Focus

josef

ajram

“Saben que m'ho he treballat al camp de batalla, el que jo sé va més enllà de la teoria”

Considera absurd pensar que l'originalitat pugui fer perdre rigor al discurs
Atribueix a una qüestió d'imatge el que el fa proper a un determinat
tipus de públic

Josef Ajram ha anat aga­fant quota mediàtica al mateix ritme que el seu cos s'omplia de tatu­at­ges. Diu que li agra­den poques coses però que les que li agra­den, li agra­den molt. La borsa l'apas­si­o­nava tant que s'hi va aca­bar dedi­cant pro­fes­si­o­nal­ment (és day tra­der, un inver­sor que opera en els mer­cats finan­cers bus­cant pro­duc­tes i actius al preu més baix pos­si­ble per ven­dre'ls al preu més alt pos­si­ble) i salta a la vista que els tatu­at­ges també l'entu­si­as­men. Ha aca­bat per popu­la­rit­zar el lema que porta ins­crit arran de cor: “On està el límit?” i, addicte com és a les com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves d'ultra­fons, és pro­ba­ble que hagi mas­te­gat més cops i de més a prop el límit físic que no pas vega­des s'hagi extra­li­mi­tat inver­tint en borsa. En qual­se­vol cas, l'acti­tud de per­ma­nent des­a­fi­a­ment cap a la vida li ha donat trans­cendència i noto­ri­e­tat molt més enllà de la seva par­cel·la d'agent bor­sari.

No nega tenir una bona capa­ci­tat per expres­sar-se però matisa que “més que comu­ni­car molt bé, crec que també és una qüestió d'imatge el que fa que arribi a un deter­mi­nat tipus de gent. A una gent que d'altres experts en eco­no­mia no arri­ben. Pot ser que tots expli­quem coses simi­lars però que les expli­qui un paio que porta les mans tatu­a­des ja no és tan nor­mal i aquest és el fac­tor que pot afa­vo­rir-me per cap­tar l'atenció d'un deter­mi­nat públic”.

Apunta que aquesta atracció des­en­ca­dena fenòmens xocants com pugui ser que “un xaval de 16 anys demani calés als seus pares per com­prar-se un lli­bre de borsa”. Ara bé, també raona que, imatge a banda, “hi ha una qüestió de cre­di­bi­li­tat, perquè saben que jo m'ho he tre­ba­llat sobre el camp de bata­lla, que el que jo sé i explico va més enllà de la teo­ria”.

lluny de les clas­ses.
I és que Ajram es declara un igno­rant en teo­ries acadèmiques: “Tot el que he après és auto­for­mació. Quan jo estu­di­ava vaig apren­dre una mica de molt i molt de res, per això em vaig espe­ci­a­lit­zar”. Segueix man­te­nint distància amb les aules i és per aquest motiu que és reti­cent a valo­rar si són vàlids els ense­nya­ments en matèria econòmica que es donen a les uni­ver­si­tats: “La veri­tat és que no ho sé per què, com que no estic en el món uni­ver­si­tari ni en esco­les de negoci, ho des­co­nec. Jo tinc 36 anys i en fa 16 que no vaig a la uni­ver­si­tat.” Dubta, però, que hi hagi un excés de doc­trina neo­li­be­ral en la for­mació de nous eco­no­mis­tes: “El que passa és que tot el que fa olor de lli­be­ral està mal vist. El que està de moda és cri­ti­car el sis­tema.”

Molt actiu a les xar­xes soci­als (exclu­si­va­ment a Twit­ter, a Ins­ta­gram i a la seva apli­cació mòbil perquè es va donar de baixa a Face­book), atri­bu­eix el segui­ment que hi té a la seva par­ti­cu­lar manera d'expli­car les coses: “Ja em diràs si no com és pos­si­ble que jo tin­gui tres vega­des més segui­dors que Niño Becerra o que en tin­gui més que Sala-i-Martín?” Defensa, però, que la noto­ri­e­tat de debò s'acon­se­gueix a la pan­ta­lla: “La tele­visió ho és tot perquè des de la tele­visió arri­bes a una massa social més gran. Ara bé, a la tele­visió sem­bla que només hi tin­gui cabuda qui crea notícia dient que tot és un des­as­tre i un fracàs.”

La devoció dels fidels té dife­rents eta­pes i Ajram relata que, acon­se­guit el pri­mer impacte i feta la pre­sen­tació en soci­e­tat per sor­tir de l'ano­ni­mat, “després apa­reix el públic espe­ci­a­lit­zat, aquell públic que busca el teu lli­bre perquè vol apro­fun­dir”.

Sobre la manera com els mit­jans de comu­ni­cació expli­quen l'eco­no­mia, Josef Ajram és del parer que “els mit­jans, per defi­nició, són con­ser­va­dors i no arris­quen”. Igual­ment crític és amb l'enfo­ca­ment donat a la crisi econòmica: “La crisi finan­cera del 2012 els mit­jans la van atri­buir només als mer­cats. Donar-li la culpa als mer­cats és poc real, en cap moment un diari no ha dit que la culpa comença pel ciu­tadà que signa la hipo­teca o pel que signa un pro­ducte pre­fe­rent que no ente­nia.” Afe­geix que “ja entenc que els mit­jans no podeu acu­sar la gent que us com­pra els dia­ris, però el trac­ta­ment econòmic és massa sen­sa­ci­o­na­lista”.

Tatu­at­ges, arra­ca­des, ane­lla al nas, llen­guatge hete­ro­dox... No li resta cre­di­bi­li­tat mos­trar un aspecte tan dis­tant del que s'entén com a for­mal? Expli­car les coses a la manera Ajram no li fa per­dre rigor? “És absurd pen­sar que l'ori­gi­na­li­tat és una manera de no ser rigorós. Mira, jo vaig al pro­grama d'en Cuní i l'audiència que té no és ben bé el meu tar­get, no és el meu tipus de públic. Doncs la secció va fantàsti­ca­ment. A la gent que es mira el pro­grama els sóc simpàtic i els explico bé l'eco­no­mia.”

A quin sector de la borsa cal invertir en aquests moments, i vostè com ho fa, amb quins criteris?

José M. Gay de Liébana

Pensant en un perfil conservador, ara mateix els sectors que mostren més fortalesa són els sectors relacionats amb la telefonia i les telecomunicacions. També la banca perquè, en general, els bancs estan molt forts. Qui tingui un perfil més arriscat pot optar pel sector immobiliari.

En inversió convencional jo faig servir anàlisis tècniques, sempre usant un criteri que es basa en el que coneixem com a mitjanes mòbils. En operacions a curt termini els criteris varien.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.