Tothom ho ha pensat o ho ha comentat alguna vegada: la gent molt creativa està una mica tocada de l'ala. Com es pot ser tan genial com Dalí, Leonardo da Vinci o John Lennon si no et falta un bull?

L'observació no és banal perquè reputats científics ens diuen que les últimes investigacions en psicopatologia de la creativitat ens confirmen que una part notable dels individus altament creatius tenen desviacions cromosòmiques al seu ADN semblants a les dels esquizofrènics. ¿Això vol dir això que estan bojos? Doncs probablement no. Però sí que és cert que alguna cosa funciona diferent en el seu cervell.

L'article podria acabar aquí. I ens quedaríem igualment amb la idea que la gent molt creativa és una mica rareta. Però, i si ens ho mirem a l'inrevés? I si pensem que els “normals” que volem ser creatius (més o menys genials) potser hauríem de “tornar-nos una mica bojos”?

En efecte, la creativitat sovint conté molts elements de transgressió. No es pot ser gaire creatiu si no ens mirem amb ulls crítics i desenfocats la realitat que ens envolta. El que acostuma a passar és que la mirada transgressora implica grans dosis d'aventura, de risc i d'inconformisme. I més aviat tots plegats tendim a no moure'ns gaire de la nostra zona de confort.

A les empreses, ser transgressor gairebé sempre equival a tenir problemes amb l'autoritat formal. Els empresaris i els directius acostumen a voler gent dòcil que es limiti a fer el que se'ls demana. I aquí tenim el drama: les escoles, les universitats i les empreses fabriquen constantment gent normal, i el que necessitem és gent genial.

Per què no donen períodes sabàtics a la gent, per tal que oxigeni la ment? Cada any dos mesos, per exemple? Segur que estaríem molt més inspirats després d'un període llarg de descans fent coses diferents de les habituals. Per què no es fa formació a l'empresa sobre coses que no tenen res a veure amb la seva activitat directa, com fa la gent d'Infojobs? Això obriria la ment creativa dels seus integrants. Per què no es valoren els caps en funció de la seva actuació i se'ls posa una nota? O encara millor, per què no comencem a construir empreses sense caps?

Per què no ens autoassignem el salari i les vacances? Per què no fem moltes més coses divertides a la feina, en comptes d'estar tot el dia seriosos i circumspectes?

Potser tot això sembla utòpic, però fa temps que hi ha algunes empreses que ho practiquen, i ho fan amb força èxit. Necessitem innovar en gestió de les persones si volem construir cultures en què la creativitat no sigui una anomalia sinó quelcom ben vist i valorat. Si la crisi no ens fa replantejar moltes coses vol dir que no hem entès res de res. Cal deixar de banda definitivament els models antics i tenir valor per tornar-nos una mica bojos. Coneixeu l'agència creativa britànica St. Luke's? Només cal que doneu un cop d'ull a la seva web, als seus treballs creatius i a la seva manera de funcionar. Hi veureu un exemple de tot el que s'ha dit aquí.