L'estelada s'ha convertit en tots aquests anys en alguna cosa més que el símbol que sintetitza tot un sentiment de ruptura política, a més a més s'ha erigit en un bon esperó per vendre, ara gadgets que es defineixen per exhibir una identitat, adés productes estàndards que desacomplexadament inclouen un missatge polític.

En la segona categoria trobaríem Petrolis Independents, que, a banda d'afegir l'estelada al logotip, ha celebrat la Diada oferint la benzina més barata. Com diu un dels propietaris, Joan Canadell, membre així mateix del Centre Català de Negocis, “en iniciatives com la nostra, i d'altres, no es tracta tant de treure profit de la marca estelada com de trencar la por entre els empresaris, que no n'hi ha per tant per significar-se com a independentista, sinó que, ans al contrari, pot ser percebut com a positiu”. Al·ludeix estats com ara els EUA, Itàlia o Noruega, on l'ús dels símbols nacionals en productes està perfectament assumit.

Si fem una llambregada a la Gran Botiga del Procés, l'estelada ens la trobem transformada en tot allò imaginable (samarretes, polseres, corbates, clauers) o no tant, com ara: els sostenidors de SosténCat, un negoci de Vic; els escalfadors de braços de Briceps, de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) o l'aigua de colònia El Canigó, que vol ser la fragància independentista per excel·lència, amb el flascó cobert per l'estelada.

Tot i que no hi ha revolució sense icones, algú pot pensar que potser se n'ha fet un gra massa, que el procés està excessivament amarat d'aquest folklorisme de l'estelada. “Folklòric també ho és vendre toreros, barrets de mexicà, etc. Si no hi hagués demanda, no es vendria tot aquests marxandatge independentista”, diu Jordi Roset, soci de Canadell a Petrolis Independents i ell mateix promotor del vi La Terra Lliure, DO Catalunya.

Moltes de les aparicions de l'estelada en aquesta gran mercat de Calaf són volgudament oportunistes, responen a una conjuntura ben determinada, així que, com diu Canadell, “cal tenir clar que si et dediques a només vendre estelada, quan tinguem el nou estat hauràs de tancar”. Al seu torn, Jordi Roset exposa, tot fent referència al cas de VamCat, les sabatilles independentistes, un cas d'èxit, que “també cal veure-ho com una oportunitat, i quan acabi el procés, el públic ja et coneix, i pot respondre a la demanda amb altres productes”. L'oportunitat de negoci hi és, i així ho entenen iniciatives com ara la de Joiestelada, la reconversió d'artesans amb llarg recorregut en la joieria de disseny, que ara proposen arracades, penjolls o anells amb el motiu independentista.