Resultaria lògic pensar que la picaresca dels modificats acaba significant que construir infraestructures a Catalunya i Espanya és més car que fer-ho en altres països. El cert és que no és així. De fet, alguns estudis afirmen tot el contrari: que és un sector força competitiu.

Una comparació elaborada fa uns anys per la consultora internacional Steer Davies Gleave sobre el cost de fer un quilòmetre de línia d'alta velocitat entre diferents països revelava que en el cas del tram Madrid i Lleida el preu final és el més econòmic de tots. Els 10 milions d'euros que va costar (segurament si la comparació fos fins a Barcelona el cost s'elevaria fins als 12 milions) estan per sota dels prop de 25 milions que va suposar fer la línia del TGV Mediterranée francès, els més de 32 de la línia de Frankfurt a Colònia, a Alemanya, els més de 40 del tren bala de Joetsu Shinkansen, al Japó, o els més de 70 del que circula per sota del canal de la Mànega. Si es comparen els projectes equilibrant el factor de les dificultats constructives, el cost de fer aquestes infraestructures a casa nostra encara és superior.

Falten dades per fer el mateix exercici comparatiu entre diferents estats d'Europa en relació a les desviacions pressupostàries. Però no són difícils de trobar els exemples de costos que es disparen en determinades obres emblemàtiques d'alguns països. Potser un dels més recordats per la seva dimensió i simbolisme va ser el túnel entre França i el Regne Unit pel canal de la Mànega. Pressupostat inicialment en 4.500 milions d'euros, va acabar costant 15.000 milions.

Més pròxim està el cas de l'aeroport de Berlín-Brandenburg, al sud de la capital alemanya i encara en construcció. Es va pressupostar en 2.300 milions d'euros però ja se n'han gastat uns 5.700 milions, tot i que alguns pensen que es podria arribar als 8.000 milions.

El president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obra de Catalunya, Francesc Boixadós, pensa que el sector de l'obra pública ha demostrat la seva competitivitat des del moment que ha hagut de fer en 25 anys les infraestructures que altres països han fet en cent. “Hem fet moltes obres en poc temps, i amb qualitat i seguretat”, afirma. Això explicaria la ràpida internacionalització del sector ara que aquí hi ha dificultats. Però Boixadós lamenta que a vegades es posi molt l'accent en els sobrecostos i menys en aspectes que ell considera més perjudicials, com ara les infraestructures que s'han fet i ara no s'usen o les que no s'han fet: “S'han fet obres amb criteris polítics i no tècnics, per això Catalunya només té el 8,7% de les carreteres de gran capacitat de l'Estat i el 5,7% de les lliures de peatge. Més car que fer una obra és no fer-la quan s'hauria d'haver fet.”