Als anys de la Il·lustració setcentista catalana (iniciada, però, als últims temps dels Àustries), hi ha una continuïtat del model econòmic del Sistema Modern dels segles XVI i XVII. I algunes novetats.

En el sector de les empreses militars i de seguretat ciutadana, per exemple, hi ha la creació, a Valls, d'una policia privada eficaç, destinada a ésser molt coneguda: els Mossos d'Esquadra. O, a París, la creació de la policia de districte i les comissaries de barri ideada pel barceloní Antoni de Sartina (que, de fet, és l'antecedent més il·lustre del primer ministre Manuel Valls).

Com ha succeït històricament a Suïssa, una sortida professional per a molts joves catalans seria la seva integració en companyies militars que es posarien al servei d'algun dels poders estatals establerts. En el cas català, potser la més destacada d'aquestes empreses militars fou la Companyia de Voluntaris Urbans de Catalunya, dirigida per Gaspar de Portolà i Pere Fages. Al servei de la Corona espanyola, li fou encarregada l'exploració/conquesta de Califòrnia, i la definició dels primers assentaments urbans i de les grans vies de circulació dels nous territoris. Probablement, l'existència d'una indústria d'armament catalana (basada en una tecnologia metal·lúrgica heretada i renovada) va afavorir la formació d'aquestes companyies militars (veg. L'Econòmic, 26/3/2011).

El pas següent fou la creació, a terres americanes, d'unes microciutats autosuficients i sostenibles: les missions franciscanes de Califòrnia, planificades per fra Ginebró Serra. En aquestes microciutats, les fargues catalanes que van construir-hi són considerades, actualment, l'inici de la indústria metal·lúrgica nord-americana.

Paral·lelament, però, a les empreses militars i a les missions religioses es van anar desenvolupant altres processos més “civils”. El primer és el de l'esclat de les fàbriques catalanes d'indianes. A l'inici, eren fàbriques d'estampats de teixits de cotó importats. Després, s'entrà en l'etapa dels teixits i dels filats. La matèria primera, el cotó, seria americana (o egípcia), i el mercat final de la roba estampada, de les indianes seria, també, en part, el mercat de les exportacions a les colònies americanes.

D'altra banda, al darrer terç del XVIII (i, inicialment, sobretot a la ciutat d'Olot), es van posar en marxa les fàbriques de gènere de punt, amb telers circulars. Aquestes fàbriques diversificaran i ampliaran la tradicional oferta tèxtil catalana. I, exportaran, també, una part de la seva producció a un munt de països de tots els continents.

El segon procés és la superespecialització en la producció de vins i aiguardents. En aquest cas, va caldre substituir algunes àrees dels conreus tradicionals, i augmentar la superfície dedicada a les vinyes. Per exemple, construint feixes, o terrasses, als vessants muntanyosos per a plantar-hi ceps. En alguns punts de difícil accés, es van construir cups de pedra seca al costat de les feixes. A l'agost del 2014, alguns d'aquests cups del Bages es volen tornar a utilitzar. El destí de les begudes alcohòliques obtingudes seria, també, i en bona part, els mercats europeus i americans. Els vins i els aiguardents (i, més tard, els caves) catalans han configurat algunes empreses emblemàtiques

Un tercer procés és el de la continuïtat en la producció de paper –de diferents qualitats, full per full- a partir dels molins hidràulics paperers de determinades comarques catalanes. Una producció que té, en part, una destinació semblant: l'exportació. Així, el prestigi del papel catalán a Amèrica ha estat de llarga durada. I, el paper ha estat (i segueix sent) la base de la indústria de l'edició (veg. L'Econòmic, 12/3/2011).