Eines

Francesc Jordana

Director de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona

“Ara no hi ha mercat per a tantes escoles d'edificació”

Abans teníem 3 o 4 candidats per cada plaça, però ara amb prou feines les cobrim
La rehabilitació i l'eficiència energètica són
les àrees que
ara creixen
Hem d'avançar cap a una construcció més industrialitzada
i sostenible

L'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (adscrita a la UPC) va complir mig segle de vida el 2012. Cinquanta anys donen per a molt i per haver-ne vist de tots els colors, inclosa més d'una crisi, però probablement cap tan dura com l'actual. Si més no perquè va posar fi a una dècada de boom en la construcció. En poc temps va passar de ser un sector motor que demanava cada dia més professionals a un sector amb unes perspectives de futur i d'ocupació més aviat fosques. Un canvi que s'ha viscut de ple en un centre com l'Epseb.


Fins a quin punt ha impactat la crisi en l'ocupabilitat dels alumnes de l'escola?
Fins al 2007 els estudiants estaven col·locats pràcticament al 100% abans d'acabar, els venien a buscar. Avui la fotografia és molt diferent perquè el nostre mercat laboral no està oferint quasi res i molts s'han de plantejar marxar a treballar a fora.
Això s'haurà traduït també en una menor sol·licitud de matrícules...
Hem passat de tenir 3 o 4 candidats per cada plaça que oferíem a cobrir-les amb prou feines. Durant els anys de creixement del sector de la construcció es va arribar a tenir 34 escoles d'arquitectura tècnica al conjunt de l'Estat, 5 a Catalunya, quan 10 anys enrere n'hi havia tan sols 18.
Una oferta ara insuportable?
Alguna ja ha tancat, i altres no ho fan tan sols per una qüestió política, però no hi ha mercat per a tantes escoles. Nosaltres hem ingressat 200 alumnes aquest any però n'hi ha que no han arribat a 25.
Amb l'obra nova quasi aturada, quines són les principals sortides d'aquests estudiants?
La rehabilitació és una àrea amb potencial. En altres països europeus hi ha un percentatge més elevat de gent que viu de lloguer i els propietaris d'aquests pisos acostumen a fer-hi reformes entre llogater i llogater. Aquí és diferent i ens falta la cultura del manteniment. Ens comprem un cotxe de 20.000 euros i fem totes les revisions que calen, però, en canvi, comprem un pis de 200.000 euros i ens despreocupem de l'edifici, només mirem de portes endins. I hi ha molta feina a fer, per exemple, adequant el consum energètic d'aquests edificis.
Quina nota traurien els nostres edificis respecte d'aquesta eficiència energètica?
Dependria molt de l'època en què hagués estat construït, però jo m'atreviria a dir que en general tenim un suspens perquè tot el que es va fer fa més de 10 anys no és eficient en aquest sentit. En l'època del boom, quan tot es venia, aquestes coses quedaven en un segon terme.
Rehabilitació i eficiència energètica. Els alumnes s'estan formant en aquestes àrees per aprofitar les oportunitats en el mercat laboral?
Sí, des de fa dos anys estem oferint el que nosaltres diem DAC (Diploma d'Ampliació de Competències), que permet als alumnes agrupar totes les assignatures optatives i el projecte en una mateixa àrea. Ara n'oferim 8, però les de rehabilitació i eficiència energètica són amb diferència les més sol·licitades.
La crisi pot fer canviar la manera de construir?
El que és evident és que estem en un moment ideal per replantejar-nos les coses des d'un punt de vista tecnològic. Hem de pensar a construir d'una manera més industrialitzada i ser capaços de competir en preu i en temps, a banda és clar de solidesa. Construccions més ràpides, més econòmiques i amb menys errors.
Més ràpides i econòmiques voldrà dir menys emblemàtiques...
És que segurament ja no toca fer arquitectures majestuoses i veure qui fa el gratacel més alt, sinó fer construccions més sostenibles. La construcció no pot seguir sent destructiva amb el medi ambient. I el que ens hem de plantejar també és que, segurament, un edifici d'habitatges no cal que tingui una vida infinita; jo diria que l'ideal seria pensar en una vida de cent anys, i al final d'aquesta vida útil caldria renovar l'immoble.

El nom de les coses

Aparellador, arquitecte tècnic, enginyer d'edificació... Poques professions han tingut tantes nomenclatures en els seus estudis universitaris. Ara l'escenari és més complex, ja que els enginyers van aconseguir forçar un nou canvi de nom als tribunals i avui cada escola ha fet la seva aposta (en el cas de l'Epseb, grau en ciències i tecnologies de l'edificació). “Caldria una nova unificació”, diu Jordana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.