Fins al 2007 els estudiants estaven col·locats pràcticament al 100% abans d'acabar, els venien a buscar. Avui la fotografia és molt diferent perquè el nostre mercat laboral no està oferint quasi res i molts s'han de plantejar marxar a treballar a fora.

Hem passat de tenir 3 o 4 candidats per cada plaça que oferíem a cobrir-les amb prou feines. Durant els anys de creixement del sector de la construcció es va arribar a tenir 34 escoles d'arquitectura tècnica al conjunt de l'Estat, 5 a Catalunya, quan 10 anys enrere n'hi havia tan sols 18.

Alguna ja ha tancat, i altres no ho fan tan sols per una qüestió política, però no hi ha mercat per a tantes escoles. Nosaltres hem ingressat 200 alumnes aquest any però n'hi ha que no han arribat a 25.

La rehabilitació és una àrea amb potencial. En altres països europeus hi ha un percentatge més elevat de gent que viu de lloguer i els propietaris d'aquests pisos acostumen a fer-hi reformes entre llogater i llogater. Aquí és diferent i ens falta la cultura del manteniment. Ens comprem un cotxe de 20.000 euros i fem totes les revisions que calen, però, en canvi, comprem un pis de 200.000 euros i ens despreocupem de l'edifici, només mirem de portes endins. I hi ha molta feina a fer, per exemple, adequant el consum energètic d'aquests edificis.

Dependria molt de l'època en què hagués estat construït, però jo m'atreviria a dir que en general tenim un suspens perquè tot el que es va fer fa més de 10 anys no és eficient en aquest sentit. En l'època del boom, quan tot es venia, aquestes coses quedaven en un segon terme.

Sí, des de fa dos anys estem oferint el que nosaltres diem DAC (Diploma d'Ampliació de Competències), que permet als alumnes agrupar totes les assignatures optatives i el projecte en una mateixa àrea. Ara n'oferim 8, però les de rehabilitació i eficiència energètica són amb diferència les més sol·licitades.

El que és evident és que estem en un moment ideal per replantejar-nos les coses des d'un punt de vista tecnològic. Hem de pensar a construir d'una manera més industrialitzada i ser capaços de competir en preu i en temps, a banda és clar de solidesa. Construccions més ràpides, més econòmiques i amb menys errors.

És que segurament ja no toca fer arquitectures majestuoses i veure qui fa el gratacel més alt, sinó fer construccions més sostenibles. La construcció no pot seguir sent destructiva amb el medi ambient. I el que ens hem de plantejar també és que, segurament, un edifici d'habitatges no cal que tingui una vida infinita; jo diria que l'ideal seria pensar en una vida de cent anys, i al final d'aquesta vida útil caldria renovar l'immoble.