Les empreses xineses lideren el boom de la inversió exterior dels països emergents i en els tres últims anys han superat les russes i multiplicat per sis la inversió exterior índia i per vint-i-nou la brasilera. A més, si s'exclouen les inversions a través de Hong Kong i els paradisos fiscals del Carib, la UE és la principal destinació de les inversions xineses a l'estranger, amb un estoc acumulat de 26.768 milions d'euros a final de 2012, un 73% dels quals es concentra a Luxemburg, França, el Regne Unit, Alemanya, Suècia i els Països Baixos. Són dades que estimulen els comentaris en el sentit que la Xina està deixant en un segon terme el seu paper de fàbrica del món ja que ha passat a la compra massiva d'empreses estrangeres.

Posades en context, aquests xifres perden espectacularitat. “Més enllà de titulars cridaners i escassament justificats que alerten sobre la massiva compra d'actius europeus per part de la Xina, les operacions d'inversió de la Xina a Europa només suposen un 0,67% del total de la IED (inversió estrangera directa) rebuda per la UE i s'estima que donen feina només a 50.000 persones a la UE, sobre una força laboral total de més de 200 milions de persones”, assenyala l'informe Inversió de la Xina a Europa 2014 elaborat per ESADEgeo amb la col·laboració de KPMG i Cuatrecasas, Goçalves Pereira.

A més de dir que no hi ha motius d'alarmisme, aquest informe assenyala que hi ha llarg recorregut per a la inversió xinesa a Europa, que representa el 5,8% del total d'aquest país a l'exterior i ha augmentat molt en els darrers anys: el 2012 la inversió va ser de 7.657 milions d'euros en 122 projectes. Afegeix que la previsió és que entre 2010 i 2020 les empreses xineses inverteixen a l'exterior entre 1 i 2 bilions de dòlars, i que entre el 25 i el 50 per cent vagin a Europa.

La inversió a la UE s'ha produït mitjançant compres de major o menor grandària (com la de la sueca Volvo per part de Geely) i 717 operacions d'inversió nova entre 2003 i 2013. Aquestes van des de l'obertura d'oficines bancàries per part de l'ICBC o del Bank of China a la instal·lació de plantes solars (com les realitzades per Suntech Power) i logístiques (com les dutes a terme per Hutchison o Cosco) i als centres d'R + D com els desenvolupats per ZTE i Huawei.

L'evolució a Espanya és semblant a la de la UE. El 2012 va rebre 409 milions d'euros, quasi set vegades més que l'any anterior, quantitat que la va situar en el novè país de la Unió amb més inversió. És el quart país europeu amb més projectes d'inversió xinesa (38) i el novè d'Europa en estoc d'inversió directa, però el nombre d'empreses d'aquest país (60) és encara residual en comparació amb les 12.000 companyies estrangeres que hi operen.

La majoria de les empreses operen a la part alta de la cadena de valor i en sectors d'elevat contingut tecnològic com l'energètic (vuit organitzacions, entre les quals destaquen Sinovel Wind, Sunford Light), les tecnologies de la informació i el transport i la logística (com Cosco i Hutchison Port Holdings).

També és rellevant la presència al sector bancari, a l'industrial i, a poc a poc, també a l'hoteler i l'agroalimentari.

La qualitat dels recursos humans, l'accés a altres mercats, les infraestructures portuàries i l'obertura a la inversió estrangera són les claus per les quals Espanya és el quart país europeu amb més projectes d'inversió d'empreses xineses. Aquestes apunten, en canvi, que els costos relatius a sòl són alts, i els tràmits burocràtics, excessius.

D'altra banda, i com a barreres d'entrada, les empreses xineses reconeixen que els grans desafiaments a què s'enfronten són el reconeixement de les seves marques, la comprensió del mercat local, la claredat de la regulació, la gestió de recursos humans i les pràctiques de negoci.

Segons les dades del Ministeri de Comerç xinès, les primeres destinacions de les inversions xineses són països amb abundants matèries primeres i grans mercats de referència en les seves regions, com Austràlia i els Estats Units, que el 2011 havien rebut una inversió acumulada d'11.000 milions de dòlars i 9.000 milions de dòlars. Sud-àfrica, Rússia, el Kazakhstan i economies dins de la seva àrea d'influència més directa com Macau, Myanmar o Mongòlia segueixen a la llista.