Quan qui ajuda també és ajudat
Els ens públics catalans capten 28 milions de fons europeus per donar suport a R+D
La recerca catalana cada cop mira més cap a Europa. Ho fan les universitats, els centres de recerca i les empreses que volen investigar i necessiten capital per finançar-ho. I també els ens públics. Tot i que el gruix dels fons captats per Catalunya del setè Programa Marc, la iniciativa que ha concentrat els ajuts europeus a la recerca en els darrers set anys, ha anat a parar a universitats i centres de recerca (55,6%), i a empreses (20,3%), els organismes que depenen de l'administració també han atret fons que, sobretot, es fan servir per fomentar i donar suport al sistema de recerca. En total, 20 ens públics catalans han aconseguit uns 30 milions d'euros, que suposen un 3,21% dels fons que ha rebut Catalunya del setè Programa Marc.
El primer entre aquests 20 és l'Agència de Gestió i Ajuts Universitaris i de Recerca, l'Agaur, que, entre 2007 i 2013, ha rebut gairebé 10 milions d'euros provinents d'aquest programa. El gruix d'aquesta xifra, que representa aproximadament un terç del total dels fons captats pels ens públics catalans, es destina al programa d'ajuts postdoctorals Beatriu de Pinós. Així ho explica el director executiu de l'agència, Pere Pardo, que destaca que gràcies a això, Catalunya ha pogut captar talent investigador en els darrers anys.
El programa Beatriu de Pinós, que ja existia, però en els darrers anys s'ha reforçat, contempla ajuts per a centres de recerca i empreses que contractin personal investigador durant dos anys. Segons Pardo, ha servit perquè alguns investigadors catalans que estaven a fora hagin tornat i també per captar talent forà. En l'últim any, per exemple, es van contractar 56 investigadors gràcies a aquest programa.
Els 3,6 milions captats per ACCIÓ també s'han dedicat a l'acompanyament i el suport a la recerca i la innovació. “Ho hem enfocat molt a millorar el nostre servei i a donar una dimensió europea al suport a l'R+D”, explica la directora de la Unitat d'Innovació Empresarial de l'organisme, Mariona Sanz.
Participació directa.
També és el cas de l'Institut Català de la Salut, que, al llarg dels set anys que ha durat el setè Programa Marc, ha captat aproximadament tres milions d'euros. Aquests fons competitius han estat guanyats pels instituts de sis dels hospitals que formen part de l'ICS, el Vall Hebron Institut de Recerca, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, l'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Doctor Trueta i l'Institut d'Atenció Primària Jordi Gol.
El coordinador de recerca de l'ICS, Ricardo Pujol, aclareix que l'R+D està molt descentralitzada i que la majoria dels instituts també capten recursos per ells mateixos perquè són centres CERCA. No obstant això, calcula que els fons europeus poden representar al voltant d'un 20% del total de finançament que capta l'ICS en conjunt per fer recerca, i ho considera una bona xifra de retorn.
Pujol considera aquesta font de finançament com a “estratègica” sobretot perquè són més flexibles en aspectes com ara la contractació de personal que els ajuts estatals i perquè són projectes molt generals. “Han complert amb la funció de cohesió perquè han posat en contacte grups catalans i espanyols amb alguns dels més punters internacionalment de països com Alemanya o el Regne Unit”, afirma Pujol. Això, segons Pujol, ha permès als instituts locals fer un salt important.
Oportunitat.