L'acord que CaixaBank acaba de signar amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Chartered Institute for Securities & Investment (CISI) pel qual aquestes dues institucions certificaran la formació en assessorament financer dels directors i gestors de banca personal del banc, és viva mostra de com les entitats financeres han de fer mans i mànigues per recuperar la credibilitat davant dels usuaris de banca, que encara es planyen d'aquells productes financers, com preferents o fons estructurats, que se'ls va encolomar contra els principis d'ètica i prudència que no es van respectar.

“Actuar de forma honrada i justa en el tracte amb els clients i contrapartides, tot vetllant pels seus interessos.” Així resa un dels principis del codi de conducta del CISI, que presidirà els ensenyaments que incorporaran en aquest reciclatge la primera fornada de 4.000 empleats.

Com diu Albert Ricart, de l'EAFI C&R i representant a Espanya del CISI a través de l'Instituto Financiero IFA, aquesta iniciativa, amb la qual CaixaBank s'avança a les noves exigències reguladores de la Unió Bancària, “és una aposta clara per recuperar la confiança del client, s'ha arribat a aquesta situació perquè del 2007 ençà s'han col·locat a l'usuari de banca productes especulatius que no s'adeien a les seves necessitats, i això ha generat desconfiança envers les entitats”. Ricart destaca que en aquests estudis de dos anys, “la formació ètica s'equipara a la tècnica, no debades el CISI és un organisme que fonamentalment vetlla per la seguretat de l'estalviador, i per això l'ètica és el més important”.

Una opinió pública malfiada i suspicaç pot pensar legítimament que poc valor ha de tenir una formació en ètica si el professional es veu obligat amb la política comercial de la seva entitat i vendre el que li manin. Ricart exposa un exemple per veure què pot sembrar un codi de conducta: “Si et manen col·locar un milió d'euros en un producte de risc, sí o sí, perquè per això et paguen, hi ha dues maneres de complir: l'abusiva i gens ètica seria aprofitar-te de la senyora Maria, que t'ha fet confiança durant anys i que et demana què hem de fer amb uns estalvis de 100.000 euros, per dipositar aquests diners en aquest producte dubtós. En canvi, una actuació racional seria posar només un 10% d'aquest capital en el producte de risc i el 90% en altres garantits i que li siguin prou entenedors.”

Certament, la formació, amb base ètica, sempre serveix per evitar disbarats. De la seva llarga experiència de formador, Ricart recorda com, el 2009, en un curs de formació a empleats de la Kutxa, va haver de sentir els planys perquè molts recursos fugien cap als sucosos interessos que oferien les preferents que oferia Bankia. “Els vaig haver d'interrogar sobre si serien capaços de vendre als seus clients de tota la vida una inversió sense venciment, que no hi havia interessos si l'entitat no guanyava diners i que en cas de fallida no es podia recórrer al Fons de Garantia de Dipòsits (FGD).” Així mateix, l'empleat també ha de contribuir a apaivagar la natural tendència de l'estalviador a deixar-se portar per la cobdícia: “Per manca de formació, molts estalviadors mosseguen l'esquer, i se'ls ha de dir des del banc de bona fe que no pot ser que un segell doni un retorn del 6% si els mercats no passen del 3% i tothom ha de tenir clar que a partir d'un tipus del 0,25% ja s'assumeix risc.”

La utilitat d'aquesta formació, que l'alumne clourà amb un Certificate in Wealth Management del CISI a la mà, és que les entitats tinguin els seus equips ben preparats amb vista a la MiFID II (Directiva europea sobre mercats d'instruments financers), que aboca més zel normatiu que la I en la distinció entre qui comercialitza i qui assessora: “Això implicarà que, com ja feia la MiFID I, s'haurà de fer la recomanació d'un instrument financer tot atenent els trets de cada client, però amb més obstacles a salvar, ja que cal advertir el client que se l'està assessorant, acció que només podrà tenir lloc després de tenir un coneixement previ complet del perfil del client.” S'ha acabat allò de la comercialització assessorada que tants estralls va generar. En el Pla d'Estudis d'aquest curs de trenta crèdits, més important que el comportament dels mercats o l'arquitectura dels fons estructurats, seran coses com ara la secció 3.1 del capítol 5è Entendre les necessitats del client: “Comprendre com avaluar la tolerància al risc del client i l'impacte de la tolerància al risc en l'estratègia d'inversió i la selecció de productes d'inversió adequats.” Hom creu que aquest reciclatge, juntament amb la reflexió que han de fer les direccions de l'entitat per canviar d'actitud, pot contribuir a crear un empleat conscienciat capaç de fer valer els seus drets davant els seus superiors. Com diu Ricart, “és clar que si els bancs volen recuperar la confiança dels estalviadors, no haurà d'haver-hi tanta verticalització, i des de dalt s'haurà d'acceptar el criteri de comercialització que vulgui adoptar l'empleat que treballa a l'oficina, ben a prop del client real, davant les polítiques estàndard que vulgui aplicar el banc”. El CISI va ser creat per experts de la Borsa de Londres i té més de 40.000 membres a 110 països.