La porta d'entrada al nord d'Amèrica
El tractat de lliure comerç entre la UE i Canadà facilitarà els intercanvis amb el país nord-americà
Segurament les negociacions del tractat de lliure comerç entre els EUA i la UE generen més atenció mediàtica, però el primer acord d'aquesta mena entre Europa i un estat d'Amèrica del Nord el signaran la UE i Canadà. Les negociacions van concloure l'octubre de 2013 i el tractat està ara en fase d'elaboració legal. Malgrat que podria estar llest abans de l'estiu, s'haurà d'esperar que tots els parlaments nacionals l'aprovin perquè entri en vigor.
Amb tot, des de les dues parts s'augura un increment de l'intercanvi de béns i serveis del 23% i un creixement del PIB d'ambdues potències. La pràcticament total eliminació dels aranzels (el 98% seran lliures) s'espera que afavoreixi tant les exportacions com les importacions, que animi empreses dels dos costats de l'Atlàntic a invertir a l'altra banda perquè hi haurà més seguretat, que redueixi els obstacles per a la mobilitat laboral i millori el reconeixement de titulacions.
Oportunitat.
En una línia similar, l'agregat d'afers econòmics de l'oficina del govern de la província del Quebec, Alfons Calderon, recorda que l'acord és el primer d'aquesta magnitud que signa la UE amb un país desenvolupat. A més, posa de relleu que el Canadà es pot convertir en un trampolí cap a tot Amèrica del Nord perquè el Canadà, EUA i Mèxic tenen un tractat de lliure comerç entre tots tres, el NAFTA. “Una empresa catalana pot exportar sense aranzels des de Canadà als EUA i Mèxic”, comenta Calderon.
Segons l'agregat d'afers econòmics de l'oficina del govern del Quebec, aquesta província té molt d'interès a tirar endavant l'acord amb la UE perquè és la més propera geogràficament a Europa -també és considerada la més propera culturalment al Vell Continent-i, per tant, està molt interessada en el comerç transatlàntic. De fet, Quebec representa ja el 30% del comerç entre el Canadà i l'Estat espanyol. “Per això, el govern del Quebec és un dels principals impulsors”, afirma Calderon.
“En el radi al voltant de la zona poblada del Quebec s'hi concentren 130 milions de persones”, declara Calderon. “I aquesta població té una capacitat adquisitiva important”, afegeix. I continua assegurant que l'economia del Quebec i el Canadà és molt estable i forta en sectors emergents com ara la tecnologia, l'aeronàutica o la biotecnologia.
Calderon comenta que els sectors que es preveu que resultin més beneficiats amb l'increment de les exportacions són l'alimentació, la química, la maquinària, l'automòbil, la moda, el tabac i la beguda i els serveis. “S'ha de remarcar que Catalunya és forta en tots ells”, afirma. En el cas de les begudes, per exemple, comenta que el consum de vi espanyol al Canadà augmenta cada any i que la meitat d'aquest es consumeix al Quebec.
Pel que fa a l'automòbil, Calderon afirma que el sector es concentra sobretot a Ontario, la província veïna del Quebec, però que aquesta és capdavantera en investigació en vehicle elèctric.
Tant Calderon com Laberge fan molta incidència en el fet que el Canadà representa una oportunitat per a empreses del sector de la construcció de grans infraestructures. No només el govern federal hi inverteix en aquest àmbit, destaquen, sinó que també ho fan els executius de les diferents províncies. Les administracions promouen nous ports, carreteres o hospitals. En algunes, com en la construcció del nou hospital universitari de Mont-real, ja hi participen empreses espanyoles, segons comenten.
Calderon afegeix que les empreses catalanes tenen oportunitats d'inversió al Quebec en sectors com ara l'obra pública i les infraestructures, els parcs eòlics, la biotecnologia, l'hostaleria i el turisme, el comerç al detall, el sector aeroespacial, l'alimentari, el mecànic, les TIC i el cine i els espectacles.
Malgrat que l'estructura econòmica del Canadà i el Quebec és similar a la de Catalunya, segons la directora de l'oficina d'ACCIÓ al Canadà -que està situada a la capital quebequesa, Mont-real-, Geneviève Abbot, hi ha alguns aspectes que convé tenir en compte a l'hora de fer-hi negocis. En primer lloc, Abbot parla del canvi monetari i recorda que l'euro és molt fort respecte al dòlar canadenc. “No vol dir que no es pugui vendre, però s'ha de tenir en compte quan es fan els plans”, afirma. També s'ha de pensar en aspectes més culturals, continua la directora d'ACCIÓ al Canadà, que explica, per exemple, que l'estat és bilingüe (per tant, etiquetes, packaging i fulletons dels productes han d'estar en anglès i francès); que la cultura del negoci és molt americana o que es dóna molt valor a la puntualitat.
Abbot anima les empreses catalanes a participar en una missió que està organitzant per al setembre. L'expedició serà multisectorial i visitarà Quebec i Ontario. “Ens adaptarem a cada empresa i, segons el sector, li proposarem una agenda en una província o a l'altra”, assegura.