Eines

‘Ocupabiliqualitat'?

Amb tota la cautela ens hem de felicitar pel que tot sembla indicar que és un cert canvi de tendència. L'economia catalana ja ha sigut capaç de frenar el seu procés de destrucció de llocs de treball i, encara més important, de generar-ne de nous. Ara que comencen a arribar les bones notícies és molt important aprendre dels errors passats i que ens preguntem també pel paper de les noves polítiques públiques d'ocupació

Per bé que encara estem molt lluny de la cre­ació sos­te­ni­ble de llocs de tre­ball de qua­li­tat, el cert és que els dar­rers resul­tats sobre els mer­cats de tre­ball a Cata­lu­nya són una llum d'espe­rança. Amb tota la cau­tela ens hem de feli­ci­tar pel que tot sem­bla indi­car que és un cert canvi de tendència. L'eco­no­mia cata­lana ja ha sigut capaç de fre­nar el seu procés de des­trucció de llocs de tre­ball i, encara més impor­tant, de gene­rar-ne de nous. Ara que comen­cen a arri­bar les bones notícies és molt impor­tant apren­dre dels errors pas­sats i que ens pre­gun­tem també pel paper de les noves polítiques públi­ques d'ocu­pació.

És veri­tat que en els pit­jors moments de les cri­sis econòmiques és molt difícil arti­cu­lar can­vis subs­tan­ci­als en les polítiques d'ocu­pació perquè la majo­ria d'acci­ons i de recur­sos es dedi­quen a parar el cop, a garan­tir les ren­des mínimes de sub­sistència. Però, quan la situ­ació comença a millo­rar, és el moment de plan­te­jar-se can­vis en pro­fun­di­tat, de calat. Jo, ja els ho avanço, estic a favor d'aquests can­vis. A con­ti­nu­ació les meves raons, la majo­ria obtin­gu­des de la inves­ti­gació científica sobre els mer­cats de tre­ball.

Pri­mera. Quan fem balanç, poques coses seran igual després de la crisi. Els nivells de tre­ball per compte aliè i per a tota la vida que vam asso­lir en l'expansió ja no tor­na­ran. L'adve­ni­ment de l'eco­no­mia glo­bal de conei­xe­ment ha trans­for­mat radi­cal­ment el món del tre­ball i ni les com­petències, ni l'estruc­tura, ni les retri­bu­ci­ons, ni les rela­ci­ons labo­rals seran el mateix que a l'eco­no­mia indus­trial. Algu­nes dades prou acla­ri­do­res.

Avui al món hi ha prop de 1.000 mili­ons de per­so­nes que volen tre­ba­llar i no poden, cosa que ajuda a expli­car mol­tes de les coses que estan pas­sant als mer­cats de tre­ball, entre elles la tendència a la baixa dels sala­ris, els movi­ments de per­so­nes o els can­vis en les com­petències deman­da­des als tre­ba­lla­dors (mobi­li­tat, idi­o­mes, com­petències digi­tals, tre­ball mul­ti­cul­tu­ral i mol­tes d'altres). Avui, l'impuls del crei­xe­ment econòmic passa, ine­vi­ta­ble­ment, per la inter­na­ci­o­na­lit­zació i la glo­ba­lit­zació de les empre­ses. Avui a Cata­lu­nya ope­ren unes 600.000 empre­ses, de les quals només 40.000 expor­ten amb regu­la­ri­tat. Perquè el tei­xit de micro, peti­tes i mit­ja­nes empre­ses expor­tin i es glo­ba­lit­zin han de can­viar moltíssi­mes coses, entre elles, que els tre­ba­lla­dors usin inten­si­va­ment el conei­xe­ment i la tec­no­lo­gia per inno­var, per crear nous pro­duc­tes o ser­veis, pro­ces­sos o arqui­tec­tu­res orga­nit­za­ti­ves que gene­rin sin­gu­la­ri­tat, que dife­renciïn l'empresa per com­pe­tir al món glo­bal.

Segons una inves­ti­gació del Depar­ta­ment de Tre­ball dels EUA, la mei­tat dels llocs de tre­ball cre­ats per aquesta eco­no­mia el 2012, el 2002 no exis­tien. I la tendència és que, al 2020, aquest per­cen­tatge pugi fins al 66%. Als anys noranta la mit­jana d'experiència dels tre­ba­lla­dors dels EUA era de 8 anys a la mateixa empresa. Al 2012 aquesta mit­jana cau radi­cal­ment fins a només 2 anys. El tre­ball esta­ble per a tota la vida evo­lu­ci­ona cap al tre­ball con­tinu. Per tant, anem cap a un món carac­te­rit­zat per uns flu­xos de tre­ball basats en el conei­xe­ment, la inno­vació, l'auto­no­mia, la des­cen­tra­lit­zació, la fle­xi­bi­li­tat ben entesa, amb segu­re­tat, i la mobi­li­tat. Tot molt lluny del tre­ball indus­trial al qual estem acos­tu­mats.

