Dos motius: primer, que sempre m'han atret les botigues i, segon, que el món editorial està passant un moment complicat i vaig pensar que havia de diversificar.

Catorze mesos, però el local només va estar en funcionament nou mesos.

No, perquè els números eren molt dolents, però sovint més difícil que obrir és saber tancar. En el meu cas, el dia que vaig abaixar la persiana va ser el primer que vaig dormir després de molts mesos.

Al llibre n'enumero setze, però penso que els més importants van ser tres: el primer va ser l'excés d'entusiasme. L'agost del 2011 vaig veure a la Corunya una botiga d'aquesta franquícia: un concepte fresc de gelateria, baix en calories i apte per a tots els públics. Reconec que em va entusiasmar. Vibrar amb les coses que fas és essencial, però cal matisar-ho i posar-hi el cap. Pirelli tenia un lema als anys vuitanta que deia: “La potència sense control no serveix de res.”

Un segon error és que hauria d'haver recopilat molta informació sobre l'empresa, parlant amb franquiciats i contrastant les dades que m'havia facilitat el franquiciador. Jo no ho vaig fer perquè estava convençut que seria un èxit. I el tercer error: el local. Era en un lloc molt bo, pel qual passava molta gent, però a les vuit del vespre el carrer quedava buit. Ara penso que havia d'haver dedicat més temps a veure aquestes coses. El diable és en els detalls.

La crida a emprendre és positiva, però si no s'explica bé pot ser enganyós per a un cert perfil de persona. Hem de partir del fet que ser emprenedor es porta en l'ADN. Per això no podem prendre com a referències triomfadors, és molt important també explicar els fracassos. La meva família i els amics em pregunten si no em fa res explicar que he fracassat. Aquí està molt estigmatitzat.

L'estadística diu que prop d'un 80% dels negocis tanquen abans dels quatre anys, i amb les franquícies és en un 25%. Això demostra que té grans avantatges. Però jo faig algunes excepcions. En els darrers temps han proliferat marques que volen créixer molt ràpidament a través de franquícies i de pas ingressar molt amb els cànons d'entrada que posen als franquiciats, i no tenen ni el know-how ni l'estructura que cal. És bàsic estudiar les franquícies, sobretot si són noves.

Penso que molts dels que han obert aquestes franquícies són persones que necessitaven inventar-se una feina. A l'entusiasme i la necessitat, s'hi ha de posar cap, si no el drama pot ser més greu catorze mesos després.

Estic convençut que sí perquè el tema m'apassiona i ara tinc molt més coneixement. No tinc tan clar que sigui una franquícia.