Eines

‘Design Thinking'

Un cop hem elaborat un conjunt coherent de solucions que resolen el problema plantejat al principi, es tracta de veure si funcionen. Com? Doncs prototipant-les fins a l'últim detall (en la mesura que això sigui possible) i veure si els prototips funcionen o no

No és nou però està de moda. Es tracta sens dubte d'un dels mètodes d'innovació més eficaços i populars, utilitzat per multitud d'empreses a tot el món. És el famós Design Thinking. Veiem com funciona?

En primer lloc, cal detectar un problema a resoldre (Job to be done). Imaginem per exemple que un centre educatiu pensa que, en general, les seves aules són poc apropiades per a les metodologies actives (mobiliari massa estàtic, etcètera) i vol construir uns espais didàctics molt més versàtils.

A continuació es tracta d'observar, durant un temps considerable, quins són els problemes que tenen els usuaris de les aules clàssiques (professors i alumnes, bàsicament). Emprant tècniques d'observació antropològica cal anar descobrint pautes invisibles que ens ajudin a comprendre millor les necessitats no expressades o latents dels usuaris. Per exemple, potser ens adonarem que les aules, en general, no estan gaire adaptades a l'ús de les noves tecnologies (ipads, per exemple).

Solucions.

Quan tenim el problema ben definit i hem observat de forma sistemàtica (intentant també estudiar tendències relacionades amb el món pedagògic), arriba el moment de la ideació o la creativitat. Es tracta de començar a pensar en solucions per a tot el que fins ara hem descobert. Aquí pot encaixar qualsevol de les tècniques més clàssiques de pensament creatiu: la pluja d'idees o l'SCAMPER, per exemple.

Ara arriba un dels moments clau i distintiu del Design Thinking. Un cop hem elaborat un conjunt coherent de solucions que resolen el problema plantejat al principi, es tracta de veure si funcionen. Com? Doncs prototipant-les fins a l'últim detall (en la mesura que això sigui possible) i veure si els prototips funcionen o no. Per tant, és important que en la fase de prototipatge hi hagi els clients o els destinataris finals del producte o servei que estem desenvolupant. Sense el seu feedback i els seus comentaris no serà possible comprendre si el que s'està fent té sentit o no. Si estem treballant sobre un producte tangible els prototips també ho seran. Però si ho fem sobre un servei o un procés haurem de treballar amb vídeos, role-plays, storyboards, dibuixos, pòsters...

Correccions.

El prototipatge no s'acaba fins que tenim la certesa que hem resolt el problema que ens plantejàvem al principi del procés. Per tant, cal anar fent les iteracions i correccions que calgui fins trobar una aproximació el més exacta possible al problema plantejat. Aquest és el punt fort del Design Thinking: les innovacions no són simples idees plenes d'incertesa sinó que són solucions. No diuen que innovar és arriscat i car? Segurament la innovació de baixa qualitat és així. Però a través del Design Thinking aconseguim que innovació i resultats vagin de la mà. A ningú no li passaria pel cap d'acceptar com a definitiva una idea que no funciona o que no cobreix plenament les nostres necessitats.

Imagineu una aula de formació on hi hagués pissarra a totes les parets? I on les taules i les cadires dels alumnes tinguessin rodes i fossin fàcilment movibles? L'empresa Steelcase, amb l'ajut d'IDEO, ha dissenyat un mobiliari molt innovador per trencar l'habitual rigidesa d'aules i sales de conferències. El Design Thinking ens permet repensar la realitat. Ens permet fer possibles els nostres somnis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.