L'actual escenari en què s'han de moure els inversors s'ha tornat hostil i poc favorable per córrer riscs. Si al descens de l'activitat borsària que sempre es dóna en aquestes dades estivals se sumen el ressorgiment de les tensions geopolítiques, la crisi del Banco Espirito Santo, unes dades macroeconòmiques a Europa massa febles i uns beneficis empresarials que en donen una de calenta i una de freda el resultat és la tendència erràtica actual de les borses.

Els inversors són més propensos a percebre els riscs que els envolten que no ho eren fa només unes setmanes, quan l'optimisme relegava a segon pla qualsevol incertesa desfavorable per als parquets. I només la falta d'inversions alternatives a què destinar l'elevada liquiditat present en els mercats alimenta algunes alces dins les borses.

Aquest tira i arronsa entre les vendes i les compres s'ha succeït durant la setmana que acomiadem en la pràctica totalitat de mercats borsaris. Dilluns va començar en positiu i els inversors van aprofitar els baixos preus d'algunes accions per prendre posicions amb la tranquil·litat que els donava la bona arrencada de la campanya nord-americana de resultats empresarials. Però els nervis van aparèixer per diferents fronts a mesura que avançava la setmana. Els problemes de Banco Espirito Santo ensorraven la seva cotització i arrossegaven la resta del sector a Europa, tenyint de vermell els índexs.

A més a més, la confiança econòmica dels alemanys, que mesura l'índex Zew va ser més feble del previst posant en dubte la recuperació econòmica de la locomotora europea. I a això s'hi ha afegit que el fantasma de la pujada de tipus d'interès als EUA comença a prendre forma, espantant encara més els inversors. La presidenta de la Reserva Federal (FED) nord-americana, Janet Yellen, ha assenyalat que l'increment del preu del diner pot estar més a prop de l'estimat si el mercat laboral evoluciona com preveuen des del banc central. Aquest avançament en el calendari inicial ha agafat els mercats a contrapeu, atès que bona part de la pujada dels índexs en els darrers mesos (i que ha dut els nord-americans a màximes històriques) es justifica per la política monetària expansiva i els plans d'estímul econòmic, i sense aquests al·licients el recorregut de les borses pot estar limitat.

L'esclat de més tensions geopolítiques al voltant d'Ucraïna i Rússia i d'Israel i Gaza -que mai no han desaparegut, tot i ser obviades pels inversors darrerament- han acabat per minar la confiança dels inversors a final de setmana.

I enmig d'aquest panorama enrarit s'ha mogut l'Íbex-35 en les darreres sessions. El principal índex de la borsa ha tancat divendres en els 10.527 punts, nivell que suposa un retrocés del 0,11% en cinc sessions.

L'Íbex-35 encadena així la segona setmana consecutiva a la baixa i situa en el 6,15% el guany anual, la meitat del que registrava al juny (quan va arribar a sumar una plusvàlua per sobre del 12%).

Encara que falta més d'una setmana per posar fi al juliol, durant el que va de mes l'Íbex-35 recula un 3,63% i, en cas de mantenir el signe negatiu, el juliol podria esdevenir el primer mes des del novembre del 2013 en què el selectiu acaba amb pèrdues mensuals. Es trencaria així la ratxa positiva enregistrada des de llavors, la millor des de l'any 2009.