La nova reforma concursal permet quitances superiors al 50 per cent
Es possibilita que les esperes arribin fins als deu anys, si l'acorda el 65% del passiu ordinari
El reial decret llei sobre mesures urgents en matèria concursal aprovat la setmana passada introdueix canvis amb l'objectiu d'evitar la liquidació d'empreses viables, facilitant el procés de despalanquejament i concretant les condicions en què es pot adjudicar una unitat productiva, una eina molt utilitzada pels jutjats mercantils catalans.
CREDITORS ORDINARIS. S'introdueix la possibilitat d'estendre als dissidents, si vota a favor almenys el 65 per 100 del passiu ordinari, les mesures següents: Esperes d'entre cinc i deu anys, quitances superiors al 50 per 100, conversió de crèdits en accions o participacions del deutor o crèdits participatius fins a deu anys, transformació de deute en qualsevol altre instrument financer i cessió de béns o drets en pagament de crèdits, sempre que no siguin necessaris per a la continuació de l'activitat. A més, els creditors amb garantia real, en cas d'incompliment del conveni, poden executar separadament la seva garantia i percebre, si ho cobreix el bé donat en garantia, l'import del deute originària.
També es reconeix el dret de vot als creditors que hagin adquirit els seus drets de crèdit amb posterioritat a la declaració de concurs, exceptuant als que tinguin una vinculació especial amb el deutor. Fins ara, per evitar que un deutor es concertés amb un creditor per defraudar a la resta, només se'ls reconeixia dret de vot quan l'adquisició hagués estat a títol universal, com a conseqüència d'una realització forçosa, o (a partir del 2012) quan es tractés d'entitats financeres subjectes a supervisió. Ara només tindran la condició de crèdits subordinats sense vot en la junta de creditors els d'un llistat de persones especialment vinculades: Els parents directes del concursat, els socis, les persones jurídiques i els seus administradors que controla, les persones jurídiques que formen part del mateix grup d'empreses i els seus socis comuns.
El govern espanyol assegura que atribuir dret de vot als creditors que adquireixin els seus crèdits amb posterioritat a la declaració de concurs té un efecte addicional que ha de considerar beneficiós per a la resta de creditors: fomentar l'existència d'un mercat d'aquests crèdits que els permeti obtenir liquiditat, en una situació de concurs, sense haver d'esperar a la liquidació final.
Finalment, s'estableix un mecanisme per permetre que les mesures d'aquest reial decret llei es puguin aplicar, per una sola vegada, als convenis adoptats a l'empara de la legislació anterior, sempre que es donin majories reforçades (superiors a les exigides per a l'aprovació del conveni) i que ho aprovi un jutge. S'exclou d'aquesta previsió als creditors de dret públic i laborals.
Transmissió d'unitats productives. Si l'empresa entra en liquidació, la norma estableix una sèrie de millores respecte dels procediments actuals. Per tal de facilitar la transmissió d'unitats productives de béns o serveis del deutor, s'incorporen tres mesures.
En primer lloc, es permet la transmissió de contractes i llicències sense el consentiment de tercers (contraparts i administració).
També es fa possible la transmissió d'unitats productives lliure d'obligacions de pagament preexistents, llevat que s'acordi el contrari o que ho disposi la llei, com és el cas de salaris i obligacions amb la Seguretat Social.
Finalment, es permet la venda d'unitats productives amb béns donats en garantia sense que calgui el consentiment del creditor, si l'adquirent ocupa el lloc del deutor o si percep el valor de la garantia.
Creditors privilegiats. Els creditors privilegiats, tant generals com especials, mantenen la seva capacitat d'adhesió voluntària al conveni, però s'introdueix la possibilitat que es puguin estendre els efectes del conveni als creditors privilegiats dissidents. La condició per a això és que votin a favor creditors que representin el 60 per 100 del passiu (el 75 per 100 si l'espera és de més de cinc anys o la quitança és superior al 50%) de la seva classe. Es creen quatre classes - laborals, públics, financers i la resta- per evitar “concertacions d'uns creditors per perjudicar els d'una altra classe, especialment els laborals o els públics que, per la seva naturalesa, mereixen una especial tutela”, diu el reial decret.
Concessionàries. En els concursos d'empreses concessionàries d'obres i serveis públics o contractistes de les administracions públiques, s'acumularan els ja iniciats quan es formulin propostes de conveni que afectin a tots ells, podent ser presentades les propostes de conveni per part de les administracions públiques, inclosos els organismes, entitats i societats mercantils vinculades o dependents d'elles. Es podrà condicionar l'aprovació de la proposta de conveni presentada en cada un dels procediments concursals a l'aprovació de les propostes de conveni presentades en la resta.
En el termini de dis mesos es crearà al Butlletí Oficia de l'Estat un `portal d'accés telemàtic, on hi haurà una relació de les empreses en fase de liquidació concursal, amb informació necessària per facilitar la seva venda.
Apel·lació contra l'execució
El decret modifica la llei d'enjudiciament civil per donar compliment a la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre procediments hipotecaris. Estableix que el deutor hipotecari pot interposar recurs d'apel·lació contra la interlocutòria que desestimi la seva oposició a l'execució en el cas que denunciés una clàusula contractual abusiva. Es dóna un termini d'un mes per als procediments en què hagi passat la data límit per recórrer la desestimació.
Massa liquidacions
El govern espanyol explica que les deficiències en el procés han provocat que l'any 2013 el 95% de les concursades acabessin en liquidació, un percentatge molt superior al de països de l'entorn com el Regne Unit (80%) o França (70%). L'empresa tipus concursada a Espanya és una micropime amb plantilla d'1 a 9 treballadors i volum de negoci inferior a 2 milions d'euros. Les micropimes representen un 60% dels concursos de creditors, i els deutes amb Hisenda i la Seguretat Social representen un 20% del passiu quan aquest és de menys de 5 milions d'euros.