Per bé que encara estem molt lluny de la creació sostenible de llocs de treball de qualitat, el cert és que els darrers resultats sobre els mercats de treball a Catalunya són una llum d'esperança. Amb tota la cautela ens hem de felicitar pel que tot sembla indicar que és un cert canvi de tendència. L'economia catalana ja ha sigut capaç de frenar el seu procés de destrucció de llocs de treball i, encara més important, de generar-ne de nous. Ara que comencen a arribar les bones notícies és molt important aprendre dels errors passats i que ens preguntem també pel paper de les noves polítiques públiques d'ocupació.

És veritat que en els pitjors moments de les crisis econòmiques és molt difícil articular canvis substancials en les polítiques d'ocupació perquè la majoria d'accions i de recursos es dediquen a parar el cop, a garantir les rendes mínimes de subsistència. Però, quan la situació comença a millorar, és el moment de plantejar-se canvis en profunditat, de calat. Jo, ja els ho avanço, estic a favor d'aquests canvis. A continuació les meves raons, la majoria obtingudes de la investigació científica sobre els mercats de treball.

Primera. Quan fem balanç, poques coses seran igual després de la crisi. Els nivells de treball per compte aliè i per a tota la vida que vam assolir en l'expansió ja no tornaran. L'adveniment de l'economia global de coneixement ha transformat radicalment el món del treball i ni les competències, ni l'estructura, ni les retribucions, ni les relacions laborals seran el mateix que a l'economia industrial. Algunes dades prou aclaridores.

Avui al món hi ha prop de 1.000 milions de persones que volen treballar i no poden, cosa que ajuda a explicar moltes de les coses que estan passant als mercats de treball, entre elles la tendència a la baixa dels salaris, els moviments de persones o els canvis en les competències demandades als treballadors (mobilitat, idiomes, competències digitals, treball multicultural i moltes d'altres). Avui, l'impuls del creixement econòmic passa, inevitablement, per la internacionalització i la globalització de les empreses. Avui a Catalunya operen unes 600.000 empreses, de les quals només 40.000 exporten amb regularitat. Perquè el teixit de micro, petites i mitjanes empreses exportin i es globalitzin han de canviar moltíssimes coses, entre elles, que els treballadors usin intensivament el coneixement i la tecnologia per innovar, per crear nous productes o serveis, processos o arquitectures organitzatives que generin singularitat, que diferenciïn l'empresa per competir al món global.

Segons una investigació del Departament de Treball dels EUA, la meitat dels llocs de treball creats per aquesta economia el 2012, el 2002 no existien. I la tendència és que, al 2020, aquest percentatge pugi fins al 66%. Als anys noranta la mitjana d'experiència dels treballadors dels EUA era de 8 anys a la mateixa empresa. Al 2012 aquesta mitjana cau radicalment fins a només 2 anys. El treball estable per a tota la vida evoluciona cap al treball continu. Per tant, anem cap a un món caracteritzat per uns fluxos de treball basats en el coneixement, la innovació, l'autonomia, la descentralització, la flexibilitat ben entesa, amb seguretat, i la mobilitat. Tot molt lluny del treball industrial al qual estem acostumats.

Segona. L'herència uniformadora del treball industrial ens té molt despistats. La investigació sobre la configuració de l'atur a Catalunya ens suggereix, al menys, la presència de tres tipus d'atur molt diferents i, encara més important, amb fonaments més que diversos. A grans trets, els poc menys de 600.000 aturats que hi ha avui a Catalunya es distribueixen en tres terços. Una primera tercera part dels aturats són estructurals.