Pla per explotar les aigües litorals
El govern impulsa un programa per inventariar les activitats nàutiques i marítimes de la costa i de les aigües continentals.
En una de les seves cròniques de premsa, l'escriptor Josep Pla va descriure amb precisió fotogràfica l'entorn que havia anat observant mentre feia ruta i avançava des de Barcelona fins a Girona tot vorejant la costa. Explicava Pla que “al sortir de Barcelona, per la carretera del litoral, i creuar, en un matí de sol mediterrani, tebi i rutilant, els pobles de la costa de llevant, hom queda sorprès de la tranquil·litat i la pau que respiren”. Era a les acaballes de la Guerra Civil quan Pla feia aquesta narració (originalment en castellà) en un article al qual va posar per títol “Retorno sentimental de un catalán a Gerona”. Des de llavors, la realitat ha sofert força canvis a banda de la normalització del topònim gironí perquè, posats a buscar adjectius que descriguin un dia de sol mediterrani en algun racó de la franja costanera catalana, pocs seran tan desencertats com parlar de “tranquil·litat” i “pau”.
A Catalunya hi ha unes 600.000 places d'allotjament turístic i reben anualment més de 80 milions de visitants. El 80% d'aquestes places estan situades a la franja costanera. Un recent anunci fet pel govern de la Generalitat revela una voluntat d'esprémer encara més les possibilitats del litoral i de maximitzar-ne les rendibilitats econòmiques.
No és cap secret que el sol i la platja esdevenen una mina d'or per a un país com Catalunya (el turisme representa prop del 12% del PIB i genera una ocupació de 350.000 persones) però la Generalitat persegueix ordenar els usos del litoral i explorar-hi noves potencialitats. Batejat com a Pla del litoral català, el projecte que s'acaba d'engegar traça “un full de ruta, consensuat amb el sector, que té com a objectiu dinamitzar les activitats vinculades a la nàutica d'esbarjo i millorar la sostenibilitat econòmica, social i bioambiental del territori”. El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, va ser l'encarregat de sortir en una roda de premsa a finals d'agost per donar detalls d'un programa que, més que centrar el focus en les potencialitats econòmiques de la costa i el litoral, es fa extensiu a les comarques catalanes amb aigües continentals o fluvials
(rius i embassaments).“És un àmbit ple d'oportunitats”, considerava el conseller, i afegia: “Catalunya disposa d'unes condicions immillorables per al gaudiment i l'aprofitament dels recursos que tant el front marítim com el gran nombre de rius i embassaments distribuïts per tot el territori ens ofereixen.”
Si la idea no és plantar més para-sols a la sorra i aixecar més hotels i blocs d'apartaments, a quines potencialitats desaprofitades es refereix el govern?
Les activitats vinculades als centres d'activitats marítimes (acadèmies nàutiques, centres d'immersió i centres nàutics), la pesca recreativa i el turisme pesquer són, suposadament, un filó per explotar. Només a Catalunya hi ha actualment 330.419 titulacions, llicències i acreditacions relacionades amb activitats que tenen l'aigua com a escenari (les titulacions de nàutica d'esbarjo i les llicències de pesca recreativa de superfície són les més nombroses). Per avaluar l'impacte econòmic, a aquestes xifres cal sumar-hi el nombre de visitants estrangers que anualment visiten el país per realitzar-hi alguna mena d'activitat nàutica o pesquera.
Frederic Valls és el director gerent de l'Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya i una de les persones que més a fons coneix el nou pla de treball. Explica que a hores d'ara “no hi ha un impacte econòmic calculat”, i ho justifica: “Volem començar integrant la situació de partida en el projecte, no fent una situació de partida falsa.” Alerta: “Si agafem els números parcialment es pot interpretar que estem davant d'un tema menor, i no ho és.” Precisament, un dels arguments del pla apel·la a la transversalitat d'aquest tipus d'activitat econòmica perquè de les 41 comarques que configuren el territori català, fins a 33 tenen algun tipus de recurs nàutic, marítim o pesquer explotable.
Un estudi elaborat fa uns anys per Albert Maria Soliva, cap d'inspecció pesquera de la direcció general de Pesca i Afers Marítims, calculava en 269,5 milions d'euros anuals l'impacte de la pesca recreativa a Catalunya. L'estudi no està actualitzat i l'autor admet a dia d'avui que “l'impacte de la crisi no es pot obviar”, però continua considerant les xifres actuals poc esbiaixades. El document, publicat pel departament de política econòmica de la Universitat de Barcelona, desgrana que el pescador de costa genera una despesa anual de 961 euros, que el submarinista gasta 4.004 euros i que el pescador recreatiu d'embarcació genera un moviment de 8.307 euros.
Ventall aquàtic.
El pla parteix de la base que, fins ara, cada sector, i cada empresa dins de cada sector, ha fet la guerra pel seu compte i que manquen actuacions per “posar en contacte els diferents operadors, sovint dispersos i atomitzats, i establir sinergies entre el sector públic i el privat”.
Frederic Valls remarca que la direcció general de Pesca és competent a l'hora de certificar les autoritzacions per a centres de pesca i immersió, per a acadèmies nàutiques (les úniques que estan autoritzades per a l'expedició de títols nàutics) i per a empreses que desenvolupen activitats que van des del lloguer d'embarcacions fins a activitats relacionades amb el surf, la vela o els caiacs. Amb aquest maremàgnum d'informació a l'abast de la mà, Valls explica: “Vam entendre que, al marge de la regulació, hi havia una pila de potencialitats.” Amb l'inventari fet i amb els actius de cada zona ben perfilats, s'obre la porta a “determinar què cal fer per aprofitar les característiques de cada territori. Perquè el desenvolupament d'activitats es pot paralitzar per falta de diners, però sovint també per falta d'intermediació i coordinació”.
Insisteix en les oportunitats: “Hi són perquè el mercat està en extensió. Les noves tendències porten nous models d'oci i els hem de saber aprofitar. No ens hem de tancar a res.” Ho exemplifica amb els prejudicis sobre la limitació temporal: “L'estacionalitat la marquem nosaltres; per a gent de fora el que nosaltres considerem fora de temporada pot ser una època òptima. Estructuralment som diferents d'altres països, aquí tenim molt litoral, tenim molt bon temps i segurament no li traiem tot el suc que li podríem treure.”
330.419
És el nombre de llicències i acreditacions que hi ha a Catalunya per practicar activitats nàutiques i pesqueres. Pesca recreativa, vela, motonàutica, submarinisme, rem o algun tipus de surf són les principals. Per avaluar-ne l'impacte cal sumar-hi els practicants estrangers.
