Aquest títol…? Hi pot haver béns la demanda dels quals sigui infinita? Evidentment, la sanitat n'és un: sense restriccions, la població demanaria una quantitat infinita de sanitat, d'atenció sanitària, a fi de cobrir una necessitat que mai se satisfarà: la de sentir-se permanentment sa realment i psicològicament. El problema és que no hi ha una quantitat infinita de recursos per alimentar aquesta demanda infinita d'atenció sanitària, per la qual cosa cal implementar un procés d'assignació d'aquests recursos escassos i això implica assignar, prioritzar, escollir, i delimitar. Abans de continuar: entre els àmbits de l'activitat humana que són susceptibles de politització destaca tot el que està relacionat amb la sanitat; si decideix continuar llegint no esperi llegir sobre política.

Assignar, prioritzar, escollir, delimitar. Però primer definir, no? A Europa, a Espanya, hi ha instaurat amb caràcter general un sistema public de sanitat universal finançat amb la despesa pública assignada en un pressupost de despeses elaborat per un govern i aprovat per un Parlament. En el cas d'Espanya, això passa a nivell regional (ja saben que no m'agrada el terme Comunitat Autònoma) pel fet que la competència de la sanitat està transferida a les regions, i també hi participen els Ajuntaments, amb més o menys mesura i segons els casos, en la gestió i prestació de serveis sanitaris.

La crisi sistèmica en què el planeta en general està immers des de fa set anys ha tingut i tindrà efectes devastadors –pitjors per les seves característiques– en economies com l'espanyola. En tots els ordres públics s'estan produint retallades de despeses a causa de la insuficiència d'ingressos fiscals, però és en els béns com les cures sanitàries en què l'impacte d'aquestes retallades és més palesa, més manifesta. Assignar, prioritzar, escollir, delimitar: quant?, com?, què?, en quin entorn?

La despesa sanitària pública en euros per habitant a Espanya està a la part baixa de la distribució europea: el 2011 va ser de 1.463 (Dinamarca: 3.607, Bèlgica: 2.665, França: 2.530. UE 17: 2.094); i també mesurat en termes de PIB: en el mateix any, mentre que a Espanya va ser dedicat a sanitat el 6,3% del PIB espanyol, la mitjana de la UE 17 va arribar al 7,4%. Que quedi molt clar que això va ser així perquè els governs de cadascun dels països enumerats van decidir que fos així quan van elaborar els seus pressupostos de despeses.

Tancant el focus, a Espanya la diferència de la despesa sanitària per habitant en termes regionals és tot al contrari a equivalent. L'any 2011 el País Basc va dedicar 1.557 euros per habitant del seu pressupost a la sanitat, i 1.557 el 2012; Extremadura, 1.391 i 1.334; Catalunya 1.292 i 1.128; València 1.079 i 1.061; No existeix la igualtat en despesa per habitant a pesar que hi ha regions que aporten molt més del que reben. La dotació dels pressupostos sanitaris està caient, però la demanda de sanitat no cau, al revés, en un entorn de crisi com l'actual, i tancant més el focus s'arriben a les províncies, als municipis, als barris. A Barcelona ciutat hi ha un exemple del que s'ha dit: els barris de Ciutat Vella i de Sant Martí atesos sanitàriament pel Parc de Salut Mar, és a dir, per l'Hospital del Mar.

El nombre de clients potencials d'aquesta zona de referència puja a 320.000 persones, la majoria de les quals, de renda mitjana i mitjana-baixa, és a dir, els intervals de renda en què més està influint la crisi actual. Doncs bé, si comparem els anys 2009 i 2013, els fons rebuts per l'Hospital del Mar per atendre la demanda d'atenció sanitària d'aquestes persones ha passat de 246 milions d'euros a 228, el 7% menys, que traduït en pressupost per capita suposa passar de 768 euros per persona a 712.

Es podria pensar que el nombre total de persones ingressades per ser ateses ha disminuït entre aquests anys, no obstant això, res més lluny de la realitat: el nombre d'ingressos sanitaris produïts el 2009 va ser de 29.353 i de 30.060 el 2013: va augmentar el 2%. També es podria pensar que l'activitat total, és a dir, el nombre d'ingressos més la resta d'atenció prestada –visites en consultes de dia, exploracions…– ha caigut, però no: de 44.290 el 2009 va passar a 47.897 el 2013, un augment del 8%.

Menys fons disponibles per a més demanda sanitària, més demanda que va ser prestada per menys professionals: de disposar de 2.133 professionals l'any 2009, l'Hospital del Mar va passar a disposar-ne de 2.033 en el 2013, el 5% menys. I menys fons disponibles per a reposició de materials inservibles o deteriorats: de 6 milions, a 2,3: el 62% menys.