No. En general la nostra societat té un baix coneixement financer i econòmic. Hi ha molts professionals, persones intel·ligents i formades d'aquest país, que no entenen cap base de coneixement econòmic.

Adquirir coneixements d'economia domèstica és molt necessari. Però jo reivindico la macroeconomia, és a dir, per què creix o decreix un país i perquè hi ha crisis econòmiques. Des d'aquesta perspectiva podem començar amb la fórmula bàsica: despesa=ingrés. El que diu aquesta fórmula és que perquè l'economia funcioni la gent ha de gastar. A més despesa, més ingrés i riquesa per al conjunt de la societat.

Quan esclata la crisi financera als Estats Units, i la immobiliària a Espanya, a la gent li agafa por i deixa de consumir i les empreses paralitzen les inversions. Això repercuteix automàticament en la renda, és a dir en el producte interior, que comença a caure.

L'endeutament és el principal desequilibri d'avui en dia dels països econòmicament madurs. Estem en un nivell de deute públic que no s'havia assolit mai, equivalent al 100% del PIB. El deute és l'acumulació dels dèficits públics, que en el cas d'Espanya ara fa just dos anys va desfermar una crisi fortíssima que va enfilar el bonus públic a deu anys a un tipus del 7,5%. És un tema de confiança dels mercats financers, però el problema és que el deute segueix creixent.

Bé, abaixar impostos pot provocar un augment del dèficit públic ara que està baixant. Però la idea és que la gent tingui més diners i que pugui consumir més i que l'economia creixi. Recorda la fórmula de depesa=ingrés? Aquí entra el famós debat de si és millor l'austeritat o impulsar la despesa pública.

No veig cap més alternativa a aquest nivell de deute que atacar el dèficit públic. No és una qüestió de preferències.

El govern del PP ha parlat molt d'ajudar els emprenedors però no em consta que s'hagi fet gaire cosa, ni des del punt de vista administratiu ni des del financer, que és crític.

La creació de diner és un concepte macroeconòmic essencial però una mica abstracte, i a la gent li costa d'entendre. Crear massa monetària no vol dir imprimir més euros. La major part del diner el generen els bancs quan fan préstecs. Això costa d'entendre.