josef
ajram
“Saben que m'ho he treballat al camp de batalla, el que jo sé va més enllà de la teoria”
tipus de públic
Josef Ajram ha anat agafant quota mediàtica al mateix ritme que el seu cos s'omplia de tatuatges. Diu que li agraden poques coses però que les que li agraden, li agraden molt. La borsa l'apassionava tant que s'hi va acabar dedicant professionalment (és day trader, un inversor que opera en els mercats financers buscant productes i actius al preu més baix possible per vendre'ls al preu més alt possible) i salta a la vista que els tatuatges també l'entusiasmen. Ha acabat per popularitzar el lema que porta inscrit arran de cor: “On està el límit?” i, addicte com és a les competicions esportives d'ultrafons, és probable que hagi mastegat més cops i de més a prop el límit físic que no pas vegades s'hagi extralimitat invertint en borsa. En qualsevol cas, l'actitud de permanent desafiament cap a la vida li ha donat transcendència i notorietat molt més enllà de la seva parcel·la d'agent borsari.
No nega tenir una bona capacitat per expressar-se però matisa que “més que comunicar molt bé, crec que també és una qüestió d'imatge el que fa que arribi a un determinat tipus de gent. A una gent que d'altres experts en economia no arriben. Pot ser que tots expliquem coses similars però que les expliqui un paio que porta les mans tatuades ja no és tan normal i aquest és el factor que pot afavorir-me per captar l'atenció d'un determinat públic”.
Apunta que aquesta atracció desencadena fenòmens xocants com pugui ser que “un xaval de 16 anys demani calés als seus pares per comprar-se un llibre de borsa”. Ara bé, també raona que, imatge a banda, “hi ha una qüestió de credibilitat, perquè saben que jo m'ho he treballat sobre el camp de batalla, que el que jo sé i explico va més enllà de la teoria”.
Molt actiu a les xarxes socials (exclusivament a Twitter, a Instagram i a la seva aplicació mòbil perquè es va donar de baixa a Facebook), atribueix el seguiment que hi té a la seva particular manera d'explicar les coses: “Ja em diràs si no com és possible que jo tingui tres vegades més seguidors que Niño Becerra o que en tingui més que Sala-i-Martín?” Defensa, però, que la notorietat de debò s'aconsegueix a la pantalla: “La televisió ho és tot perquè des de la televisió arribes a una massa social més gran. Ara bé, a la televisió sembla que només hi tingui cabuda qui crea notícia dient que tot és un desastre i un fracàs.”
La devoció dels fidels té diferents etapes i Ajram relata que, aconseguit el primer impacte i feta la presentació en societat per sortir de l'anonimat, “després apareix el públic especialitzat, aquell públic que busca el teu llibre perquè vol aprofundir”.
Sobre la manera com els mitjans de comunicació expliquen l'economia, Josef Ajram és del parer que “els mitjans, per definició, són conservadors i no arrisquen”. Igualment crític és amb l'enfocament donat a la crisi econòmica: “La crisi financera del 2012 els mitjans la van atribuir només als mercats. Donar-li la culpa als mercats és poc real, en cap moment un diari no ha dit que la culpa comença pel ciutadà que signa la hipoteca o pel que signa un producte preferent que no entenia.” Afegeix que “ja entenc que els mitjans no podeu acusar la gent que us compra els diaris, però el tractament econòmic és massa sensacionalista”.
Tatuatges, arracades, anella al nas, llenguatge heterodox... No li resta credibilitat mostrar un aspecte tan distant del que s'entén com a formal? Explicar les coses a la manera Ajram no li fa perdre rigor? “És absurd pensar que l'originalitat és una manera de no ser rigorós. Mira, jo vaig al programa d'en Cuní i l'audiència que té no és ben bé el meu target, no és el meu tipus de públic. Doncs la secció va fantàsticament. A la gent que es mira el programa els sóc simpàtic i els explico bé l'economia.”
A quin sector de la borsa cal invertir en aquests moments, i vostè com ho fa, amb quins criteris?
José M. Gay de LiébanaPensant en un perfil conservador, ara mateix els sectors que mostren més fortalesa són els sectors relacionats amb la telefonia i les telecomunicacions. També la banca perquè, en general, els bancs estan molt forts. Qui tingui un perfil més arriscat pot optar pel sector immobiliari.
En inversió convencional jo faig servir anàlisis tècniques, sempre usant un criteri que es basa en el que coneixem com a mitjanes mòbils. En operacions a curt termini els criteris varien.
