L'actual esce­nari en què s'han de moure els inver­sors s'ha tor­nat hos­til i poc favo­ra­ble per córrer riscs. Si al des­cens de l'acti­vi­tat borsària que sem­pre es dóna en aques­tes dades esti­vals se sumen el res­sor­gi­ment de les ten­si­ons geo­polítiques, la crisi del Banco Espi­rito Santo, unes dades macro­e­conòmiques a Europa massa febles i uns bene­fi­cis empre­sa­ri­als que en donen una de calenta i una de freda el resul­tat és la tendència erràtica actual de les bor­ses.

Els inver­sors són més pro­pen­sos a per­ce­bre els riscs que els envol­ten que no ho eren fa només unes set­ma­nes, quan l'opti­misme rele­gava a segon pla qual­se­vol incer­tesa des­fa­vo­ra­ble per als par­quets. I només la falta d'inver­si­ons alter­na­ti­ves a què des­ti­nar l'ele­vada liqui­di­tat pre­sent en els mer­cats ali­menta algu­nes alces dins les bor­ses.

Aquest tira i arronsa entre les ven­des i les com­pres s'ha succeït durant la set­mana que aco­mi­a­dem en la pràctica tota­li­tat de mer­cats bor­sa­ris. Dilluns va començar en posi­tiu i els inver­sors van apro­fi­tar els bai­xos preus d'algu­nes acci­ons per pren­dre posi­ci­ons amb la tran­quil·litat que els donava la bona arren­cada de la cam­pa­nya nord-ame­ri­cana de resul­tats empre­sa­ri­als. Però els ner­vis van aparèixer per dife­rents fronts a mesura que avançava la set­mana. Els pro­ble­mes de Banco Espi­rito Santo ensor­ra­ven la seva cotit­zació i arros­se­ga­ven la resta del sec­tor a Europa, tenyint de ver­mell els índexs.

A més a més, la con­fiança econòmica dels ale­manys, que mesura l'índex Zew va ser més feble del pre­vist posant en dubte la recu­pe­ració econòmica de la loco­mo­tora euro­pea. I a això s'hi ha afe­git que el fan­tasma de la pujada de tipus d'interès als EUA comença a pren­dre forma, espan­tant encara més els inver­sors. La pre­si­denta de la Reserva Fede­ral (FED) nord-ame­ri­cana, Janet Yellen, ha asse­nya­lat que l'incre­ment del preu del diner pot estar més a prop de l'esti­mat si el mer­cat labo­ral evo­lu­ci­ona com pre­ve­uen des del banc cen­tral. Aquest avançament en el calen­dari ini­cial ha aga­fat els mer­cats a con­tra­peu, atès que bona part de la pujada dels índexs en els dar­rers mesos (i que ha dut els nord-ame­ri­cans a màximes històriques) es jus­ti­fica per la política monetària expan­siva i els plans d'estímul econòmic, i sense aquests al·lici­ents el recor­re­gut de les bor­ses pot estar limi­tat.

L'esclat de més ten­si­ons geo­polítiques al vol­tant d'Ucraïna i Rússia i d'Israel i Gaza -que mai no han des­a­pa­re­gut, tot i ser obvi­a­des pels inver­sors dar­re­ra­ment- han aca­bat per minar la con­fiança dels inver­sors a final de set­mana.

I enmig d'aquest pano­rama enra­rit s'ha mogut l'Íbex-35 en les dar­re­res ses­si­ons. El prin­ci­pal índex de la borsa ha tan­cat diven­dres en els 10.527 punts, nivell que suposa un retrocés del 0,11% en cinc ses­si­ons.

L'Íbex-35 enca­dena així la segona set­mana con­se­cu­tiva a la baixa i situa en el 6,15% el guany anual, la mei­tat del que regis­trava al juny (quan va arri­bar a sumar una plusvàlua per sobre del 12%).

Encara que falta més d'una set­mana per posar fi al juliol, durant el que va de mes l'Íbex-35 recula un 3,63% i, en cas de man­te­nir el signe nega­tiu, el juliol podria esde­ve­nir el pri­mer mes des del novem­bre del 2013 en què el selec­tiu acaba amb pèrdues men­su­als. Es tren­ca­ria així la ratxa posi­tiva enre­gis­trada des de lla­vors, la millor des de l'any 2009.