Tendim a definir els col·lectius de més difícil ocupabilitat per l'edat. I aquest és un factor de preocupació. Però el comú denominador de bona part d'aquesta gent és la baixa formació. Els problemes associats a l'edat es multipliquen quan hi sumes aquest factor.

Les prioritats de les polítiques actives d'ocupació, que el govern espanyol ha retallat un 60% des del 2011, les concentrem a donar una formació transversal a les edats, certificable i professionalitzadora, treballar amb els majors de 45 anys que estan a punt d'esgotar les prestacions per atur, i treballar amb la gent jove a través del pla Inserjove, al qual es van destinar l'any passat 50 milions. A més, la vinguda dels diners de la garantia juvenil ens permetrà fer un esforç molt important en els propers anys de més de 150 milions.

L'estratègia és la formació, perquè no es desenganxin del món laboral, i per treballar en la potenciació de noves vetes de mercat, perquè moltes d'aquestes persones vénen d'espais professionals que trigaran anys, si ho fan, a tornar a estar als nivells d'abans de la crisi. Un exemple és la construcció, que no sé si tornarà a estar com estava, encara que millori. Hi ha moltes persones que només han treballat en aquest sector. Per tant, el seu reciclatge és fonamental, perquè, si no, serà molt difícil absorbir-les.

Tenim una bossa d'aturats tan important que no hi ha demandes insatisfetes. Però pot arribar el moment en què sigui així si no reciclem determinades persones. El temps fins que arribi la recuperació s'ha d'aprofitar per reciclar sobretot els que tenen baixa qualificació i els de sectors sense un futur garantit.

És difícil aventurar-se a dir això. La situació pot ser molt complexa per a alguns grups de persones. Però hem de recordar que de l'any 2000 al 2007 a l'Estat espanyol es van crear 600.000 llocs de treball i l'atur va disminuir en 37.000 persones. Per tant, diríem que hi ha una certa dificultat a l'hora d'acabar absorbint un determinat tipus de gent. Per això insisteixo que és molt important que canviem l'estatus d'aquesta gent per tal que, en el seu moment, estiguin en disposició de poder anar a treballar.

La recuperació farà la seva part, crearà llocs de treball. Però tu el que has de fer -i l'administració t'ha d'ajudar posant eines al teu abast- és estar preparat per quan això passi.

Juga un paper fonamental, però no m'atreviria a dir que crearà llocs de treball. No ens enganyem, els llocs de treball els crea la millora econòmica. La reforma del SOC ha d'ajudar a fer que compleixi millor la seva feina d'ajudar a millorar l'ocupabilitat de les persones. Hem de tenir una eina que ajudi a millorar l'ocupabilitat de les persones. Per tant, qualsevol reforma que vagi en aquest sentit és bona per al SOC i per a les persones a les quals ens dirigim.

El SOC ja va fer una reestructuració interna l'any passat. Ara se'n farà una segona en funció de la llei d'ocupació que ha començat el seu tràmit. Paral·lelament a la llei, avançarà una estructuració que doni sentit a la nova manera de treballar que s'hi preveu. Confiem que això es produeixi aquest any.

La llei s'aguanta sobre tres grans pilars: l'articulació d'un sistema d'ocupació, posar la persona com a eix integral, que vol dir fer un tractament únic a cada individu a tot el sistema, cosa que ens farà guanyar eficiència, i, finalment, el desenvolupament de la concertació territorial com a eina que permeti apropar les grans estratègies a les realitats dels territoris. Aquestes són les tres potes principals que es relliguen amb una cartera de serveis.

Es faran polítiques més a prop d'on es produeixen les realitats socioeconòmiques, que és evidentment un territori, i més adequades a les característiques de les persones que viuen en aquell territori. Hi ha d'haver itineraris i respostes molt més personalitzats.

No. Es farà la prova, i es treballarà amb agències de col·locació en determinats col·lectius de manera complementària a la feina del SOC. I es farà com a servei públic, amb independència de qui el presti. El que s'ha fet ha estat ajornar-ho, però aquest mateix any tornarà a encetar-se el camí. Tirarem endavant la prova aquest any amb independència de camí de la llei d'ocupació.

Perquè les condicions d'aquest des del seu naixement i la manera de plantejar-se no ens semblaven adequades a la nostra realitat. Sobretot per una cosa que és molt senzilla. Al final l'Estat, en el seu viratge recentralitzador, ha agafat el costum de decidir no només el què sinó també el com. I allà on Catalunya té competències pròpies, això no és de rebut. Per exemple, per què s'ha de fer una tria d'empreses a partir de determinats volums de negoci? Nosaltres tenim empreses que remenen currículums fa molts anys que poden ser pimes properes al territori i tenim un tercer sector que treballa amb persones amb dificultats. Totes aquestes coses no quedaven prou reflectides en l'acord marc. I nosaltres intentarem tenir-les en compte.