Recentment ha estat publicat un estudi en el qual es posa de manifest que la majoria de la població resident a Catalunya només és favorable a la realització de la consulta programada per al dia 9 de novembre si aquesta és avalada pel Tribunal Constitucional. Donant per descomptat que l'enquesta hagi estat realitzada correctament, penso que el resultat avala el que sempre he pensat: que ni uns ni altres, és a dir, ningú que té veu en aquest assumpte, està plantejant el que ara penso, l'única cosa important per a Catalunya: els diners que anualment surten de Catalunya i mai no tornen.

El tema és el següent. De Catalunya, cada any surten entre 9.000 i 16.000 milions d'euros que no tornen, mai, i no entrem en el mètode de càlcul: de mètode correcte només n'hi ha un: la millora de l'enllumenat d'una caserna de la Guàrdia Civil situada a Cartagena no beneficia Catalunya en res, cosa que canvia si aquesta caserna es troba a la Jonquera, ja que la competència de fronteres no s'ha transferit a la Generalitat, però només i exclusivament per això.

Als residents a Catalunya, els uns i els altres tan sols els han parlat d'una cosa: d'independència. Uns diuen que sí, que Catalunya ha de ser independent, i per a això esgrimeixen mil raons, i uns altres diuen que no i en defensen mil més. La meva opinió: ara això no és l'important, l'important és recuperar aquests entre 9.000 i 16.000 milions d'euros. Pensaran que Catalunya perquè recuperi aquests diners ha de ser independent. Bé, jo penso que no.

Als residents a Catalunya se'ls ha plantejat independència sí i independència no, però no se'ls ha dit que per haver perdut aquests diners Catalunya ja ha hagut d'emetre gairebé 65.000 milions de deute propi, i que per aquesta pèrdua Catalunya ha hagut d'aplicar retallades en sanitat, i en educació, i en serveis bàsics, i que per això les residències públiques per a ancians són com són, i les carreteres catalanes estan plenes de peatges, i … Això no s'ha comentat, analitzat, explicat fins a la sacietat; a la ciutadania catalana tan sols se li ha dit independència sí i independència no.

Ningú d'entre els uns ha exposat al poble català que a Euskadi i Navarra existeix un sistema fiscal propi que en el seu moment va evitar el problema que ara Catalunya té. Ningú ha plantejat mai que una via consisteix a reclamar un sistema fiscal com el d'Euskadi o Navarra; sense canviar ni una coma, aplicant-ho tal com està. Ningú ha dit a les catalanes i als catalans que aconseguir això és infinitament més senzill que obtenir la independència. Em preguntaran el perquè, el motiu perquè això hagi estat així i sigui així, i jo els contesto que no tinc ni la més remota idea.

Resumint. Penso que el primer que Catalunya hauria de fer, cosa que hauria d'haver fet fa molts i molts anys, és reclamar un sistema fiscal com el concert basc o el conveni navarrès. A pinyó fix, utilitzant totes les eines imaginables, totes. Catalunya té un avantatge decisiu: genera el 19% del PIB d'Espanya. I després, una vegada aconseguit això, reclamar, si escau, la independència. I només si es demostra que és exclusivament a través de la independència que Catalunya pot recuperar aquests diners, llavors anar per aquí. És una pura qüestió d'eficiència. És la meva opinió, clar.