Totes les crisis sistèmiques, i l'actual ho és, impliquen canvis, canvis en el terreny econòmic, canvis en l'administració territorial, canvis en les estructures polítiques, canvis tecnològics, canvis en l'ordre social… La crisi anterior, la depressió, va suposar uns canvis d'enorme calat: tan sols fa falta comparar la dècada de 1960 amb la de 1910. Cert: en uns llocs més que en uns altres, i cert també: en uns aspectes més que en uns altres. En el plànol social les modificacions que es van experimentar a partir de 1950 van ser espectaculars en relació al període anterior a 1929: el concepte de família va variar substancialment en tornar-se dispersa; la incorporació de la dona al món laboral va ser massiva; la classe mitjana va ser ocupant de l'espai buit que abans existia entre una riquesa simbolitzada pel món del gran Gatsby i les manques perpètues d'una classe obrera sense expectatives. L'actual crisi, sistèmica, també està portant canvis socials, profunds, encara que ara quedin difuminats per la mateixa transició de la crisi i per les imatges de recuperació que polítics de tots els colors i postures malden per transmetre. Aquests canvis socials es manifesten de diverses formes, resum de totes elles és la caiguda en la renda mitjana que la societat està experimentant, i se sintetitzen en la progressiva encara que ràpida desaparició d'aquesta classe que va caracteritzar el model anterior: la classe mitjana.

La classe mitjana massiva és el gran invent dels anys 50 i 60: un grup de persones que produeix, consumeix part del que ha produït, es reprodueix, paga impostos i vota (en alguns països, no). Plenament ocupat, necessari, i a canvi de portar-se bé és protegit per una cosa denominada model de protecció social. Però aquesta classe mitjana ja no és necessària: ni existeixen ja els soviètics dolents dolentíssims, ni els governs tenen la importància que tenien, ni tant factor treball és tan necessari durant tant de temps com abans.

L'evolució de la realitat actual és el que denomino la Societat 1/3. Un 33% de població aturada o empleada de forma ocasional, és a dir, un grup exclòs. Un 33% de persones emprades temporalment i/o a temps parcial, en qualsevol cas subempleades ja que la immensa majoria d'aquest col·lectiu desitjaria estar ocupada a temps complet i contractada de forma indefinida. Un 33% de contractats a temps complet que es consideraran en una situació segura, però una seguretat que en realitat serà relativa degut al fet que en qualsevol moment podrien, o no, passar a formar part d'un dels altres dos grups a causa d'un canvi en l'estratègia de la companyia en la qual s'ocupen professionalment. Al marge d'aquests, un 0,9% de professionals generadors d'alt valor, emprats per tercers o professionals lliures; i un 0,1% de persones que habiten en altra galàxia.

No en totes les zones seran exactament igual els percentatges, ni les formes resultants seran iguals en totes les latituds; però la realitat serà simple: entre qui pot considerar-se que sí i qui no, tan sols es veurà la precarietat. Alguna cosa veritablement molt pobra i molt escassa. I no: no hem parlat de desigualtat.