Segona. L'herència uni­for­ma­dora del tre­ball indus­trial ens té molt des­pis­tats. La inves­ti­gació sobre la con­fi­gu­ració de l'atur a Cata­lu­nya ens sug­ge­reix, al menys, la presència de tres tipus d'atur molt dife­rents i, encara més impor­tant, amb fona­ments més que diver­sos. A grans trets, els poc menys de 600.000 atu­rats que hi ha avui a Cata­lu­nya es dis­tri­bu­ei­xen en tres terços. Una pri­mera ter­cera part dels atu­rats són estruc­tu­rals.

L'atur estruc­tu­ral.

L'atur estruc­tu­ral és el que està rela­ci­o­nat amb la pèrdua de les com­petències d'ocu­pa­bi­li­tat (tot allò que es neces­sita per tre­ba­llar con­ti­nu­a­da­ment) més bàsiques. En gene­ral, aquesta bossa d'atur està rela­ci­o­nada amb el tre­ball poc qua­li­fi­cat, els trams d'edat més grans i la població d'ori­gen immi­grant. Un segon terç de l'atur és esta­ci­o­nal. Aquest està rela­ci­o­nat amb les necessàries bos­ses de tre­ba­lla­dors tem­po­rals que una eco­no­mia com la cata­lana, inten­siva en sec­tors amb deman­des dis­con­ti­nues de tre­ball (agroindústria, turisme, comerç, etcètera) neces­sita. Final­ment, un dar­rer terç de l'atur té natu­ra­lesa labo­ral. L'atur labo­ral està direc­ta­ment rela­ci­o­nat amb el marc de les rela­ci­ons labo­rals. En gene­ral, es tracta de joves, for­mats, que han estat expul­sats dels mer­cats de tre­ball per la natu­ra­lesa dels seus con­trac­tes.

Davant aquesta tri­ple situ­ació em segueix xocant moltíssim que les polítiques acti­ves d'ocu­pació seguei­xen essent prin­ci­pal­ment uni­for­ma­do­res. Per exem­ple, un atu­rat estruc­tu­ral i un atu­rat labo­ral no tenen ni les matei­xes carac­terísti­ques, ni les matei­xes neces­si­tats de for­mació, ni els matei­xos pro­ble­mes per tro­bar feina. Tot i amb això, i amb comp­ta­des i hon­ro­ses excep­ci­ons, seguim ofe­rint les matei­xes recep­tes per a pro­ble­mes dife­rents.

Ter­cera. Per si soles les refor­mes labo­rals no creen llocs de tre­ball. Per gene­rar ocu­pació neces­si­tem un tei­xit empre­sa­rial empre­ne­dor, inno­va­dor, efi­ci­ent, com­pe­ti­tiu i glo­ba­lit­zat. I, men­tres­tant, les polítiques d'ocu­pació seguei­xen des­con­nec­ta­des de les polítiques de crei­xe­ment. No hi ha millor política d'ocu­pació que les polítiques d'empre­ne­do­ria i, sobre­tot, que les polítiques de trans­for­mació, no de sub­venció, del tei­xit d'empre­ses que ja fun­ci­o­nen.

Quarta. El pro­blema de la llarga durada de l'atur està par­ci­al­ment rela­ci­o­nat amb la durada de la pres­tació. Hauríem de desen­vo­lu­par meca­nis­mes i incen­tius per a la feina de bus­car feina. Man­te­nint les pres­ta­ci­ons, hauríem de can­viar les meto­do­lo­gies de pres­tació.

Canvi radi­cal.

Cin­quena. Nou tre­ball, nova for­mació. Els tra­di­ci­o­nals ins­tru­ments de la for­mació per a l'ocu­pa­bi­li­tat, s'hau­rien de trans­for­mar radi­cal­ment, entre altres perquè els fona­ments de l'ocu­pa­bi­li­tat també estan en nous para­dig­mes. Apos­tar per la for­mació i la inter­me­di­ació on line, desen­vo­lu­par pro­gra­mes específics per a com­petències específiques, apo­de­rar els atu­rats per esco­llir la for­mació i les com­petències per desen­vo­lu­par, i revi­sar en pro­fun­di­tat els esque­mes de la Fun­dació Tri­par­tita, es con­fi­gu­ren com a pri­o­ri­tats essen­ci­als.

I sisena: no és qüestió de quan­ti­tat sinó de qua­li­tat. La qua­li­tat del tre­ball hau­ria de ser el prin­ci­pal objec­tiu per asso­lir. Però qua­li­tat del tre­ball avui no vol dir el mateix que fa deu anys. El tre­ball esta­ble evo­lu­ci­ona cap al tre­ball con­tinu i fle­xi­ble; la jerar­quia, cap a l'auto­no­mia; la cen­tra­lit­zació, cap a la des­cen­tra­lit­zació; les rela­ci­ons labo­rals, cap a l'orga­nit­zació; i l'inter­canvi de pro­duc­ti­vi­tat per sala­ris fixos, cap a la com­pe­ti­ti­vi­tat per gestió col·labo­ra­tiva.

Tot és qüestió de tre­ba­llar per l'ocu­pa­bi­li­qua­li­tat. Tenim feina per crear feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.