És un exemple d'aquestes grans corporacions que han sorgit en els països emergents o en vies de desenvolupament que han assumit la producció industrial de les grans firmes del món occidental. És una firma coreana establerta a la Xina i altres països amb dos milions de treballadors i que aconsegueix produir a uns costos irrisoris, entre altres per a Apple.

Aquest és el tema. És un sistema de producció que es basa en la demanda, i el factor temps és fonamental. En el cas de la moda és claríssim: des que Zara decideix un disseny i la peça de roba arriba a la botiga sols passen deu dies. Només és possible si es força a l'extrem la cadena de producció: jornades interminables sense descans, abusos, condicions de seguretat que es relaxen...

Sí, per això quan a la Foxconn de la Xina es van encadenar un seguit de suïcidis de treballadors o quan a Bangladesh es va ensorrar l'edifici Rana Plaza amb 1.125 víctimes i van començar a sortir etiquetes de roba, moltes marques es van posar nervioses perquè la seva reputació podia resultar afectada. Hi ha una doble moral claríssima, perquè fan veure que no ho saben quan ho saben perfectament. Qualsevol persona que es dedica a la gestió empresarial sap que si pressiones sobre els costos acaba rebent la mà d'obra.

Sovint diem que tant de bo hi hagués aquí corporacions com Apple. Però si gratem una mica, els beneficis no són tan clars. Des del punt de vista fiscal, són corporacions que tenen una capacitat brutal d'influir en els estats per eludir pagar impostos o bé se situen en paradisos fiscals. Això sí, són una càrrega per a l'Estat i en el cas de Wal-Mart és claríssim, perquè molts dels seus treballadors no tenen assegurança de salut. En el cas d'Apple, part de la recerca de què es beneficia ve de desenvolupament finançat pel sector públic. Per tant, els beneficis són matisables. A més al traslladar la producció fora acaben pressionant les condicions laborals domèstiques: els nostres salaris i les prestacions socials baixen, els contractes es precaritzen... És l'economia de l'absurd.

Em nego a responsabilitzar-nos a nosaltres mateixos. Si el nostre salari cau, és lògic que anem a Zara.

El problema va més enllà. És la falta de regulació econòmica, de capacitat de control dels estats de l'economia real. La revolució liberal conservadora imposa la idea que cal desregular per a l'eficiència del lliure mercat. I això ens ha portat aquí.

L'emprenedoria s'ha vulgaritzat molt. No sé per què en diuen emprenedors si volen dir autònoms. S'ha imposat la cultura que les empreses no tenen treballadors. La idea ultraliberal és que les persones ens hem de resoldre els problemes nosaltres mateixes. Es crea la ficció que amb una idea pots muntar una empresa, però molts fracassen i acaben atrapats en deutes o en una mena de subcontractació absurda.