Bàsicament, el gremi neix per una necessitat de legislar en matèria de cervesa artesana, perquè el nostre és un producte diferent de la cervesa industrial. En qüestió de quantitats, de procés de fabricació i de manera de treballar no té res a veure. A d'altres països hi ha normatives pròpies i per això aquí també busquem un reconeixement del producte, com una IGP o una DO.

És que en matèria d'impostos especials nosaltres estem subjectes a les mateixes regulacions que una fàbrica gran. No vol dir que no vulguem pagar, però a d'altres països tenen una dispensa i una tramitació més simplificada. Fer cervesa sense pagar l'impost és un delicte i en cervesa, de base, es paguen 7,48 euros per hectolitre, no és gaire. Però el problema el tenim en el control tan estricte que hem de tenir sobre la matèria primera comprada, la cervesa produïda, la venuda, la que està fermentant i la que tenim en estoc. En moltes fàbriques som una persona o dues de plantilla i el que volem és facilitar el control perquè després no hi hagi sorpreses amb hisenda.

En clau de l'Estat espanyol, tot va començar aquí. A Catalunya és on més microfàbriques vam sortir de cop i, a partir de nosaltres, van arrencar projectes a Madrid, Valladolid i al nord de la península.

Culturalment estem molt endarrere pel que fa a cervesa artesana. Òbviament, contra les grans cerveseres no podem competir perquè elles fabriquen milers de litres i per preu són molt competitives. En canvi, els nostres costos de producció són elevats. La nostra aposta passa per competir amb exclusivitat. Culturalment ens han venut la cervesa com un únic producte, de dues o tres varietats com a màxim, però el ventall és immens. Hi ha centenars d'estils de cervesa; d'alta fermentació, amargants, aromàtiques, amb més llúpol, amb tocs de regalèssia, de malta i un llarg etcètera. Aquí és on podem entrar els cervesers artesans.

Hi ha cerveses industrials molt bones i n'hi ha d'artesanes que no ho són gaire. La indústria cervesera espanyola es limita a dos o tres tipus de cervesa i, en canvi, l'artesà en fa 5, 6 o 7 de diferents, fa cerveses més personificades. Per exemple, a Moska ara en fem una d'estiu que és una cervesa molt particular i això en el terreny industrial no ho trobes. Nosaltres podem donar un producte més exclusiu, un producte per a restaurant o per a botiga especialitzada.

Pel que fa a preus no podem competir. Damm en un sol dia fabrica més cervesa que tots nosaltres junts en un any. Mica en mica anem desplaçant una quota de mercat però cal veure si es consolida. Si anem fent les coses ben fetes és possible que en 5 o 6 anys sí que tinguem un pessic del sector. Als Estats Units hi ha més de 4.000 artesans i no arriben al 10% de la producció. Aquí és un sector que dóna feina i genera ocupació però no arribem a l'1% de tota la cervesa que es fabrica a l'Estat espanyol. I hem crescut molt, perquè fa 6 anys no arribàvem al 0,1%.