Fa dies que als mitjans de comunicació hi surten notícies i articles sobre la mediació familiar, concursal, esportiva... Però ningú no fa referència a la mediació en assumptes civils, empresarials i mercantils, és a dir, quan el mediador pot ser un tècnic (enginyer, enginyer tècnic, arquitecte, arquitecte tècnic...) La complexitat de la societat actual porta aparellat l'augment de la conflictivitat sobre temes tècnics, per exemple disconformitats en factures d'instal·lacions o maquinària, reclamacions de defectes de construcció de tota mena de coses... que solen acabar als jutjats, que els col·lapsen i la majoria de les resolucions es basen en el que diuen els dictàmens dels pèrits judicials anomenats pel mateix jutjat, és a dir, tècnics, que en la majoria de casos són enginyers.

Per això des de les instàncies polítiques i jurídiques catalanes, amb la pretensió de reduir el col·lapse judicial i millorar l'agilitat de la resolució del conflicte, es pensa en solucionar-los per la via de la mediació tècnica.

La majoria de jutges no dominen les qüestions tècniques i per tant sempre recorren al nomenament de tècnics imparcials perquè emetin dictàmens, informes o peritatges, que els permetin obtenir fonamentacions per elaborar les corresponents sentències.

Tots som conscients del que representa un procés judicial: cada part ha de nomenar un procurador, un advocat i de vegades contractar pèrits; l'advocat redacta la demanda o la contesta, el procurador la presenta, el perit de part fa el seu informe, taxes judicials... El jutjat ha de seguir un protocol, que com és normal, entre els terminis que es concedeixen a cada part per respondre i la càrrega d'altres expedients, fa que es vagi dilatant en el temps. Després es fa l'audiència prèvia, que és un acte de conciliació que normalment només és un pur tràmit, ja que generalment només hi assisteixen els advocats i les parts no hi intervenen, i per tant no hi ha diàleg per acostar les posicions. Després d'aquest acte queda fixada la data del judici, que es fa segons la disponibilitat de dates i sales, i s'hi convoquen els testimonis i els pèrits, i també representa una altra dilació. Finalment se celebra el judici, amb la incertesa que representa el seu resultat. Després d'un temps prudencial es dicta sentència, però això no vol dir que s'acabi el procés ja que segons el seu contingut una part, o totes dues, recorreran la decisió, amb el que suposa d'endarreriment de la solució i amb un cost de tot plegat molt elevat, per al final obtenir una solució que normalment no sol satisfer ningú.

Per contra, la mediació tècnica és un procés en què les dues parts, voluntàriament, i mitjançant l'ajuda d'un tercer, el mediador tècnic (que com he dit abans poden ser enginyers, arquitectes...), que és imparcial i neutral, procuren per si mateixes, mitjançant el diàleg, arribar a un acord per resoldre el conflicte de manera consensuada i amical. Es desenvolupa en sessions individuals i/o conjuntes, en un entorn físic neutral i relaxat; el seu contingut és confidencials i no es poden divulgar ni a petició judicial; és totalment lliure, qualsevol de les parts en qualsevol moment pot abandonar la mediació i iniciar o continuar un procediment judicial; té un cost molt econòmic, sol ser un 20% del que costa tot un procediment judicial; és ràpid i àgil, amb una durada màxima d'uns tres mesos; té un grau elevat d'èxits en la resolució dels conflictes i en l'acompliment dels acords; té garantida la seva execució judicial; i com que els acords s'assoleixen pel diàleg de les dues parts, solen mantenir bones relacions en el futur.