L'augment de l'esperança de vida és molt positiva, però és cert que planteja un repte molt important per a les pensions. La forma de la piràmide d'edats que miràvem quan érem petits anirà desapareixent gradualment fins a semblar una columna. El que ha succeït és que la mortalitat de les persones de més de 80 anys ha caigut moltíssim. Passarem de quatre treballadors per jubilat a gairebé els mateixos treballadors que jubilats.

El que cal fer primer és replantejar-se la jubilació als 65 anys.

Quan es va introduir aquesta edat només la sobrevivien el 30% de les persones. Els 65 anys de llavors són els 89 anys d'avui. Per tant, l'única manera de fer que el sistema sigui factible és, primer, buscant treballadors de més de 65 anys, i, segon, amb pensions més baixes.

Totes les preguntes estan obertes. Hi ha qui diu que el sistema de capitalització és millor, però, i si fico els diners en un fons privat i tinc la desgracia que hi ha una greu recessió o una guerra i els meus estalvis desapareixen? Això no pot passar en un sistema de repartiment perquè, pocs o molts, sempre hi haurà treballadors a l'economia. A més, fer una transició requeriria un esforç doble per a una generació. Potser l'ideal seria un sistema mixt: un de repartiment que asseguri una renda i que es pugui complementar amb fons privats o un sistema de capitalització.

Les jubilacions anticipades s'originen arran de les reconversions industrials de finals dels vuitanta. Eren moments de folgança demogràfica i és la solució que es va trobar per a una generació de treballadors de difícil reciclatge. Però quan introdueixes un mecanisme nou perdura en el temps. I s'han generat uns incentius perversos per als treballadors que fa que no estiguin tan preocupats per reciclar-se o d'estar actius durant més temps.

La reforma que va aprovar el govern espanyol el 2013 deia que si els ingressos no son suficients per cobrir els costos, la pensió es congelarà –apujar-les un 0,25% es una congelació–. En els pròxims anys veurem taxes d'inflació al voltant del 2% o més altes, i veurem com els pensionistes perdran poder adquisitiu. Això és nou, mai no havia passat. Tinc clar que hi haurà pressió i que es farà una reforma, però no sé cap a on, si cap a un model més assistencial, amb una pensió mínima igual per a tothom, o mantenint el model contributiu, de manera que qui més cotitza cobri més. En tot cas, sí que seran un 35% més baixes que les d'ara. Per tant, a les meves filles, o a mi mateix, el consell és que, com que no us jubilareu als 65 anys com l'avi, us heu de preocupar molt del vostre capital humà, de la vostra formació. No hi ha una inversió més rendible. Aquest consell és més important que el d'estalviar.