznar, de PWC, també troba com­pren­si­bles els dub­tes del govern de l'Estat: “Tin­dria coherència que hi hagués més incen­tius fis­cals, però ara no toca, Europa ens mira de reüll.” Amb tot, “haurà de venir aquesta boni­fi­cació fis­cal, caldrà una ini­ci­a­tiva de l'Estat perquè la gent es munti plans de jubi­lació pri­vats”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.